25
de Juliol
de
2016
Act.
11
d'Agost
de
2016
La gastronomia és un dels deliris principals dels catalans i un dels atributs més destacats del territori. Podem parlar de cuina vegetariana, mediterrània, cafès gurmet o, simplement, vermuts i tapes amb un toc especial, de qualitat i a la cantonada de sota de casa o de la feina. Per això, l'Street Lovers Barcelona s'ha convertit en els últims mesos en un aparador on més de 300 restaurants, cafeteries i bars han rebut la valoració del jurat més exigent: el client.
Lluny del que pugui semblar, no és el preu el que més es té en compte, considera Vanessa Junqué, Social Media Manager de Netamin, una de les empreses organitzadores del concurs. "Ni en l'anterior edició, on només es valoraven terrasses, ni en la d'aquest any, la categoria relació qualitat-preu", assegura, "això ens fa veure que, si tens altres coses a oferir, el que pagues no és determinant".
El concurs, que celebra enguany la seva segona edició, ha comptat amb la col·laboració del Gremi de Restauració de Barcelona i de la patronal Pimec, i ha estat obert a rebre sol·licituds de participació de locals agremiats i no agremiats, així com establiments de tota mena. Uns negocis que aquesta tarda sabran quins són els més destacats entre les 16.000 valoracions rebudes.
Comunicar per fidelitzar
La restauració no està exempta dels canvis tecnològics ni de la incorporació a la seva gestió de les noves tendències del mercat. Les xarxes socials ja s'han convertit en vertaderes guies per escollir el millor local i els restauradors amb perfils digitals i presència online són els més votats en aquesta segona edició de l'Street Lovers Barcelona.
"El client vol interactuar amb el local abans d'entrar i un cop ha sortit", explica Junqué, qui considera que l'atenció personalitzada és un dels elements que cada cop es troba més en la gestió els negocis. Segons ha pogut veure durant el període de votació, l'usuari busca una "comunicació 360 per saber si el restaurant escollit cobreix les necessitats", si aquest és capaç de resoldre les preguntes via online, encara que no resulti ser el restaurant escollit, ja ha ofert una atenció personalitzada que ajuda a convertir l'usuari en prescriptor i a tenir una bona valoració.
A taula també socialitzem
Però no tot acaba al món digital, insisteix, perquè el concurs juga a dues bandes: "S'ha jugat molt a la xarxa, però també a preu de carrer".
La passada edició estava enfocada només a valorar les terrasses –ara s'ha ampliat per la bona rebuda que va tenir- i la categoria més votada va ser la que feria referència a l'atenció al client i a l'ambient; en aquesta edició, en canvi, ho és la de millor cuina. "Això ens permet extreure que quan parlem de terrasses, tenim en compte el component social; i quan parlem de restaurants, valorem en primer lloc la cuina", exposa a tal de reflexió davant el comportament dels usuaris.
De fet, Junqué recorda que l'Street Lovers Barcelona va néixer amb l'ànim de "connectar els establiments amb l'usuari i donar visibilitat als locals", el que ja deixa clar que la gastronomia i l'hàbit de seure taula a emplenar la panxa també té un fort component social per la cultura mediterrània.
Una cadena de valor infrangible
Tot i que la comunicació és vital, es tracta només d'un dels pilars que sostenen el negoci. "Els restaurants es caracteritzen per la cuina –on hi ha d'haver harmonia entre ingredients-, l'atenció del personal, l'ambient, la decoració, l'interiorisme", enumera el president del Gremi de Restauració, Pere Chías, "és una cadena que comença amb les decisions preses a la cuina fins a qui et porta el plat a taula". I si un negoci se salta un sol graó, o un d'ells és deficient, "tot es desmunta perquè l'excel·lència és un lligam de punta a punta".
Chías considera que en el moment en què un client té una valoració negativa d'un dels pilars, tot trontolla. Per molt que el plat hagi estat exquisit, si l'atenció és nefasta, el còmput global és negatiu. Com també va en detriment del negoci si la terrassa o l'interior del local no transmeten la filosofia de la companyia: "Abans les terrasses eren grises i tot metàl·lic, ara hem passat a un disseny lliure on són una prolongació de l'establiment. El mobiliari és el que dóna estil únic, comoditat i fa sentir-se a gust el client. Si no es cuida, el client no torna".
