El debat que gira entorn de les relacions laborals a les plataformes digitals és la punta de llança d’una realitat més àmplia: la irrupció de la tecnologia dins el món laboral està revolucionant la manera de treballar i les condicions socials dels ocupats perquè ha dotat de flexibilitat i autonomia a les persones treballadores. Davant el recel que pot generar l’avenç tecnològic perquè es veu com un instrument de destrucció d’ocupació, també hi ha qui defensa que donarà peu a noves maneres de treballar i de regular les relaciones laborals.
Només cal reflexionar sobre el debat existent entorn dels drets laborals dels riders (repartidors) o treballadors de les plataformes d’entrega de productes a domicili per adonar-se que la manera de fer les coses i de donar serveis està en canvi constant i que dóna peu a un model laboral diferent, en part també perquè les persones ja no estan interessades a treballar només en un projecte laboral i encara menys que aquest sigui per a tota la vida.
Un nou contracte laboral
Els autònoms i els freelancers tenen unes relacions laborals diferents a les lligades a un contracte laboral tradicional, i no són només aquells amb una feina considerada low cost i associada generalment amb determinades plataformes digitals, sinó que ara ja afecta a qualsevol escala de professionals.
Així doncs, com redissenyar el futur del treball i dels treballadors és una necessitat imperiosa que aquests dies s’ha posat a debat en la jornada Reshaping Work sobre el Futur(s), treball(s) i un nou contracte social que ha organitzat Ouishare.
Experts i professionals, empreses i treballadors, tenen clar que no tot l’impacte que està tenint la tecnologia en el mercat laboral prové de les plataformes digitals proveïdores de serveis a domicili perquè només un 3% de la població treballadora està ocupada en aquest relativament nou segment d’activitat.
"Només un 3% de la població treballadora té feina a les plataformes digitals de serveis a domicili"
L’experta i acadèmica per la Universitat de Castella La Manxa, Luz Rodríguez, explica que les àrees afectades laboralment pels avenços tecnològics i les noves formes de treballar són l'ocupabilitat i la formació, amb grans incerteses sobre aspectes com on es crearan els nous llocs de feina i/o quines qualificacions requeriran.
"Sense una encertada i ajustada formació a les noves necessitats del mercat de treball no hi haurà oferta d’ocupació per una bona part de la massa treballadora”, afegeix Rodríguez.
Tecnologia: llibertat, control o domini?
L'acadèmica també adverteix dels riscos i esquerdes que aquests canvis obren dins les relacions laborals. Si bé la tecnologia ha proporcionat uns nivells de flexibilitat i autonomia abans inexistents, també ha desdibuixat els límits i ha trencat les fronteres que venien marcades per les institucions laborals.
Rodríguez: “La tecnologia ens permet alliberar-nos de la submissió al continu poder de control empresarial però alhora facilita un domini exhaustiu de tot allò que fem o deixem de fer”
“La tecnologia ens permet alliberar-nos en part de la submissió al continu poder de control empresarial però alhora facilita un domini exhaustiu de tot allò que fem o deixem de fer”, manifesta Rodríguez. Les anàlisis demostren com el 80% de les persones barregen el temps de feina amb el temps personal mitjançant l’ús de les tecnologies.
Un estudi de la Universitat de Hertfordshire (Regne Unit) de 2016 mostra que Espanya és la primera potència europea de feina en economia de plataformes pel que fa a nombre de contractes laborals i que un 17% de les persones en edat de treballar realitzen activitats per mitjà de plataformes digitals com a mínim un cop per setmana i per un 9,4%, la majoria dones, ha estat la seva renda bàsica i única font d’ingressos.
"Espanya és la primera potència europea en nombre de contractes laborals en plataformes"
És per tant una opció laboral a l’alça que ve impulsada també per un nombre cada vegada més gran de treballadors autònoms i freelancers. Miguel Ferrer, Head d’Afers Públics per al sud d’Europa a Glovo, destaca aquestes dades perquè, a parer seu, demostren que hi ha persones que ja prefereixen treballar en una plataforma i que per tant, el seu impacte socioeconòmic no es pot menysprear i s’ha d'analitzar en positiu.
Precarietat i (hiper)competitivitat
Ferrer ha participat en un dels tallers de la jornada Reshaping Work amb un debat molt intens amb la resta de participants. Jordi Mateo, president de la Asociación Profesional de Riders Autónomos (APRA), María Fierro (APP Sindical) i Carlos del Barrio (CCOO). Aquest últim alerta que “la digitalització persegueix en alguns casos passar a precari les relacions laborals”.
Del Barrio diu que en les plataformes de serveis a domicili, que qualifica de sector refugi perquè hi han entrat moltes persones amb moltes necessitats, “es trasllada la responsabilitat dels nivells de productivitat als treballadors i que es genera hipercompetitivitat”.
Des del sindicat es rebutja la idea de resoldre aquestes distorsions que s’estan provocant en el mercat i les relacions laborals amb la creació d’un contracte de treball ad hoc i s’aposta per incorporar nous i adequats àmbits funcionals als convenis col·lectius sectorials a través de clàusules específiques.
Més d'un milió de persones...
Un informe de CCOO de Catalunya, del 2018, elaborat amb la UAB xifra que un milió de persones, el 19% de la població, ha rebut ingressos que deriven del treball de plataforma i que 280.000 persones, el 5% de la població, ha fet treballs en economia de plataforma, el 8,5% de tots els ocupats a Catalunya. Les xifres són menors que la mitjana de la UE, però aquests treballadors són més dependents i més vulnerables, segons CCOO.
Pel que fa al perfil de l’ocupat, un 60% és masculí i un 40% és femení, amb franges d'edat més madures que la mitjana europea (42% té entre 30 i 44 anys). A Europa el perfil és més esporàdic i jove.