L'empresariat català s'ha tornat a revoltar contra la injustícia de la tarifa elèctrica (amb "ajudes de l'Estat" incloses). Un cop més. "És una tarifa política que discrimina territoris, s'està fent política de govern i no política d'energia", ha denunciat el secretari general de la Cecot, David Garrofé, a VIA Empresa. La situació elèctrica s'ha tensionat i és que al pacte entre PP i PNB de fa un any que perjudicava a Catalunya, se suma ara una denúncia de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) al govern espanyol per "vulneració de competències en la fixació dels preus de peatge elèctric". Una nova prova sobre "l'ús polític de l'energia" que ja circula en forma de denúncia pel cor d'Europa.
El passat mes de novembre de 2017, un total de 10 patronals catalanes capitanejades per la Cecot i amb més de 50.000 empreses al darrere van interposar una denúncia conjunta davant la direcció general de la Competència de la Comissió Europea (CE). Els motius? Defensaven que l'acord polític per tirar endavant els pressupostos "agreujava la desigualtat territorial" dins el conjunt d'Espanya. "No es pot fer una política energètica comprant vots", recorda Garrofé.
Garrofé: "No es pot fer una política energètica comprant vots"
Ara, les organitzacions empresarials catalanes s'han tornat a dirigir a la CE. Més motius? Demanen incloure en l'expedient d'investigació tant la denúncia de l'organisme independent a l'executiu central com també la nova partida dels pressupostos generals que inclou una transferència de 40 milions d'euros a la CNMC per "compensar" la reducció d'ingressos en el sistema elèctric a causa de l'eliminació del peatge 6.1B.
Segons apunten a la denúncia, aquesta última reforma podria suposar un estalvi econòmic de 50 milions d'euros anuals per a 790 empreses del País Basc que passen a pagar menys després de ser englobades dins les tensions d'entre 30kW i 36kW de la tarifa 6.2. Mentrestant, a Catalunya la xarxa de 30kW no existeix. Segons el secretari general de la Cecot, "ha estat un subsidi directe a un tipus de consum no justificat, no té cap raó de ser perquè el cable, la remuneració, la secció i la inversió són els mateixos".
La llista d'organitzacions signants és àmplia: AEPCRO-Associació d’Empreses i Propietaris de Can Roqueta, Cecot, CEDAC-Consell d'Empreses Distribuïdores d'Alimentació de Catalunya, Centre Metal·lúrgic, Confederació Catalana de la Fusta, Federació Empresarial del Metall, Gremi de Tallers de Reparació i Venda d’Automòbils i Recanvis de Sabadell i Província de Barcelona, l’Institut Industrial Tèxtil, RETAILcat-Unió d’empreses del Retail a Catalunya i la Unió Empresarial Metal·lúrgica.
Una "Ajuda d'Estat" al País Basc
"La situació actual, agreujada amb aquesta reforma, comporta una notable disminució del cost d'adquisició de l'electricitat per a empreses situades en determinades regions de l'Estat espanyol i, per tant, els efectes de la mesura són selectius territorialment i poden constituir una Ajuda d'Estat en favor de les empreses beneficiades que competeixen a tot el territori comunitari", es critica en el comunicat de la denúncia conjunta.
Amb les dades a la mà, la nova reforma implica un abaratiment de la tarifa elèctrica en el tram intermedi de tensió d'entre 30 i 36 kW que "només beneficia 1.250 empreses de les 5.800 companyies afectades". A més, les empreses no poden escollir la seva tarifa, ja que s'han d'adaptar a la tensió de la xarxa de distribució que hi ha a cada zona en funció de l'elèctrica que hi opera i que ha construït la infraestructura.
Garrofé: "No es pot treure el regulador del mig"
"El govern espanyol fa els costos energètics com vol i subvenciona les tarifes que vol, tot i que això està impugnat per la CNMC. No es pot treure el regulador del mig", etziba Garrofé.
Catalunya, la gran perjudicada
Catalunya és la gran perjudicada amb 3.277 de les 4.450 empreses que no es beneficien d'aquesta reducció tarifària. Des de la distància, la segueixen Aragó i Extremadura. Els pitjors auguris cobren cada vegada més força i tot sembla indicar, segons les patronals, que es tracta més "d'un pacte polític" que no pas "d'un criteri tècnic que avali la distinció tarifària". Els pressupostos generals de l'Estat pel 2018 són "l'última prova".
El greuge es fa encara més quan l'energia no és només una qüestió d'energia, sinó que també afecta els sectors de distribució, tèxtil, metal·lúrgia, química, fusta o indústria, entre molts d'altres. Segons el secretari general de la Cecot, "l'impacte és transversal i les empreses catalanes no entenen per què han de pagar més que la resta si el sistema es remunera igual". S'estima que el sobrecost per a la indústria és de 300 milions per any.
Catalunya és la gran perjudicada amb 3.277 de les 4.450 empreses que no es beneficien de la reducció tarifària
"La discriminació territorial" no és nova però va in crescendo: "Des de fa anys existeix una discriminació territorial quant als costos d'electricitat que les empreses han de suportar en la seva activitat industrial, degut fonamentalment a l'estructura tarifària dels peatges d'accés a la xarxa elèctrica... No només no s'ha procurat corregir aquesta desigualtat sinó que ara la nova reforma, lluny d'igualar les condicions en què les empreses han de competir, agreuja encara més aquesta desigualtat existent".
I tot plegat, sense cap "mesura correctora" del govern espanyol. Així doncs, Garrofé té molt clar que s'hauria de corregir la tarifa i fer "una revisió integral" del sistema de càlcul de costos del sistema energètic sense "càrregues ni compromisos polítics". A tall d'exemple, dins aquesta partida s'hi troba "el sobrecost del carbó d'Astúries que és caríssim". "És un meló que el govern central no ha volgut obrir", conclou.