L’any 2020 va començar amb la pandèmia de la covid-19, l’any següent va esclatar la guerra d’Ucraïna i la sequera ens ha acompanyat fins ara. Les pluges dels darrers mesos ens ofereixen esperança i un temps per a la reflexió i redisseny de polítiques, ara més conscients dels riscos de l’actual escenari. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural acaba de publicar les dades de la Renda Agrària catalana de l’any 2023. Aquestes dades ens ajudaran a analitzar i comprendre el què ha succeït durant aquests darrers quatre anys (2020-2023) d’ensurts i disrupcions greus amb una incidència severa a l’agricultura en produccions i evolució dels preus. Tanmateix, l’anàlisi s’inicia el 2019 per facilitar la comparació amb un any que puguem considerar “normal”, si és que es pot anomenar normal qualsevol any agrari, en tant que sector està condicionat per la incertesa.
Cal tenir en compte algunes consideracions metodològiques:
- Les dades que es presenten són en valors corrents a preus bàsics en milions d’euros.
- La renda agrària s’obté a partir de la informació sobre el volum de la producció i els preus percebuts. Per a l'anàlisi de les dades de valor de la producció caldrà tenir en compte aquests dos vectors en la formació del valor final.
- S’ha desglossat el valor afegit agrícola del ramader (taula 1) a partir d’una estimació aproximada. Curiosament, es parla sovint de Catalunya com a país ramader referint-se al valor de la producció, tanmateix, en termes de valor afegit agricultura i ramaderia tenen valors propers, tal com es veu a la taula 1, preferentment agrícola. Aquesta constatació té implicacions socials en el sentit que el valor afegit va estretament correlacionat amb l’ocupació.
- Els valors de producció de vi i oli es refereixen solament als produïts a les cooperatives, d’acord amb la normativa actua del càlcul de la renda agrària.
La taula 1 ofereix un resum de les dades de la renda agrària 2019-2023, la qual passa d’uns valors entorn dels 2.000 milions d'euros el 2020 a enfonsar-se el 2021 (-8 %) i 2022 (-13%) respecte de 2019. Tanmateix, per recuperar-se clarament el 2023 (+6,6%). La caiguda de la renda a 2021 i 2022 és provinent quasi exclusivament de la ramaderia.
Efectivament, el VAB agrícola al període dels quatre anys analitzats, per efecte d’uns preus agraris més alts, malgrat els preus dels inputs també incrementats, es va mantenir per sobre de 2019, L’any 2021 s’havia incrementat un 28,6 %, però amb la sequera va sofrir una reducció fins a quedar-se amb un increment relatiu d’un 15,58 % l'any 2023.
Per guanyar resiliència en la producció d'aliments davant la sequera el regadiu és una eina imprescindible
Pel que fa al VAB ramader es va veure seriosament afectat per la guerra d’Ucraïna, la qual va suposar uns costos de l’alimentació fortament incrementats amb relació a 2019. Així el 2021 suposaven un increment del 22,25 % i el 2022 i 2023 (53,7 % i 54,6% respectivament). El 2023 els preus dels inputs s’han estabilitzat mentre que els preus del producte han tingut notables increments tal com podrà observar-se a la figura 1. És aquesta combinació d’estabilització de costos i increment dels preus del producte aplicats sobre un volum de producció important el que explica la recuperació de renda el 2023.
Els preus percebuts per l’agricultor
La figura 1 assenyala, en forma d’índex base 100 al 2019, l’evolució dels preus percebuts per l’agricultor durant el període 2019-2023 per part d’alguns dels principals productes agraris. En general, s’observa un increment de preus excepte en fruita seca. Si bé amb alguns aspectes a destacar tals com l’extraordinari increment de l’oli d’oliva fins al 225% com a resposta del mercat a la manca d’oferta propiciada per la sequera a Andalusia, sobretot, i a l’àrea mediterrània. En segon lloc, el sostingut increment fins al 40% del preu del porc i les aus. Aquesta carn és la proteïna més assequible per a rendes baixes en moments de dificultat i en resposta, també, a les limitacions d’oferta en alguns països d’Europa.
Els cereals en general han viscut un període de preus molt alts vinculat, sobretot, a les tensions geopolítiques
La llet de vaca ha detectat tensions d’oferta per la raó ja exposada amb un sector cada cop més organitzat que ha permès uns increments fins a un 75% en relació amb els preus de 2019. Finalment, el blat en concret, però els cereals en general han viscut un període de preus molt alts vinculat, sobretot, a les tensions geopolítiques, però finalment han tingut fortes caigudes el darrer any 2023 quan els mercats han sabut adaptar-se a aquesta conjuntura de guerra, així i tot, amb uns preus el 2023 un 32% per sobre de 2019.
