Fa poc més de dos anys escrivíem aquest article on explicàvem el declivi d’un hotel emblemàtic de la ciutat, el Rei Juan Carlos I, que havia nascut per cobrir la demanda d’allotjaments de luxe durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Una gestió nefasta per part de Joan Gaspart Solbes va enviar l’establiment al concurs de creditors amb un deute milionari que el feia inviable. Ara, aquella mola endormiscada (hotel, palau de congressos, jardins i spa) ha despertat sobtadament perquè una operació a tres bandes l’ha tornada a la vida, de manera que ben aviat percebrem de nou activitat a la zona.
Els qui eren propietaris de l’hotel des la seva creació, la família saudita Bin Nasser, van decidir desprendre’s de l’hotel fa cert temps, coincidint amb la mort del pare de família, el príncep Turki bin Nasser (2021). El problema era trobar comprador, perquè com dèiem fa un moment el deute acumulat (d’uns 160 milions d’euros) era una càrrega massa pesada perquè algú fes rendible l’establiment. L’operació a tres bandes entre un advocat expert en situacions de crisi, un fons d’inversió i una cadena hotelera ha permès desfer el blocatge i que l’hotel ressusciti en dates ben properes. Coneguem els protagonistes de tot plegat.
El deute acumulat (d’uns 160 milions d’euros) era una càrrega massa pesada perquè algú fes rendible l’establiment
En primer lloc trobem l’advocat Pablo Usandizaga Usandizaga, expert en empreses en crisi i que, més enllà de tenir poders en centenars de societats, és membre del consell d’administració de Baqueira Beret, la firma que gestiona pistes d’esquí i que és propietat de la família Serra (Catalana Occident). De fet, a Baqueira Beret el director general és Francisco Coll Usandizaga i al consell d’administració també hi ha Iciar Usandizaga Sainz, esposa de Jesús Serra Farré. La gestió de Pablo Usandizaga ha permès l’entrada del nou accionista, la segona peça d’aquest trencaclosques.
Qui s’ha quedat amb la propietat de l’hotel és el fons d’inversió Tyrus Capital, que ha fet servir la via del deute per accedir a la titularitat de l’empresa que posseeix l’hotel; és a dir, ha anat comprant el deute dels diferents creditors, per després transformar-lo en capital i ser-ne l’únic accionista (tot i que el Registre Mercantil encara no recull aquesta nova situació). En el procés, Tyrus Capital no va ser l’únic candidat a adquirir l’hotel, perquè també va estar-hi molt interessat el fons Apollo Global Management, que va presentar oferta però sense èxit. Aquest fons nord-americà ja va comprar el 2016 un paquet de vint hotels que havien anat a parar a mans de CaixaBank per morositat. En aquell moment van pagar uns 700 milions d’euros. Qui tingui interès, pot trobar més informació sobre Apollo en aquest article que vam publicar el 18 de desembre del 2019. Per la seva banda, Tyrus Capital és un vehicle inversor amb seu al Principat de Mònaco i que va ser fundat el 2009 per Tony Chedraoui, un inversor libanès amb passat a Lehman Brothers i que sovint la premsa qualifica com a “agressiu” i, fins i tot, “voltor”. El seu fons és accionista d’algunes empreses espanyoles, com Gamesa o la constructora OHLA (antiga OHL).
La tercera pota és la cadena Meliá, que s’encarregarà de la gestió a través de la societat Meliá Hotels International. La cadena mallorquina integrarà l’hotel de la Diagonal al seu segment de luxe, etiquetat com a Gran Meliá. De moment, el primer que han fet és modificar la denominació del negoci, que deixarà al calaix la referència al monarca borbònic de trist record per passar a fer servir la de “Miranda Pedralbes”. Un camí semblant al que va emprendre l’antic hotel Princesa Sofía, també ubicat a la Diagonal de Barcelona.
Aquesta empresa familiar amb base a Palma i prop de setanta anys de vida, factura ja 1.600 milions d’euros anuals i disposa d’uns 400 establiments hotelers arreu del món. A més, cotitza a borsa. El màxim accionista és el mateix fundador, Gabriel Escarrer Julià, que té un 55% del capital (paquet valorat en més de 700 milions d’euros). A prop de fer els noranta anys d’edat, continua ocupant una cadira al consell d’administració. El primer executiu de la companyia hotelera és el seu fill, Jaume Juan Escarré, mentre que una altra filla, Maria Antònia, figura també als òrgans de govern de l’empresa. La part de capital que la família no controla (el 45%) està dividida entre una constel·lació de fons d’inversió, sense que cap d’ells arribi al 10% del capital.
Si la cadena hotelera porta per nom Meliá i no pas Escarré és perquè el fundador va ampliar el negoci -que aleshores es deia Sol- a la dècada dels vuitanta amb la compra d’una cadena ja consolidada com era Meliá, fundada pel valencià José Meliá Sinisterra coincidint amb el boom del turisme mediterrani a mitjans dels anys cinquanta. Per qüestions de caràcter financer, aquest negoci hoteler va entrar en declivi durant els anys setanta i va passar a mans de diversos bancs fins que va ser adquirit per l’italià Giancarlo Parreti el 1987. Un any després el nou propietari seria el grup d’Escarré i el nom de l’empresa, Sol Meliá,
Aviat podrem veure -i alguns gaudir- la nova etapa d’aquest hotel barceloní amb regust olímpic
Al consell d’administració de la companyia trobem -al marge dels tres membres de la família Escarrer ja esmentats- a personatges com Fernando D’Ornellas Silva, casat amb Cristina Eulate Cabanyes, cosina de Borja Prado Eulate (a qui vam conèixer la setmana passada en l’anterior article d’aquesta sèrie). No és especialment conegut pel gran públic, però D’Ornellas és un d’aquells personatges omnipresents als consells d’administració. Fent un cop d’ull al seu currículum, comprovem que ha tingut vinculacions professionals amb una llista inacabable d’empreses: el grup d’automoció Bergé, Johnson & Johnson (gran consum), Endesa (energia), Dinamia (capital risc), Willis Iberia (broker d’assegurances), Mitsubishi (automoció) o Lazard (banca d’inversió), entre moltes d’altres. Més personatges rellevants que trobem al consell de Meliá són Alfred Pastor Bodmer, economista català nascut a la Seu d’Urgell (Alt Urgell) i que va arribar a ser secretari d’Estat amb el govern socialista; Carina Szpilka Lázaro, també vinculada a la farmacèutica Grífols; o Cristina Henríquez de Luna Basagoiti, CEO a Espanya de la farmacèutica GSK, entre molts d’altres càrrecs.
Aviat podrem veure -i alguns gaudir- la nova etapa d’aquest hotel barceloní amb regust olímpic. Caldrà veure quant de temps dura aquesta segona vida de l’establiment, perquè la seva ubicació és sobre sòl públic i de moment l’Ajuntament no ha volgut prorrogar la concessió, que s’extingirà el 2040.