"Si l'any se'n va rient, bon any vinent". Amb aquesta dita catalana de Cap d'Any tancaran el 2024 la majoria d'entitats bancàries. Durant els últims 12 mesos ha succeït de tot, però el balanç és més positiu que negatiu. Els elevats tipus d'interès han mantingut els bons resultats al sector financer. Molts d'ells, de fet, en xifres rècord. Malgrat que alguns com Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, recorden que tot plegat ha estat un miratge. "Els beneficis es mesuren per la rendibilitat sobre fons propis, i l'índex actual està entre el 13% i el 14%. L'any 2007 vam arribar per sobre del 20%", va subratllar ara fa tot just dos mesos, durant la presentació de resultats del seu banc. En aquella conferència també va preveure una caiguda del 9% de mitjana dels beneficis totals de les entitats bancàries de cara al 2025. Llavors, quines expectatives cal tenir per l'any vinent?
L'OPA del BBVA al Banc Sabadell, gran protagonista del primer trimestre
En un context d'incertesa plena al sector bancari mundial, a casa nostra hi ha una cosa clara: la primera meitat del 2025 la protagonitzarà el desenllaç de l'OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell. A priori, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) resoldrà sobre l'operació abans de la primavera, en algun punt entre finals de febrer i principis de març. En cas d'autoritzar el moviment, serà el torn de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que ja ha anunciat que deliberarà immediatament després. Si també dona el seu vistiplau, finalment arribarà el moment més esperat: els accionistes del Sabadell hauran de decidir si accepten o no l'oferta del banc basc.
Però, què passaria si la CNMC no aprovés l'OPA tal com està plantejada pel BBVA? Hi ha dues opcions: que sí que s'autoritzi amb condicions o que directament quedi rebutjada i s'allargui a una tercera fase. "Tenim un país amb una alta concentració bancària, o sigui que depenent de les condicions, la competència es pot veure més o menys afectada", apunta a VIA Empresa el catedràtic Oriol Amat.
Mentre que Grisi (Santander) veu una "oportunitat" amb l'OPA, Gortázar (CaixaBank) recorda que s'ha de "suar la samarreta" i Cavallé (Caixa d'Enginyers) critica que "distorsiona el mercat"
En cas d'una negativa, el cas passaria al govern espanyol, que hauria de pronunciar-se sobre si l'OPA afecta o no a la seguretat nacional. En qualsevol dels casos, Jaume Puig, CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión, explica a aquest diari que el procés "pot alterar l'estabilitat del Sabadell". A més, no descarta la possibilitat que el BBVA augmenti el preu de l'oferta "en algun moment del pròxim any".
Més enllà d'aquesta disputa entre les dues entitats, cal recordar que la resta de bancs rellevants de l'Estat s'han mantingut molt neutrals a l'hora de valorar l'OPA. El conseller delegat del Santander, Héctor Grisi, va admetre a finals d'octubre que hi havia una "oportunitat" amb aquesta operació i que estaven "a l'espera" d'actuar segons es produeixin les circumstàncies. Les seves paraules contrasten amb les de Gortázar (CaixaBank), qui va negar que s'hagués creat una "oportunitat especial" i va recordar que s'havia de "suar la samarreta" per guanyar quota de mercat al sector. A Catalunya, Joan Cavallé (Caixa d'Enginyers) va criticar el moviment tot assegurant que generava "dany a la competència" i que "distorsiona el mercat".
Tipus d'interès a la baixa: pitjors resultats dels bancs?
El juny del 2024, el Banc Central Europeu (BCE) va posar fi a dos anys d'augments dels tipus d'interès i va començar la desescalada. Per primer cop des del 2016, Europa rebaixava aquestes taxes. Tres mesos després, la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units va imitar els seus passos. Així doncs, s'encetava una nova etapa que s'espera que es completi aquest 2025, any en què el BCE estima situar la inflació subjacent al 2,3% (pel 2,6% actual).
Tot i això, el full de ruta que s'han marcat els dos grans bancs centrals està subjecte a factors de pes. El primer d'ells prendrà possessió el 20 de gener i es diu Donald Trump. La política proteccionista del president electe dels Estats Units pot generar uns aranzels força elevats que es traduirien en més inflació i, per tant, en un alentiment del ritme de baixada dels tipus, o fins i tot en algun augment.
