“La gran oposició a una Renda Bàsica Universal (RBU) és la creença que només la feina pot aportar un salari. Hem de ser capaços de canviar aquest paradigma”, assegura Timo Verlaat, professor assistent de la Universitat d’Utrecht. Aquesta ciutat holandesa és, juntament amb Barcelona, una de les que està implementant proves pilot per demostrar la factibilitat d’una RBU, en un mercat laboral que es veu qüestionat per la massiva entrada dels robots. Si un salari només es justifica amb una feina, però ja no fem falta en el mercat laboral, d’on obtindrem els ingressos?
En plena recerca pel seu doctorat sobre comportaments en l’economia laboral, Verlaat en parla en una jornada organitzada pel Cidob a Barcelona. El tema és de plena vigència un cop el Parlament de Catalunya ha aprovat una Renda Garantida de 664 euros.
Prova pilot
Barcelona és una de les 18 ciutats integrades al programa europeu Urban Innovative Action (UIA), pel qual rebrà 4,85 milions d'euros per desenvolupar una prova pilot sobre una renda municipal i polítiques actives d'inserció sociolaboral. Durant tres anys, el denominat B-Mincome “servirà per conèixer quina efectivitat tenen la combinació de diversos tipus de prestacions econòmiques i suports addicionals”, indiquen des de l’Ajuntament. Ajuts per facilitar l'accés a l'habitatge, educació, ocupació, emprenedoria social o participació comunitària en la lluita contra la pobresa s’enfoquen així amb “una aposta innovadora”.
D’entrada, en aquest projecte hi participaran un miler de famílies usuàries de serveis socials dels barris de l’Eix Besòs. A més, ho faran rebent part d’aquestes rendes i suports amb una moneda social que, segons el consistori, “pot contribuir a l'activació social i econòmica dels mercats locals i reforçar el teixit productiu i comercial del barri, fent que la millora de les famílies beneficiàries del projecte repercuteixi sobre el seu entorn proper”.
Els mites
Els partidaris d’introduir un concepte com la RBU defensen que bona part dels arguments dels que hi estan en contra són una fal·làcia. “Parlant amb molta gent que rep assistència social de seguida te n’adones que no són mandrosos. Només reclamen una ajuda”, apunta Verlaat. Lamenta que al llarg d’Europa la RBU rep molta oposició des de tots els bàndols polítics. “Alguns partits d’esquerres temen perdre la influència sobre els treballadors; i els conservadors creuen que el salari només pot venir de la feina”. Per contra, destaca que a Holanda fins a 42 municipis estan plantejant experiments en aquest sentit, “liderats per alcaldes de colors polítics diferents”.
Verlaat: "La gent que rep assistència social no és mandrosa, només reclamen una ajuda”
La prova pilot a Barcelona la liderarà l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament, de la qual Lluís Torrens és el director de Planificació i Innovació. “És increïble com alguns estudis com el del BBVA calculen el cost de la RBU multiplicant cada ajuda pel nombre de població”. Al seu entendre, “és un error orientat políticament, que vol explicar per què no es pot fer”. Per Torrens, una RBU “s’ha d’integrar al sistema d’impostos”.
D’aquesta manera, si ara has de pagar 8.000 euros d’IRPF i amb el nou sistema n’has de pagar 16.000 però rebre’n 8.000, “el cost d’implantar-la és 0, no 8.000”. El dirigent municipal recalca que “persones com Amancio Ortega també rebrien la RBU, la diferència és que haurien de pagar molt més que ara”. Això ens porta al “segon problema”, segons Torrens. “Hem de convèncer la gent que és possible per aconseguir que els més rics paguin més”.
Per María Sisternas, sòcia i directora executiva de Mèdiaurban, “la renda bàsica és una bona idea que s’ha d’implementar”. Més enllà de l’inevitable debat sobre quin nivell de govern ho haurà d’assumir, Sisternas assegura que “els diners hi són encara que no canviï el model d’impostos, només cal veure el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona”. Així doncs, insisteix, “no cal esperar sempre el finançament europeu si ens posem d’acord a utilitzar en aquesta direcció els diners que ja tenim”.
Torrens: “Hi ha estudis que cometen errors orientats políticament, només volen explicar per què no es pot fer”
Un nou món
L’investigador sènior associat del Cidob, Josep Maria Coll, també és el coordinador científic de Wise Cities: a glocal think tank network. Recorda que “la idea de la RBU ve de Thomas More al segle XV, no és nova”. El que és nou, assenyala, és el context on es planteja. “Aleshores la gran majoria de la població era molt pobra. Ara som en una situació sense precedents amb un gran creixement de la tecnologia”.
Precisament la tecnologia entra a jugar un paper clau en aquest debat. Companyies com Amazon, Google o Apple són capaces de gaudir d’una productivitat tan intensa que els requereix molt pocs llocs de treball si es compara amb el valor que generen. “Si tenen una valoració igual al PIB d’Espanya, per què no paguen elles aquesta renda bàsica?”, planteja María Sisternas.
Sisternas: “Si Apple o Google tenen una valoració igual al PIB d’Espanya, per què no paguen elles la renda bàsica?"
Tot plegat són “propostes interessants des del punt de vista econòmic”, segons Xavier Ferràs, degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic. “Ve una economia de l’abundància i el futur serà millor del que pensem”, apunta amb optimisme assenyalant que els costos de l’alimentació es dividiran per 10, els de l’electricitat per 100 i els de comunicació per 1.000 en els propers 100 anys.
“L’economia tradicional caurà perquè és el que passa quan tot passa a ser gratis. Anem cap a un món amb energia infinita i gratuïta a través de les renovables”, augura Ferràs. L’Internet de les coses “ho farà tot més fàcil i eficient”, permetent que els costos de producció en tots els sectors tendeixin a zero.
Ferràs recorda que les màquines ja tenen capacitats cognitives humanes i hi podem interactuar “en un sentit social”. El fet que també assoleixin capacitat creativa planteja un futur del management on puguin dominar els “cervells digitals”. No ens estranyarà tenir un robot com a cap.
Ferràs: “Si tenim abundància tecnològica, per què no distribuir-la?”
Si els llocs de feina en la indústria no paren de caure mentre augmenta la productivitat i els salaris es mantenen, Ferràs es pregunta: “si tenim abundància tecnològica, per què no distribuir-la?” En aquest sentit, i davant la possibilitat de veure empreses treballant sense humans, l’expert creu necessari “taxar els robots”, és a dir, que paguin el seu particular IRPF.
Sigui com sigui, Ferràs alerta que a Espanya ara mateix no estem preparats per sostenir-ho perquè “no ens estem prenent seriosament la necessitat d’invertir en R+D per crear un país competitiu i que generi benestar”. Això sí, “si fem els deures, en 20 o 30 anys pot ser viable una RBU a Espanya”, conclou.