Malgrat que és una prova de foc, reconeix que el sector a Catalunya i Barcelona ha demostrat que sap mantenir l'equilibri en la cadena de valor. "Ajuda molt el fet de tenir una bona relació qualitat-preu", destaca, i posa com a exemple ciutats com Londres o París, on la qualitat es paga molt més cara que no pas al territori català. "Tenim propostes de qualitat, creativitat i preu bones, una cosa que no trobes enlloc més i que se sosté gràcies a la tradició que hi ha en l'àmbit, a la bona formació dels cuiners i també de l'equip de sala, que és qui transmetre la cuina i el menjador", conclou.
No hi ha èxit sense bona gestió
Sovint se sintetitza en una sola persona el rol de cuiner i de restaurador, però el cert és que en el sector és més habitual trobar que aquests són dos professionals diferents. "És molt difícil cuinar, servir i gestionar alhora", afirma el president de Pimec Comerç, Alejandro Goñi, qui afegeix tot seguit que és a partir de les segones i terceres generacions que prenen les regnes del negoci els que acostumen a separar tasques.
"En els restaurants familiars on la titularitat i la presència del propietari és a la cuina i a la sala, és molt habitual veure-ho tot congregat en una persona", segueix explicant, "però els fills tendeixen a mostrar interès per una cosa concreta: o la cuina o la gestió". I és que pensar en la carta i organitzar les taques de l'equip a la cuina no és el mateix que gestionar els comptes, buscar els millors i més puntuals proveïdors o atendre les peticions i queixes els clients en el moment de seure a taula.
Ser el millor de Barcelona
Tenir plats gurmet i amb preus més elevats al de la mitjana no és sinònim d'emplenar ni de ser el millor. De fet, una hamburguesa en un restaurant de barri pot tenir més afeccionats. És més una qüestió d'interessos que no pas de butxaca, i Goñi assegura que a la capital catalana hi ha de tot i per a tothom: "Tenim la sort d'agrupar totes les tipologies de restaurant, fins i tot la del turisme, que és la que menys utilitzem els ciutadans. És més, la restauració a Barcelona, des d'abans de la guerra, ja era puntera a Europa".
Per a ell, els locals "selectes i de tipus mitjà alt" permeten tenir aquesta estabilitat pel que fa a projecció internacional, però són els establiments populars dels barris els que compten amb una clientela fidelitzada gràcies a la seva adaptació a les necessitats i gustos dels veïns de la zona.
Però la renovació també és una constant en la restauració i ara es veu amb la incorporació de "tapes, plantilles, mitges racions, restaurants amb taules altes i tamborets, cafeteries amb menús o forns que fan degustacions", enumera el president de Pimec Comerç, qui ho justifica dient que el mercat ha creat "un nou nínxol amb oportunitats que s'ha sabut cobrir amb rapidesa".
Un exemple d'això és el restaurant November, situat al barri el Poblesec. Va obrir les seves portes precisament el novembre passat i ha volgut aprofitar el certamen de l'Street Lovers Barcelona per promocionar les seves hamburgueses, el que s'ha convertit en el seu plat estrella. "Abans d'obrir, vam estudiar molt bé la competència i la zona, i no vam decidir-nos fins que vam veure que no hi havia ningú amb un local de temàtica BDSM –fetitxe- i amb hamburgueses com les nostres", explica el propietari, Toni Oñate.
El seu objectiu és convertir-se en un local de referència, tant pels qui busquen aquest ambient concret com pels qui volen degustar bones hamburgueses. Tenen clar que per aconseguir-ho cal un "bon servei, que el client se senti còmode com si estigués a casa seva i que la qualitat-preu sigui la millor", uns requisits que creu que compleixen i que els ha portat a ser dels més votats en la pàgina web del concurs.