Els economistes coincideixen en un inici de 2025 intens pel que fa a rebaixes de tipus d'interès, però no hi ha unanimitat pel que fa a l'impacte de l'arribada de Trump
Per aquest motiu, entitats com Bankinter esperen que Europa concentri el gruix de les rebaixes de les taxes al primer trimestre de l'any, quan encara Trump estigui començant el seu mandat. En concret, parlen de tres trams: gener, març i abril. Altres experts com Bill Diviney, responsable d'estudis macroeconòmics d'ABN Amro, preveuen una gran retallada de mig punt al març seguida d'una pausa al mes d'abril, i un tipus de dipòsit a l'1% a finals d'any. Avui, aquesta taxa és al 3%, de forma que el seu pronòstic és prou agosarat si es compara amb el de Bankinter, que estima un 2,25% pel mateix indicador cap al desembre del 2025.
El contrast entre aquestes dues prediccions és el paradigma de la incertesa que causa l'arribada de Trump. Els economistes han previst els moviments durant els primers compassos de l'any, però a partir del mes d'abril tot comença a ser especulació. Entitats com Bank of America o Goldman Sachs no descarten que el BCE premi l'accelerador i augmenti el ritme de descens dels tipus d'interès per protegir-se dels aranzels estatunidencs.
"Segurament la pujada d'aranzels final de Trump sigui molt menor a l'amenaça inicial", remarca Puig. L'economista espera "un 2025 continuista" pel que fa a la política de rebaixa de tipus d'interès. És a dir, més caigudes de 25 punts bàsics de les taxes a curt termini i un augment gradual de les de llarga durada. Per la seva banda, les expectatives d'Amat són similars, encara que deixa una porta oberta a un canvi de rumb a causa de "motius geopolítics".
D'aquesta manera, si es mantenen les reduccions dels tipus d'interès, cal esperar que els bancs guanyin menys diners a causa de la reducció dels marges. Un fet que les entitats bancàries esperen que es compensi gràcies a un "increment del consum, de despesa per habitant i de les concessions d'hipoteques", segons Amat, que també assenyala que "la morositat evoluciona bé" i que "la digitalització pot fer més eficients els bancs" de cara al 2025.
Malgrat el descens progressiu de l'euríbor, el preu de l'habitatge va augmentar un 8,1% en l'últim trimestre del 2024
Tot plegat té un efecte directe en altres indicadors clau de la nostra economia. Un d'ells és el preu de l'habitatge. El descens progressiu de l'euríbor ha abaratit les hipoteques de tipus variable aquest 2024, i tot fa pensar que la tendència a la baixa es mantindrà l'any vinent. Tot i això, el preu continua pujant: l'últim trimestre de l'any ho va fer en un 8,1%, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). És l'increment més elevat en dos anys i mig. Resoldre aquest interrogant, doncs, serà una de les tasques més importants durant el 2025.
L'impost a la banca, la gran queixa del sector financer
Com dèiem, el 2024 ha estat un any positiu pel que fa als resultats dels bancs. Si mirem els comptes de gener al setembre, l'evolució anual és força impactant. Per ordre, els beneficis totals van millorar en el cas d'Unicaja (+58%), BBVA (+44%), Banc Sabadell (+25,9%), CaixaBank (+16,1%), Santander (+14%) i Bankinter (+7%), és a dir, les sis principals entitats financeres de l'estat espanyol. Pel 2025, Puig espera un "entorn bonic" pel sector, però encara hi ha coses que preocupen. Una d'elles és l'impost a la banca.
Durant la tardor del 2024, el govern espanyol encapçalat per Pedro Sánchez va anunciar que aprovaria un "paquet fiscal" abans de concloure l'any. La idea era actualitzar l'ecosistema financer de cara a l'any que ve, però el pla proposat per l'executiu central no va estar exempt de polèmica. Un dels punts estrella era prorrogar tres anys més l'impost a la banca aprovat el 2022 a causa dels grans beneficis que estaven anotant-se les diferents entitats a causa de la inflació. Avui, la taxa d'inflació actual del 2,8% és ben diferent de la del 10% que va arribar a presentar-se aquell any.
L'impost a la banca té un caràcter progressiu, pel qual la càrrega impositiva oscil·la entre l'1% i el 7%, a partir de la base liquidable de cada entitat
Així doncs, el sector considera que renovar el gravamen és una mena de càstig gratuït. "La justificació ja no és una altra que la banca ha de pagar més que altres sectors perquè sí", va arribar a dir Gortázar, que va qualificar l'impost de "la taxa CaixaBank". En aquest cas, ho va fer perquè la mesura té un caràcter progressiu, pel qual la càrrega impositiva oscil·la entre l'1% i el 7%, a partir de la base liquidable de cada entitat. I la seva és de les més perjudicades.
"Quan els governs apugen els impostos als bancs, aquests normalment ho repercuteixen en els clients i la seva rendibilitat no es veu afectada", adverteix Amat. En aquest sentit, les entitats financeres preveuen que mantenir aquest gravamen limitarà el crèdit per al consumidor, mentre que els bancs es veuran perjudicats a l'hora de participar en potencials operacions transfrontereres.
