“Hem d’aprendre a cultivar les nostres pròpies mongetes, perquè és sostenible i gratificant”. Que Kènia utilitzi la poca aigua que té per cultivar mongetes i vendre-les al Regne Unit és l’exemple perfecte de com no ha de ser l’economiapostcovid, segons Ann Pettifor, economista i autora del llibre The Case for the Green New Deal. Tant ella com Fèlix Ortega, director general de Barcelona Activa, i Neil McInroy, director executiu del Centre for Local Economic Development Strategies, estan d’acord en que la nova economia s’ha de basar en la justícia social, mediambiental i econòmica. Això vol dir repensar la globalització, una feina que no està reservada als Estats, sinó en la qual els ajuntaments hi han de tenir un paper central.
Com? Amb la creació de llocs de feina, la col·laboració publicoprivada, retenint la riquesa i amb l’èmfasi en les necessitats en lloc dels desitjos. Un webinar sobre Transformar les economies locals després de la pandèmia, organitzat per la Universitat Pompeu Fabra i l’Ajuntament de Barcelona, ha servit per reflexionar-ne. En el cas concret de Barcelona, l’estratègia és que totes les actuacions tinguin una triple dimensió: digital, ecològica i social. Ortega assegura que la crisi del coronavirus ha servit per confirmar que aquesta estratègia és l’adequada, però que “l’hem d’accelerar; ens n’hem adonat que totes les ciutats anem tard i tenim els mateixos problemes”.
Pettifor considera que els primers deures que té la capital catalana són establir les línies vermelles: “Barcelona s’ha de plantejar quina és la seva capacitat econòmica sostenible”. Per a McInroy, s’obren tres possibles camins per sobreviure la crisi provocada per la covid-19: “L’escenari lleig és que hi hagi més autoritarisme i la democràcia es debiliti; el dolent, que tot segueixi igual; i el futur bo serà si generem riquesa comunitària”.
Que no s’escapi la riquesa
El director general de Barcelona Activa apunta cap a l’objectiu principal: salvar les empreses per salvar llocs de feina. “Abans que esclatés la pandèmia estàvem reformulant l’estratègia a quatre anys vista en matèria d’ocupació i ara, l’hem concretada: hem de donar suport als col·lectius vulnerables, crear oportunitats per als joves, apostar pel reskilling i l’upskilling i millorar les qualitats de les feines”. Aquest darrer punt és clau, segons Ann Pettifor. “Si una persona té feina, cobra a finals de mes i paga impostos, que serveixen per equilibrar de manera automàtica els comptes”, explica.
"Si una persona té feina, cobra a final de mes i paga impostos, que serveix per equilibrar de manera automàtica els comptes"
L’experta en macroeconomia assegura que amb feines de qualitat i unes retribucions més altes, les aportacions fiscals dels ciutadans també seran més grans i serviran per generar superàvit. En aquest sentit, Pettifor considera que l’economia de les cures, en un sentit ampli, ha de ser revalorada: “Com ens ha de salvar la vida trobant una vacuna per combatre la covid-19 un científic que cobra molt poc? Un futbolista, que cobra molt més, segur que no trobarà la cura”. L’economista destaca en aquest punt el paper de les dones en el sector de les cures i la relació entre feines mal pagades i gènere.
Un altre factor que serà decisiu en la formació de la nova economia serà el comportament de les comunitats. McInroy destaca el poder de les comunitats que ha sortit a la superfície durant la crisi de la covid-19: “Hem vist solidaritat, com ens ajudem els uns als altres, i això és molt potent per reflexionar sobre economia”. Segons ell, una de les claus en l’àmbit local serà retenir els diners. Per fer-ho, s’ha de tenir en compte d’on ve la riquesa i per on s’escapa de la butxaca de les persones, és a dir, on són les fugues.
No canviar de roba cada any
“Hem d’acabar amb l’ecologia i buscar la justícia mediambiental, social i econòmica”. Així de clar considera que ha de ser el camí Pettifor, que creu que la societat i els governs locals han de prioritzar les necessitats humanes i reduir els desitjos insaciables per tal de construir un ecosistema més sostenible. Aquestes necessitats són, en realitat, poques: salut, educació, alimentació, aigua, habitatge, seguretat i poc més.
La roba, en canvi, no ho és: "Haurem d'aprendre a portar roba més senzilla, que duri més i que es pugui fer amb recursos locals". Això pot encarir el preu, però formarà part de la "reavaluació d'allò que ens importa en una economia sostenible". Tot i que per fer-ho es necessitarà la cooperació internacional, això no ens pot portar a una nova globalització. Segons Pettifor, aquesta és “només financera”.
Aquesta cooperació també s’ha de donar a nivell local. Segons Ortega, “des de l’administració hem après que s’ha de confiar en l’ecosistema privat, que les xarxes de cooperació funcionen bé, que la proximitat és un valor i que s’han de fer els canvis en temps de bonança”. McInroy indica un tercer nivell de cooperació necessari, el de l’administració local i els ciutadans. Com s’aconsegueix? “Amb institucions que tinguin confiança amb sí mateixes i donin veu a la societat”.