Primer, els fets: A Catalunya hi ha més de mig milió d’autònoms (al voltant de 542.000), però només els 10.000 més ràpids han pogut demanar una ajuda de 2.000 euros que es va fer pública a principis de novembre i s'ha esgotat en qüestió d'hores. El web s’ha col·lapsat per més de 400.000 peticions, de les quals només 100.000 complien els requisits.
Quins eren els requisits? Tenir domicili fiscal a Catalunya, una base imposable de l’IRPF de 35.000 euros o menys i un rendiment net de l’activitat en els tres primers trimestres de l’any de menys de 13.125 euros. A diferència de l’ajuda del març, aquesta és compatible amb altres prestacions o subsidis públics.
Tot seguit, ha començat la clàssica repartició de culpes i picabaralla de declaracions entre dirigents polítics. En aquest cas, les conselleries de Treball i Polítiques Digitals i Administració Pública han sigut les protagonistes.
Budó: “Lamentem que no hagi anat com hauria d’haver anat i demano disculpes”
La portaveu del Govern i consellera Meritxell Budó ha sortit al pas demanant disculpes a tots els afectats: “Lamentem que no hagi anat com hauria d’haver anat i demano disculpes”. Esperaven 15.000 usuaris per minut i n’han rebut 18.000. Resultat: sistema col·lapsat per una diferència de 3.000 usuaris per minut. La compareixença tenia mea culpa però també doble promesa: “Treballarem perquè no torni a passar i per veure com podem ampliar aquest ajut i mobilitzar més recursos”.
Tant és així que des de la Generalitat s'han compromès aquest capvespre de dimarts negre a "dissenyar i posar en marxa noves ajudes de suport econòmic a través d'un mecanisme legal més àgil, que arribi al màxim d'afectats possibles i que es mantingui de manera regular en el temps mentre duri la pandèmia". Agilitat i regularitat, des d'un equip interdepartamental.
Fins i tot, Budó ha assegurat que la Generalitat no té “prou diners” i que el Govern ha mobilitzat “més de 400 milions d’euros als sectors afectats” mentre que el Govern espanyol n’ha destinat “zero” i ha incrementat la quota d’autònoms. Més repartició de culpes i picabaralla política, ara però entre governs i no dins un mateix executiu.
Després, les conclusions:
Els autònoms viuen una crisi econòmica sense precedents, però des del Govern espanyol se’ls hi puja la quota –tres euros més al mes si es cotitza per la base mínima- i des del Govern se’ls ajuda en funció de si són ràpids o no.
"Els autònoms viuen una crisi econòmica sense precedents, però des del Govern espanyol se'ls hi puja la quota i des del Govern se'ls ajuda en funció de si són ràpids o no"
La velocitat no hauria de ser mai un criteri d’ajuda o redistribució que no té en compte, per exemple, la renda o el patrimoni. Això ni és ni hauria de ser el Far West on sobreviu aquell pistoler que treu la pistola, apunta i dispara més de pressa. I encara menys en un context de crisi per pandèmia. "Hi ha dos tipus de persones: els que tenen les pistoles i els que caven", deia Clint Eastwood a la pel·lícula El Bo, el Lleig i el Dolent datada de 1966 i amb la magnífica música d'Ennio Morricone.
Tota ajuda és bona, però amb “una almoïna” de 2.000 euros per autònom no n’hi ha prou després de mesos d'incertesa i inestabilitat. Igual que amb els bars i els restaurants que ni molt menys en tenen prou amb ajudes de 90 milions d’euros per a un mes quan segons un estudi de Pimec han perdut al voltant de 780 milions d’euros en només 15 dies. Ajudes de 90 milions per un mes, pèrdues de 780 milions per a 15 dies.
Tant és així que el Gremi de la Restauració ha donat ja el seu particular cop sobre la taula des de l'Hotel Majestic i ha reclamat la reobertura "immediata" de bars i restaurants amb el suport de grans estrelles de la cuina com Ferran Adrià, Joan Roca, Jordi Cruz, Carme Ruscalleda, Ada Parellada, els germans Torres o Oriol Castro, entre molts d'altres.
Reunió del Gremi de restauració amb diferents líders gastronòmics i empresaris | Marta Casado Pla (ACN)
Ja ens ho avançava Ferran Adrià en una conversa recent amb VIA Empresa: "La paraula és impotència. El problema no és el tancament d'ara, és què passarà d'aquí a uns mesos. Estem en un moment dramàtic i marcarà un abans i un després en el món de l'hostaleria."
Ferran Adrià: "La paraula és impotència. El problema no és el tancament d'ara, és què passarà d'aquí a uns mesos"
Persianes baixades i pals de cec, que dirien Anna Gener i Xavier Ferràs. “En situacions d’incertesa i complexitat, la missió dels líders és disminuir aquesta incertesa, prenent decisions fonamentades, comunicant i convencent. Falta relat, falten explicacions i falta lideratge. Cal generar confiança urgentment", escrivia Ferràs en un article d'opinió.
En aquesta ajuda als autònoms hi ha hagut incertesa, picabaralla i disculpes, han faltat les explicacions, el lideratge i la confiança.
El titular inicial era que s’ajudaria als autònoms, la realitat és que entre entrebancs es premia amb 2.000 euros als 10.000 més ràpids. Si hi ha més de mig milió d'autònoms, no se'ls hauria de poder ajudar a tots en temps de pandèmia o almenys fer una pàgina web capaç d'atendre i valorar totes les peticions? En només 15 dies hem passat de fer camí cap a l'espai amb la NASA catalana a caure de morros a terra amb la realitat dels autònoms. Per no parlar del SEPE que porta tres mesos de retard en el reconeixement de l'atur i no ha pagat la prestació a cap nou desocupat des del 12 d'agost a Barcelona.
Ferràs: "Falta relat, falten explicacions i falta lideratge. Cal generar confiança urgentment"
Patronals, Cambres i altres agents econòmics han dictat sentència: "Una prova més de la desesperació d'autònoms i pimes" (Joan Canadell, president de la Cambra de Barcelona); "intolerable i insostenible" (Cecot), "Era com una loteria" (APttCB), "Absolutament insuficient" (Autònoms Pimec i CTAC-Autònoms) o “Cal pensar abans i preveure, no corregir després. Aquests errors no es poden permetre” (UEA), entre d'altres.
Ja ha nascut la Revolta dels Autònoms i no és una frase feta sinó un projecte que es cou a Telegram: "Es fa competir els autònoms en una mena d'humiliant cursa de gossos llebrers orquestrada amb diners públics amb l'únic objectiu per part del govern de fer-se propaganda".
Ara mateix, la política en el seu sentit més ampli no sap o no pot ajudar el teixit econòmic i empresarial de Catalunya. I això no és una opinió personal, són fets consumats.