La incògnita del bitcoin
Fins ara, el bitcoin ha anat totalment deslligat del circuit econòmic mundial. Però si el 2024 ha estat l'any d'integració, el 2025 podria ser el de consolidació. Recapitulem: l'any que acomiadem va començar amb l'aprovació dels ETF de la criptomoneda més popular. Aquesta notícia va revolucionar el món de les inversions, ja que per primer cop apareixia un fons cotitzable a la borsa tradicional. Uns mesos després, Trump va anunciar que donaria suport al món cripto si guanyava. I com ho faria? Amb la creació d'una reserva nacional estratègica de bitcoins.
A l'espera de saber si el president electe complirà la seva promesa, el seu triomf a les eleccions del passat 5 de novembre va disparar el valor del bitcoin. Per primer cop, l'actiu va superar els 100.000 dòlars, tot i que després ho va corregir amb una caiguda. Aquesta notícia va anar acompanyada d'una altra: Trump va fitxar Paul Atkins com a nou dirigent de la Comissió de Borsa i Valors (més coneguda com a SEC en anglès). Atkins és un dels grans defensor de les criptomonedes i, de fet, ha estat copresident del grup procripto Digital Chamber’s Token Alliance des de l'any 2017. En resum, el seu nomenament va servir per reafirmar la seva aposta pel bitcoin en aquesta segona legislatura, a diferència de la primera etapa.
Així doncs, l'any 2025 no només podria deixar nous rècords del preu del bitcoin, sinó que podria disparar altres criptomonedes i fins i tot portar les primeres regulacions al mercat. I no només als Estats Units: el gener, a Europa entrarà en vigor la Llei MICA, un projecte dissenyat per dotar d'un marc legal i regulador als actius digitals. De moment, bancs espanyols com el Santander, CaixaBank o BBVA ja han començat a integrar criptoproductes als seus serveis digitals, però encara hi ha molt terreny a explorar.
Puig: "Al bitcoin li calen eines de valoració i una volatilitat normal perquè hi entrin grans inversors"
"La seva volatilitat continua sent altíssima", alerta Puig. El CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión recorda que calen "dues coses" perquè el bitcoin faci el pas definitiu. "Primer, poder determinar quin és el seu valor real -i no el seu preu- a través d'eines de valoració. I segon, una volatilitat normal", afegeix. Sense aquests ingredients, l'economista creu que cap gran inversor hi acabarà d'entrar.
Amat hi coincideix: "No hi crec massa perquè és un actiu financer amb riscos molt importants. El primer, que no sabem qui l'ha creat. I el segon és un risc tecnològic: de cop i volta, algú podria tocar alguna cosa dels algoritmes amb què funciona i que tot desaparegui o perdi molt valor". Aquest segon apunt del catedràtic està relacionat, entre altres coses, amb la computació quàntica, un camp que alguns mitjans han assenyalat com una potencial amenaça al sistema de cadena de blocs (blockchain), encara que és una tecnologia que encara és lluny de desenvolupar-se a escala usuari. En qualsevol cas, Amat creu que l'any vinent podríem veure "tant un nou rècord del bitcoin com una gran caiguda del 50%", a causa de la seva "volatilitat extrema".
2025, moviment de cadires
Amb tot, no podem oblidar que el 2025 no només canviarà l'escenari financer, sinó també els actors. Algunes de les entitats bancàries ja han previst reestructuracions internes a partir de l'1 de gener. És el cas de CaixaBank, que renovarà la seva presidència. Tomás Muniesa serà el successsor de José Ignacio Goirigolzarri, que va presentar la seva dimissió a finals del mes d'octubre. Aquest no serà únicament un canvi de nom, sinó de funcions: amb l'adéu de Goirigolzarri, morirà també la funció executiva del president. És una petició expressa del BCE a totes les entitats bancàries de la comunitat europea.
A Catalunya, Caixa d'Enginyers també encetarà una nova etapa. Joan Cavallé abandonarà el càrrec de director general del grup i deixarà pas a Juanjo Llopis després de 19 anys. Des del 2021, Llopis havia estat el sotsdirector de l'entitat i un dels dirigents de màxima confiança de Cavallé, amb qui ja va treballar a l'extint Bankpyme.
Són dos grans modificacions a la banca catalana, però podrien no ser les úniques. En cas que l'OPA del BBVA sobre el Sabadell acabi prosperant, el nou banc resultant podria deixar canvis estructurals i nomenaments importants. Independentment d'aquesta circumstància, però, el 2025 promet moviments i episodis rellevants que configuraran un retrat completament nou del sector financer de casa nostra.