El Banc Central Europeu (BCE) va iniciar el juliol de 2022 una senda alcista dels tipus d'interès i ja ha apujat set vegades el preu dels diners, fins al 3,75%. L'organisme dirigit per Christine Lagarde té com a objectiu controlar la inflació i ha defensat en diverses ocasions que utilitzarà tots els instruments que proporciona la política monetària fins a situar-se entorn del 2%, sempre que l'economia aguanti.
En la reunió d'avui, els membres del BCE realitzaran una anàlisi de la salut de l'economia de la zona euro. El diagnòstic marcarà la línia d'actuació de Lagarde després de la trobada. Per saber si es produirà una retallada en les pujades o si en cal esperar més per a la pròxima reunió, haurem d'analitzar al detall les paraules de Lagarde.
No s'esperen grans sorpreses en la reunió d'avui. En la de maig, l'equip de Lagarde va minimitzar la profunditat de les pujades de tipus per mantenir els riscos sota control i va elevar els tipus només 25 punts bàsics. Lagarde i el vicepresident de l'organisme, Luis de Guindos, van suggerir que les properes mesures serien d'un quart de punt. Això és el que s'espera avui.
La inflació es va difuminar, però amb el PIB a la baixa
Les últimes dades de l'economia europea reflecteixen una bolcada en el repunt de la inflació, malgrat que encara lluny de l'objectiu del BCE. Aquesta setmana vam conèixer les dades dels principals països de l'eurozona. La inflació a Alemanya, per exemple, va caure un 0,1% al maig respecte al mes anterior. Encara que la caiguda no és evident, podria ser un canvi de tendència, ja que va pujar un 0,4% a l'abril. L'IPC mensual de l'Estat espanyol es va mantenir igual, després d'un increment del 0,6% en el mes anterior. Avui coneixerem les dades d'inflació de França, que segons totes les previsions podria retrocedir un 0,1%. Amb aquestes dades a la mà prendran la decisió i donada la tendència de la inflació no es preveuen mesures més estrictes.
La inflació no és l'única preocupació del banc central. Lagarde ha esmentat més d'una vegada que vol trobar un punt d'equilibri que controli la inflació sense danyar l'economia. Aquest és, de fet, l'assumpte que més dubtes suscita. L'economia de l'eurozona ha entrat en recessió tècnica després de dos mesos consecutius de contracció. La influència d'Alemanya és evident, perquè l'economia allà també està en la mateixa situació. L'efecte dels alts preus de l'energia i l'augment de les taxes d'interès sobre el consum podrien estar darrere d'aquesta recessió. La indústria ha estat el principal sector que s'ha alentit i les economies amb un alt pes en el sector serveis són les que presenten millors estimacions de creixement.
Encara que la inflació s'ha atenuat una mica, el fet que l'economia de l'eurozona hagi entrat en recessió tècnica també és motiu de preocupació per al BCE
El dimarts es van publicar els indicadors del Sentiment Econòmic del Zentrum für Europäische Wirtschaftsforschung (Índexs ZEW) d'Alemanya i Europa per al juny. Aquest índex inclou les percepcions de les perspectives econòmiques i, en el cas d'Alemanya, ha estat significativament pitjor de l'esperat. En el cas d'Europa, en canvi, ha estat una mica millor, però, així i tot, ha obtingut un resultat negatiu. L'índex de producció industrial, en dades interanuals, també ha estat pitjor de l'esperat. Encara que els mercats esperaven un 0,8%, la xifra real va ser del 0,2%.
Existeix un gran dubte sobre l'impacte de la política monetària en el deteriorament de l'economia. La pujada del preu de l'energia ha colpejat durament el sector industrial de l'eurozona, però també ha estat important la forta pujada dels tipus d'interès. Les tendències de consum reflecteixen clarament que els consumidors només gasten en oci. Les altes taxes han frenat les vendes d'habitatges i les vendes en el sector tèxtil tampoc van com s'esperava. Un exemple són les botigues que han avançat les rebaixes. Tal com està la situació, avui s'espera una reunió de baix perfil, amb un augment de les taxes d'un quart de punt. Caldrà esperar les paraules de Lagarde per saber si la pujada seguirà al juliol.
Els mercats pronostiquen un augment
Després de pujar 375 punts durant l'any passat, els mercats encara esperen més augments. El mercat de futurs de tipus d'interès reflecteix això. L'índex de referència interbancari Euríbor a un any va començar fa temps a acostar-se al 4% que fixarà avui el BCE. En la negociació d'ahir, per exemple, va arribar al 3,944%.
L'altre termòmetre de l'evolució dels tipus d'interès és el mercat de deute públic. Així, aquest dimarts va tenir lloc l'última subhasta de les lletres del Tresor i la rendibilitat dels bons a 9 anys va aconseguir el 3,46%, 24 punts més que el mes anterior. El deute públic de França ha tingut una evolució similar i, a mig any, va arribar al 3,274% en la subhasta del 5 de maig. Aquesta setmana, en canvi, ha aconseguit el 3,41%.
I en el futur, què?
És comú que els principals bancs centrals del món prenguin la mateixa direcció. Això no significa que prenguin diferents decisions al mateix temps. El Banc de Canadà i d'Austràlia van decidir fa uns mesos congelar les pujades de tipus d'interès. En l'última reunió, en canvi, van decidir tornar a pujar les taxes, perquè la inflació encara no estava sota control.
Ahir, la Reserva Federal dels Estats Units, igual que el Canadà i Austràlia fa uns mesos, va decidir no pujar els tipus, i deixar-los entre el 5% i el 5,25%. En la roda de premsa per explicar la decisió, Jerome Powell va emfatitzar que toca esperar i, sobretot, analitzar el comportament de l'economia.
Encara que la inflació dels Estats Units ha aconseguit els nivells d'abril del 2021, encara està lluny dels objectius de la Reserva Federal. També hi ha altres raons per a la suspensió. D'una banda, l'organització liderada per Powell està preocupada per l'impacte de les mesures de política monetària en el sector bancari. De l'altra banda, vol analitzar com la fallida de bancs com SVB, Signature Bank o First Republic ha afectat l'economia, i com ha portat a l'extrem les negociacions entre els republicans i demòcrates per elevar el nivell de deute dels Estats Units.
Les estratègies dels bancs centrals són similars a les principals regions del món, però els terminis són diferents
Segons el president de la Reserva Federal, els efectes de cada esdeveniment podrien ser equivalents a pujar les taxes en un quart de punt. Per això, de moment, Powell diu que és hora d'un alto el foc, encara que altres membres de la junta volen començar a pujar les taxes novament al més aviat possible.
Les estratègies dels bancs centrals són similars a les principals regions del món, però els terminis són diferents. Queda per veure si avui és l'última pujada del BCE, o si haurem d'esperar fins al juliol per a una pausa. Fins i tot, en aquest possible cas, no serà fàcil endevinar quant durarà l'alto el foc.