Un cúmul d'incerteses, desacceleració del comerç internacional i transformació del panorama mundial. Aquests són els principals elements que han marcat els resultats del Port de Barcelona del 2019, que tanca un any en què els seus beneficis cauen un 18% passant dels 54 milions d'euros del 2018 a 44 milions d'euros enguany. Uns beneficis inferiors marcats principalment per la rebaixa de la taxa de la mercaderia, que és la principal font d’ingressos del Port, que deixa d’ingressar uns 4,5 milions d’euros en un any, i per una major aportació a Puertos del Estado.
Entre diferents reunions del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, amb diferents actors polítics i empresarials entre aquest dijous i divendres, la presidenta de l'enclavament barceloní, Mercè Conesa, ha volgut agrair l'assistència de desenes de periodistes a la presentació de resultats del Port de Barcelona. El balanç d'una dècada que acaba amb la vista posada en la nova que tot just ara comença.
Amb un anunci pendent del seu pla estratègic que explicaran en els propers mesos els responsables de l'entitat, Conesa ha deixat ben clar que aquesta situació, sumada al fet que "les tensions geopolítiques i el proteccionisme no ha afavorit l’estabilitat per mantenir unes relacions comercials fluïdes", "afecta molts ports del continent". Tot i així, la presidenta del Port assegura que "després de dos anys d’un gran creixement aconseguim mantenir els nivells del 2018" i apunta, a més, que l'enclavament referma la seva "posició de lideratge com a hub per a la distribució de productes energètics".
L'extra de despeses que fa caure els beneficis
L'increment de despeses no recurrents, però, ha rebaixat els beneficis de l'entitat. El dragatge general del Port, que es realitza cada cinc anys i, segons la subdirectora general econòmica y del Port de Barcelona, Miriam Alaminos, "s'amortitza en un període de 50 anys", ha comportat un cost de 4,3 milions d'euros. Però no només això. També hi han influït la provisió de més de 5 milions d'euros per fer front al potencial risc de litigis, així com l'increment del 26% de l'aportació al Fons de Compensació Interportuari d'1,3 milions d'euros per atendre les necessitats del fons de capital Ports 4.0, que té per objectiu "atraure i facilitar l'apliació de talent i l'emprenedoria" al sector logístic-portuari en el terreny tecnològic.
Per la seva banda, el tràfic total de l'enclavament és molt semblant al del 2018 i s'ha situat en 67,7 milions de tones, mentre que ara fa un any era de 67,8 milions. D'aquests, 35 milions de tones corresponen al tràfic del comerç real de mercaderies, al hinterland, mantenint pràcticament la xifra rècord que va assolir l'any passat amb una lleugera caiguda del 0,3%.
De fet, l'any que el Port va elevar més el seu tràfic va ser el 2017 amb un increment del 26%, mentre que el 2018 va ser del 10,2%. Una situació molt lligada a la desacceleració de l'economia, però també a totes les incerteses que genera la revolució digital i el canvi de model de l'automoció, entre moltes altres coses.
Àsia continua imperant en les exportacions del Port de Barcelona i, juntament amb Oceania, representa el 42% del total amb una especial menció a la Xina, que representa el 14% del total i al Japó, que és el 5%. "La Xina és el primer país de destinació de les exportacions que passen pel Port", recorda el director general de la institució, José Alberto Carbonell, que afegeix que, a principis d'any, hi va haver un decreixement "molt important" de les exportacions del 2,7% que representa uns 20.000 contenidors, mentre que a final del 2019 es tornaven a recuperar.
De fet, Àsia es manté com el "mercat més dinàmic" i també representa el 75% de les importacions. Però altres països s'apunten a aquest dinamisme i, per exemple, Egipte creix un 11,1%, Turquia un 10,5% i l'Aràbia Saudita un 9,6%.
Sigui com sigui, el que és evident és que la davallada de l'11% de les matriculacions d'automòbils i la caiguda de l'1,6% en la producció de turismes a Espanya, el factor Nissan i el canvi de model en el sector afecta negativament les exportacions de contenidors que cauen juntament amb els sòlids a granel, mentre que augmenten els líquids. Amb aquest argument sota el braç, Conesa apunta que "haurem de continuar treballant amb aquesta incertesa i aquesta volatilitat en el sector".
D'una banda, els vehicles tanquen en negatiu per segon any consecutiu amb 778.000 unitats, que representen una caiguda del 4%, mentre que, de l'altra, els líquids a granel aconsegueixen el seu millor registre històric sumant un total de 16,1 milions de tones, amb un creixement del 5,3% respecte el 2018.
Més passatgers i menys emissions
La desestacionalització continua marcant tendència al Port de Barcelona i, gràcies a l'impuls que li està donant l'enclavament, el 40% dels creueristes ja venen a la capital catalana entre octubre i abril. A això s'hi suma l'increment dels creueristes de port base, és a dir, aquells que comencen i finalitzen la seva estada a la ciutat comtal i que ja representen el 56% del total. D'aquesta manera, l'entitat tanca el 2019 amb un 3% més de passatgers, un total de 4,6 milions, dels quals 1,49 milions han estat viatgers de ferris de línia regular -un 3% més- i 3,14 milions han estat creueristes -també amb un increment del 3%-.
A banda d'això, l'aposta del Port per la sostenibilitat, amb l'electrificació dels molls o aconseguir ser un port neutre de carboni el 2050, també deixa notar els seus efectes. El tràfic ferroviari de l'enclavament fa estalviar cada any 50.000 tones de CO2, tot i que en aquest terreny encara hi ha feina a fer per la manca d'inversions de l'Estat en infraestructures. De moment, el 2019 el tràfic ferroviari de contenidors ja representa el 13%, mentre que el de vehicles és el 35,5%.
Canvi de model, desacceleració de l'economia, digitalització, un futur incert i molta sostenibilitat per davant. El Port té clar el camí a seguir, ara només cal que Puertos del Estado estigui a l'alçada d'allò que necessita per continuar sent un port de referència al món i per continuar guanyant competitivitat. Una competitivitat que repercuteix en tot Catalunya.