La pobresa i l'exclusió social continuen sent desafiaments persistents a Espanya. Malgrat els avanços en termes econòmics i socials, una part significativa de la població es troba atrapada en situacions de vulnerabilitat. La falta d'ocupació digna, els baixos salaris, la precarietat laboral i la falta d'accés a serveis bàsics són alguns dels factors que contribueixen a aquesta problemàtica.
Segons les dades d'Eurostat, el país ocupa el tercer lloc a Europa, juntament amb Grècia, en termes de població en risc d'exclusió social o pobresa, amb un preocupant 26%. I malgrat una disminució en les taxes de desocupació, que actualment es troben en un mínim històric del 12,7%, continuen sent un 6,7% més altes que la mitjana de la Unió Europea.
Hi ha tantes propostes d’ajuts i reformes per fer front a aquesta problemàtica com es puguin imaginar, però la més ampla, generosa, automàtica i imparcial per a la redistribució dels recursos és la renda bàsica: una transferència estatal de recursos amb un caràcter universal i incondicional. Tots els ciutadans en serien beneficiaris, independentment de les seves circumstàncies particulars.
És probable que els estats de benestar acabin adoptant algun tipus de renda bàsica a mitjà i llarg termini
Encara que actualment cap país del món hagi implementat la renda bàsica, la proposta d'una Renda Bàsica Universal (RBU) ha guanyat prominència tant en l'àmbit acadèmic com en la discussió pública. És probable que els estats de benestar acabin adoptant algun tipus de renda bàsica a mitjà i llarg termini per proporcionar suport econòmic a tota la seva població.
El recorregut de la proposta a l’Estat
En el passat, Podem va proposar la implantació d'una renda bàsica europea, i encara que el seu projecte no va arribar a prosperar, va contribuir a popularitzar la idea i a obtenir un gran suport. De manera similar, Ciutadans va proposar un esquema de crèdits fiscals amb certes similituds amb la renda bàsica.
Una de les propostes més destacades en l’àmbit acadèmic és la del economista català, i professor de la Universitat de Barcelona, Daniel Raventós, qui defensa que la quantia de la RBU ha de cobrir com a mínim el llindar de pobresa, el qual equivaldria al 60% de la mitjana de la renda disponible equivalent, és a dir, 9.009 euros anuals per persona. Aquesta proposta té com a objectiu proporcionar seguretat econòmica i llibertat als beneficiaris, permetent-los cobrir les seves necessitats bàsiques sense haver d'acceptar treballs precaris i mal remunerats.
Amb aquest idea, recentment, a Catalunya es va dissenyar un pla pilot per avaluar els seus possibles impactes. Aquest pla preveia la participació d'unes 10.000 persones que rebrien pagaments mensuals de 800 euros per adult i 300 euros per menor durant 24 mesos. Malgrat ser considerat "pioner" a escala mundial, va ser rebutjat en els últims pressupostos aprovats a causa de preocupacions sobre el seu cost i viabilitat.
El pla pilot va ser rebutjat en els últims pressupostos aprovats a causa de preocupacions sobre el seu cost i viabilitat
Segons les estimacions dels partits que s’hi van oposar, l'aplicació de la RBU a tota la població catalana suposaria un cost d'entre 50.000 i 65.000 milions d'euros, superant els recursos financers disponibles per a la Generalitat. Això ha portat alguns partits polítics a argumentar que la seva implementació seria inviable donada la limitada disponibilitat de finançament.
Els costos reals
La qüestió d'aquest assumpte radica, com ha comentat Scott Santens, defensor destacat de la RBU, en més d'una ocasió, en què el cost de la RBU és un cost net, no el seu cost brut. La comprensió del cost d'una Renda Bàsica Universal va més enllà de simplement multiplicar la quantitat de la RBU pel nombre de receptors. En una RBU, tots reben una assignació monetària i tots contribueixen amb una quantitat de diners, el que permet la seva implementació sense necessitat de reformes pressupostàries o canvis en els impostos existents. Això vol dir que el cost net de la RBU pot ser diferent del seu cost brut.
Cal tenir en compte també que la implementació d'una RBU probablement requeriria l'aprovació de nous impostos per finançar-la. Per tant, el cost de la RBU no només inclou l'assignació monetària, sinó també les reformes fiscals associades.
Calcular el cost real d'una RBU presenta desafiaments pràctics, ja que requereix conèixer els ingressos i els augments d'impostos per a cada individu, el que implica fer aproximacions en lloc d'obtenir un valor concret i absolut. Segons les estimacions de Santens, seria més realista situar el probable cost d'una RBU entre una desena part i dos terços del que la majoria de persones pensa.
Seria més realista situar el probable cost d'una RBU entre una desena part i dos terços del que la majoria de persones pensa
És important destacar que aquest càlcul no té en compte els possibles estalvis en altres àmbits. Es considera que les persones amb una RBU tindrien millor salut i requeririen menys despeses mèdiques. També s'espera una disminució de la delinqüència i, per tant, menys despeses en presons. A més, la RBU eliminaria la necessitat de programes d'assistència i deduccions fiscals existents en la seva forma actual.
Hi haurà algun valent?
L'evidència disponible sobre els possibles impactes d'una RBU en països desenvolupats és incompleta. Tot i que s'han realitzat algunes avaluacions, cap ha pogut avaluar una política que es pugui definir com una RBU real. Aquests estudis s'han basat en transferències que disten molt de ser bàsiques, que no són estables o que estan condicionades. A més, només s'han avaluat els seus efectes individuals, deixant de banda els efectes agregats que depenen de la universalitat de la RBU i dels canvis en el sistema fiscal i l'estat de benestar que acompanyin la seva implementació.
Malgrat els desafiaments financers i les preocupacions sobre la viabilitat, és innegable que la RBU presenta avantatges significatius en comparació amb altres prestacions públiques de protecció social. Potencialment podria beneficiar tota la població, proporcionant seguretat econòmica i llibertat als beneficiaris, i podria ser implementada de manera relativament ràpida i senzilla en comparació amb altres sistemes condicionats. No obstant això, la posada en marxa d’una proposta així no està exempta de qüestionaments ni de riscos importants a sospesar. Ètics, morals, econòmics i polítics.