A més a més, destaca que la seva comunicació amb l'usuari és constant. "Per fer reserves usem restaurante.com o El Tenedor, i també Facebook, Twitter i per telèfon, el que també ens permet estar en contacte amb ells", esmenta, perquè té molt clar que el principal és tenir el client satisfet i que les xarxes socials són una de les eines que més ho faciliten.
Lluny del que pugui semblar, no és el preu el que més es té en compte, considera Vanessa Junqué, Social Media Manager de Netamin, una de les empreses organitzadores del concurs. "Ni en l'anterior edició, on només es valoraven terrasses, ni en la d'aquest any, la categoria relació qualitat-preu", assegura, "això ens fa veure que, si tens altres coses a oferir, el que pagues no és determinant".
El concurs, que celebra enguany la seva segona edició, ha comptat amb la col·laboració del Gremi de Restauració de Barcelona i de la patronal Pimec, i ha estat obert a rebre sol·licituds de participació de locals agremiats i no agremiats, així com establiments de tota mena. Uns negocis que aquesta tarda sabran quins són els més destacats entre les 16.000 valoracions rebudes.
Comunicar per fidelitzar
La restauració no està exempta dels canvis tecnològics ni de la incorporació a la seva gestió de les noves tendències del mercat. Les xarxes socials ja s'han convertit en vertaderes guies per escollir el millor local i els restauradors amb perfils digitals i presència online són els més votats en aquesta segona edició de l'Street Lovers Barcelona.
"El client vol interactuar amb el local abans d'entrar i un cop ha sortit", explica Junqué, qui considera que l'atenció personalitzada és un dels elements que cada cop es troba més en la gestió els negocis. Segons ha pogut veure durant el període de votació, l'usuari busca una "comunicació 360 per saber si el restaurant escollit cobreix les necessitats", si aquest és capaç de resoldre les preguntes via online, encara que no resulti ser el restaurant escollit, ja ha ofert una atenció personalitzada que ajuda a convertir l'usuari en prescriptor i a tenir una bona valoració.
A taula també socialitzem
Però no tot acaba al món digital, insisteix, perquè el concurs juga a dues bandes: "S'ha jugat molt a la xarxa, però també a preu de carrer".
La passada edició estava enfocada només a valorar les terrasses –ara s'ha ampliat per la bona rebuda que va tenir- i la categoria més votada va ser la que feria referència a l'atenció al client i a l'ambient; en aquesta edició, en canvi, ho és la de millor cuina. "Això ens permet extreure que quan parlem de terrasses, tenim en compte el component social; i quan parlem de restaurants, valorem en primer lloc la cuina", exposa a tal de reflexió davant el comportament dels usuaris.
De fet, Junqué recorda que l'Street Lovers Barcelona va néixer amb l'ànim de "connectar els establiments amb l'usuari i donar visibilitat als locals", el que ja deixa clar que la gastronomia i l'hàbit de seure taula a emplenar la panxa també té un fort component social per la cultura mediterrània.
Una cadena de valor infrangible
Tot i que la comunicació és vital, es tracta només d'un dels pilars que sostenen el negoci. "Els restaurants es caracteritzen per la cuina –on hi ha d'haver harmonia entre ingredients-, l'atenció del personal, l'ambient, la decoració, l'interiorisme", enumera el president del Gremi de Restauració, Pere Chías, "és una cadena que comença amb les decisions preses a la cuina fins a qui et porta el plat a taula". I si un negoci se salta un sol graó, o un d'ells és deficient, "tot es desmunta perquè l'excel·lència és un lligam de punta a punta".
Chías considera que en el moment en què un client té una valoració negativa d'un dels pilars, tot trontolla. Per molt que el plat hagi estat exquisit, si l'atenció és nefasta, el còmput global és negatiu. Com també va en detriment del negoci si la terrassa o l'interior del local no transmeten la filosofia de la companyia: "Abans les terrasses eren grises i tot metàl·lic, ara hem passat a un disseny lliure on són una prolongació de l'establiment. El mobiliari és el que dóna estil únic, comoditat i fa sentir-se a gust el client. Si no es cuida, el client no torna".
