"L'activitat portuària no ha buscat fer els millors resultats econòmics de la història, sinó la resiliència". Clara i contundent, la presidenta del Port de Barcelona, Merce Conesa, ha anat un pas més enllà del que tantes altres companyies han fet durant la presentació de resultats. És ben cert que la pandèmia ha afectat moltes empreses, i ha deixat tocades a moltes altres, però també ho és que per exemple si l'enclavament públic ha vist reduït en un 63% el seu benefici, no només ha estat per la disminució de la majoria de tràfics, sinó també pel suport en forma de liquiditat que el Port de Barcelona ha donat a les empreses perquè el cop no fos tan dur per a elles. Una liquiditat que quantifiquen en un declivi de 34 milions d'euros en els seus ingressos. Aquest ha estat un dels objectius primordials de la infraestructura per salvar l'economia en temps de coronavirus, objectius que se sumen als del 2021 per acabar de veure la llum i que es basen en "recuperar el tràfic, detectar noves oportunitats i impulsar la innovació".
Això no serà feina fàcil, però des de novembre la situació pinta més nítida gràcies a la recuperació dels tràfics i a unes dades de principis d'any "positives", una clara recuperació que encoratja la nostra economia amb "notícies esperançadores". Serà més difícil recuperar les xifres del tràfic de passatgers, sobretot dels creueristes -que han caigut un 93,7%- i, tot i que la presidenta del Port admet que és un desig encara "prematur" vista la situació actual, confia en què la vacuna serà una injecció de recuperació ràpida en aquest sentit. Ara bé, perquè tot sigui fàcil, Conesa ha posat especial èmfasi en la "urgència de disposar d’uns protocols clars per poder reprendre l’activitat creuerística".
Així doncs, la covid-19 "ha passat factura" també al Port de Barcelona, que tanmateix ha tancat el 2020 amb un benefici de 17 milions d'euros i una xifra de negoci de 139 milions, un 20% menys que el 2019. L'explicació a aquesta caiguda es fonamenta bàsicament en aquestes ajudes a les empreses, que s'han traduït en una reducció del 25% de les taxes d’utilització o les bonificacions aplicades en les taxes d’ocupació per la pandèmia i en altres mesures que han ajudat a mantenir-les a flot; però també per les inversions d'urgència que l'enclavament públic va haver de fer a principis d'any pels danys causats pel Gloria. És a dir, que mentre el tràfic de passatgers encara mantenia xifres similars a les del 2019, el temporal ja rebaixava aquests beneficis. El total d'inversió en infraestructures va ser, doncs, de 20 milions d'euros.
Conesa: "L'activitat portuària no ha buscat fer els millors resultats econòmics de la història, sinó la resiliència"
Amb tot plegat, i com diu el director general del Port, José Alberto Carbonell, l'activitat portuària del 2020 es pot dividir en tres períodes. Un primer trimestre en què "la inèrcia del món marítim no s’assabenta d’aquesta situació fins que entra abril" i, per tant, tret del temporal, és un primer trimestre més o menys similar al 2019. El segon període aniria de maig a octubre, en què el comportament va ser "molt dolent especialment a la primavera"; i un tercer que és el "punt d’inflexió que es produeix a l’octubre i que es consolida al novembre i desembre i en els primers mesos del 2021".
Navegant cap a la recuperació
Sigui com sigui, no tot ha anat tan malament al Port i, de fet, els contenidors plens d'exportació només han patit una caiguda del 0,5% respecte al 2019. A més, recorda Carbonell, mentre la caiguda de les exportacions a Espanya és de les més negatives d'Europa, hi ha un sector en què tot ha anat vent en popa, que són les exportacions d'alimentació, amb un increment del 4% a l'Estat i del 7% a Catalunya. Encara en terreny d'exportacions, Àsia continua sent el principal continent on s'envien més exportacions amb un 48,5% del total i la Xina, que fins fa tres anys representava el 10% de les exportacions, ara ja s'eleva fins el 16,5%. Amèrica, i sobretot els Estats Units, també han crescut en aquest sentit i representen el 21% del total, seguit d'Àfrica amb un 18,5% i, finalment, d'Europa amb un 12%.
El director general del Port, José Alberto Carbonell, la presidenta, Mercè Conesa, i la subdirectora general d’Econòmic i Financer, Miriam Alaminos
2021 serà un any clau per recuperar xifres del 2019 i, en el millor dels casos, que s'accelerin i augmentin encara més. Per aconseguir-ho, la inversió pressupostada en infraestructures al Port és de 50 milions d'euros i, a més, el pla estratègic per als propers cinc anys recull les línies mestres per convertir això en una realitat que es basen, sobretot, en fer créixer el hinterland i les exportacions i en què les inversions no afluixin en cap cas.
I no només això. L'enclavament públic també estarà atent a l'accés als fons Next Generation EU i mirarà de col·laborar en tot el que pugui amb el sector privat i continuarà treballant amb l'estela d'esdevenir el port intel·ligent del Mediterrani amb, entre altres coses, l'electrificació dels molls que el convertirà en un port neutre en emissions el 2050. De fet, assenyala Conesa, aquest any ja es materialitzaran les primeres accions.
L'eterna assignatura pendent
A això s'hi hauria de sumar l'assignatura pendent des de fa anys, la connexió del Corredor Mediterrani, que necessita "doblar les connexions", així com més espai ferroviari, connexions i accessos. Ara el Port ja ha arribat al 15% de càrrega contenaritzada amb tren cosa que, segons Conesa, "cap port està fent", però encara hi ha molt marge de creixement "si nos dejan", com diu la cançó. Perquè una de les dificultats més grans que pateix l'enclavament és precisament la connexió entre el Port i Castellbisbal.
Conesa: "Veiem una clara recuperació i creiem que en el proper any ens podrem situar en els resultats del 2019 i potser s’accelerarà"
I això ja es nota i s'ha notat en un any en què, per exemple, el tràfic d'automòbils nous ha estat un dels més afectats amb una caiguda del 38,2%, un dels sectors "més castigats". Sigui com sigui, el 2020 s'ha tancat amb prop de 265.000 contenidors entrant o sortint del recinte portuari en tren, xifra que suposa un creixement del 6% respecte a l’any anterior i que situa la quota ferroviària de contenidors en xifres de rècord, mentre que els vehicles transportats en tren han assolit el 42% de la quota de mercat, xifra que representa un estalvi anual de 51.000 tones de CO2, eliminant 131.000 camions de la carretera.
La situació pinta bé, però hi ha feina a fer. "Veiem una clara recuperació i creiem que en el proper any ens podrem situar en els resultats del 2019 i potser s’accelerarà", subratlla Conesa, que afegeix: "Dependrà de la recuperació de tràfics, on ja la veiem al novembre i desembre i gener tanquem amb dades positives".