El valor de les produccions agrícoles
La figura 2 assenyala l’evolució del valor de la producció d’alguns productes agraris. Alguns elements a destacar són, en primer lloc, l’extraordinària caiguda de valor dels conreus extensius (cereals, farratges, etc.) el 2023. Aquests són els conreus més afectats per la sequera tant per les pèrdues de producció com per la reducció final dels preus percebuts. L’horta i la planta ornamental mantenen una posició de moderat increment malgrat la sequera. Cal tenir en compte que són conreus de regadiu. Bàsicament, malgrat les limitacions, es va comptar encara amb reserves per evitar la catàstrofe, la qual hauria arribat si no hagués plogut el primer trimestre 2024.
La vinya i vi, malgrat la sequera, ha acabat resistint atès la relativa adaptació a situacions d’estrès hídric
Una situació similar podríem dir de la fruita, majoritàriament de regadiu; tanmateix, en aquest cas cal fer referència a les greus pèrdues provocades l’any 2022 per fenòmens climàtics extrems assimilables al canvi climàtic tals com les gelades fora d’època de l'1 al 4 d’abril, les onades de calor de 21-22 de maig i de 12 a 18 de juny, a més de l’esclafit de 21 de juny al Segrià i la pedregada insòlita a l’Empordà el 30 d’agost. La vinya i vi, malgrat la sequera, ha acabat resistint atès la relativa adaptació a situacions d’estrès hídric. Finalment, l’oli d’oliva que ha tingut caigudes molt importants de producció ha tingut com a contrapartida uns preus molt alts.
El valor de les produccions ramaderes
Tota la producció animal tant pel que fa a la carn i bestiar com a productes animals (llet i ous) han tingut uns increments importants en el valor de la seva producció. La causa ha estat el sosteniment de la producció però amb un entorn de mercat de preus molt més alts. Una de les raons d’aquests increments de preus, tal com s’ha exposat, podria provenir possiblement d’una demanda incrementada a l’oferta espanyola a partir de les reduccions de ramaderia que estan realitzant altres països europeus. El valor de la producció de la carn i bestiar ha estat globalment estable durant 2020 i 2021, però ha sofert un notable increment el 2022 (21 %) i 2023 (41 %) en relació amb el 2019. Cal destacar la importància en la producció ramadera del sector porcí el qual ha aportat un impacte destacable en la renda agrària. Cal observar, però, que la ramaderia en general havia sofert dos anys de preus dels inputs molt alts, que deprimien la seva renda. L’any 2023 ha estat l’any de la recuperació.
Cal destacar la importància en la producció ramadera del sector porcí el qual ha aportat un impacte destacable en la renda agrària
Tanmateix, hi ha una víctima que queda poc reflectida en l’anàlisi global que és la ramaderia extensiva. Per causa de la sequera el bestiar no trobava prou aliment en els prats i la seva alimentació ha hagut de ser complementada amb la compra de farratge i palla a preus molt elevats. Així i tot, els preus incrementats dels productes ramaders han esmorteït en part aquest sobrecost.
Un resum final
- La covid-19 i la guerra d'Ucraïna van tenir un gran impacte sobre els preus. No obstant això, aquests impactes van ser molt diferents per a l'agricultura o la ramaderia. En general, van ser favorables a l'agricultura com a millors ingressos i desfavorables a la ramaderia pels preus incrementats de l'alimentació animal.
- El clima ha estat el gran disruptor de la producció agrícola. Sobretot, la sequera durant tres anys, però també amb fenòmens meteorològics extrems que van afectar les collites, singularment la fruita fresca el 2022.
- Els danys de la sequera van afectar sobretot les àrees de secà on la falta de pluges va provocar pèrdues decisives en els cultius agrícoles.
- La ramaderia extensiva i semiextensiva va tenir també una severa afectació en perdre l'aliment de prats i pastures i haver de comprar fora el farratge.
- Aquestes dues afectacions (àrees de secà i ramaderia extensiva) tot i que tenen un pes econòmic menor que les àrees de regadiu i ramaderia intensiva, tenen un pes territorial extraordinari, una cosa que ha de ser molt tingut en compte en contemplar els impactes de la sequera.
- Per contra, la ramaderia intensiva vinculada al mercat global, per a importació d'inputs alimentaris i exportació de producte transformat, és i ha estat un sector especialment resistent.
- En regadiu hi ha hagut pèrdues en la producció de cereals d'estiu i farratges i limitació de la doble collita. A finals d'any l'aplicació de l'estat d'excepcionalitat per sequera a les conques internes hauria estat devastadora, però, el retorn de les pluges l'any 2024 ha, si més no, endarrerit els temors.
- Per guanyar resiliència en la producció d'aliments davant la sequera el regadiu és una eina imprescindible
- La gestió eficient de les reserves, amb una mirada a llarg termini, és fonamental.
- La falta d'oferta de productes per culpa de la sequera va provocar increments de preus desproporcionats en productes on la producció local és especialment significativa (cas oli d'oliva).
El canvi climàtic ha arribat per quedar-se. Amb ell s'ha multiplicat la incertesa i s'han incrementat els costos. No queda temps per perdre. Calen mesures reals i transformadores per mitigar decisivament l'escalfament global. En aquest sentit, l'anàlisi de les dades d'aquesta realitat canviant és imprescindible per a la gestió d'un futur que esdevé cada dia més complex.