Malgrat que és una prova de foc, reconeix que el sector a Catalunya i Barcelona ha demostrat que sap mantenir l'equilibri en la cadena de valor. "Ajuda molt el fet de tenir una bona relació qualitat-preu", destaca, i posa com a exemple ciutats com Londres o París, on la qualitat es paga molt més cara que no pas al territori català. "Tenim propostes de qualitat, creativitat i preu bones, una cosa que no trobes enlloc més i que se sosté gràcies a la tradició que hi ha en l'àmbit, a la bona formació dels cuiners i també de l'equip de sala, que és qui transmetre la cuina i el menjador", conclou.
No hi ha èxit sense bona gestió
Sovint se sintetitza en una sola persona el rol de cuiner i de restaurador, però el cert és que en el sector és més habitual trobar que aquests són dos professionals diferents. "És molt difícil cuinar, servir i gestionar alhora", afirma el president de Pimec Comerç, Alejandro Goñi, qui afegeix tot seguit que és a partir de les segones i terceres generacions que prenen les regnes del negoci els que acostumen a separar tasques.
"En els restaurants familiars on la titularitat i la presència del propietari és a la cuina i a la sala, és molt habitual veure-ho tot congregat en una persona", segueix explicant, "però els fills tendeixen a mostrar interès per una cosa concreta: o la cuina o la gestió". I és que pensar en la carta i organitzar les taques de l'equip a la cuina no és el mateix que gestionar els comptes, buscar els millors i més puntuals proveïdors o atendre les peticions i queixes els clients en el moment de seure a taula.
Ser el millor de Barcelona
Tenir plats gurmet i amb preus més elevats al de la mitjana no és sinònim d'emplenar ni de ser el millor. De fet, una hamburguesa en un restaurant de barri pot tenir més afeccionats. És més una qüestió d'interessos que no pas de butxaca, i Goñi assegura que a la capital catalana hi ha de tot i per a tothom: "Tenim la sort d'agrupar totes les tipologies de restaurant, fins i tot la del turisme, que és la que menys utilitzem els ciutadans. És més, la restauració a Barcelona, des d'abans de la guerra, ja era puntera a Europa".
Per a ell, els locals "selectes i de tipus mitjà alt" permeten tenir aquesta estabilitat pel que fa a projecció internacional, però són els establiments populars dels barris els que compten amb una clientela fidelitzada gràcies a la seva adaptació a les necessitats i gustos dels veïns de la zona.
Però la renovació també és una constant en la restauració i ara es veu amb la incorporació de "tapes, plantilles, mitges racions, restaurants amb taules altes i tamborets, cafeteries amb menús o forns que fan degustacions", enumera el president de Pimec Comerç, qui ho justifica dient que el mercat ha creat "un nou nínxol amb oportunitats que s'ha sabut cobrir amb rapidesa".
Un exemple d'això és el restaurant November, situat al barri el Poblesec. Va obrir les seves portes precisament el novembre passat i ha volgut aprofitar el certamen de l'Street Lovers Barcelona per promocionar les seves hamburgueses, el que s'ha convertit en el seu plat estrella. "Abans d'obrir, vam estudiar molt bé la competència i la zona, i no vam decidir-nos fins que vam veure que no hi havia ningú amb un local de temàtica BDSM –fetitxe- i amb hamburgueses com les nostres", explica el propietari, Toni Oñate.
El seu objectiu és convertir-se en un local de referència, tant pels qui busquen aquest ambient concret com pels qui volen degustar bones hamburgueses. Tenen clar que per aconseguir-ho cal un "bon servei, que el client se senti còmode com si estigués a casa seva i que la qualitat-preu sigui la millor", uns requisits que creu que compleixen i que els ha portat a ser dels més votats en la pàgina web del concurs.
A més a més, destaca que la seva comunicació amb l'usuari és constant. "Per fer reserves usem restaurante.com o El Tenedor, i també Facebook, Twitter i per telèfon, el que també ens permet estar en contacte amb ells", esmenta, perquè té molt clar que el principal és tenir el client satisfet i que les xarxes socials són una de les eines que més ho faciliten.