"Anem perdent l'interès pel camí i es produeix una fuga de dones" en les TIC. Amb aquestes paraules, la directora general de Societat Digital de la Generalitat, Joana Barbany, ha volgut fer visibles algunes dades sobre el panorama -encara bastant desolador- de la presència femenina en el món tecnològic: només un 23% de les dones cursen una enginyeria i un 28% d'elles treballen en el sector. Però, per què ens trobem en aquesta situació? Partint de la base que "tot comença a casa, però a l'escola també hi ha molta feina", Barbany ha explicat durant la taula rodona La propera revolució digital: les dones TIC organitzada pel CTecno al Movistar Centre de Barcelona que, per exemple, en els llibres d'ESO d'informàtica i tecnologia només hi ha dues dones per 236 homes. Exemples així donen via lliure, doncs, a la fuga de dones en el sector.
Moderat per una periodista TIC, la directora i presentadora del Popap de Catalunya Ràdio, Mariola Dinarès, el debat comptava amb una dona de l'àmbit acadèmic, la principal investigator of the gender i ICT Research Group de la UOC, Milagro Sáinz, una altra provinent de l'administració pública, Joana Barbany, una dona del món de l'empresa, la marketing manager de Ricoh, Mar Porras, i, finalment, una enginyera de civil i de camins i membre de Young It Girls, Sara González.
El CTecno organitza un debat sobre la revolució digital que lideraran les dones TIC
La problemàtica preocupa i molt. Dinarés donava el tret de sortida a la taula rodona amb unes paraules potents: "Tenim un problema que pot tenir conseqüències devastadores, s'ha d'incrementar la presència femenina, ens han de veure i ens hem de visibilitzar" perquè, si no ho fem, ho acabarà pagant la societat en un futur". Imagineu-vos, per exemple, que els algoritmes només estiguin programats per homes: com ens ajudarà a les dones la tecnologia? Enginyeres i enginyers no només "han de comptar amb una formació tècnica, sinó també humanística". Perquè la tecnologia té una vessant social molt important i de la qual la major part de la societat no n'és conscient.
L'enginyera Sara González lamenta, en aquest sentit, "la falta d'informació" que pateixen les i els més petits sobre la tecnologia. Els mites juguen brut en aquest terreny i, de moment, "no es desmenteixen". "És massa difícil, requereix massa dedicació, és un sector molt agressiu, hi ha molts frikis, només serveix per guanyar diners, cal molta objectivitat...". Idees d'aquest estil és el que, en general, envolta i cala en la vida d'una nena que, a mida que es va fent gran, s'agafa a aquestes creences com una realitat i, segurament, acabarà rebutjant estudiar una carrera tecnològica o formar part del sector TIC.
Tecnologia mixta
La realitat, però, és que per entrar a treballar en aquest sector, el gènere no hauria de ser un condicionant a l'hora de triar un professional per cobrir un lloc de feina. González ho clarifica així: "Per dedicar-se a les TIC, cal ser innovador, tenir curiositat, proactivitat, capacitat per resoldre problemes, creativitat...". I, això, "no és una qüestió de gènere".
Barbany: "Ens han educat d'una manera que ens fa no valorar-nos tant, limitar-nos i ser molt exigents"
La realitat, però, és que, en paraules de González, "els estereotips de gènere no es trenquen, s'introdueixen carreres tecnològiques a edats avançades, hi ha poca confiança en l'entorn i/o la societat i es prioritza la conciliació familiar davant dels reptes professionals". Una conciliació que, precisament gràcies a la tecnologia, hauria de ser possible per a molts treballadors. "La tecnologia m'aporta capacitat col·laborativa i això ens permet treballar des de casa i aporta possibilitats de conciliació", recorda la representant de Ricoh.
Però la realitat és que, com recorda Barbany, "el 2020 hi haurà uns 900.000 llocs de treball vacants [en el sector TIC] i, el 2025, 7 milions". Un panorama poc esperançador que hauria d'encoratjar les dones "per posar-nos-hi ara que hi ha tanta demanda en el sector tecnològic". La manca de referents tecnològics, els estereotips preconcebuts, les habilitats percebudes i el sostre de vidre influeixen, i molt, en les decisions que prenen les nenes i les dones. "Ens han educat d'una manera que ens fa no valorar-nos tant, limitar-nos i ser molt exigents", mentre que, la majoria d'homes, "tiren pa'lanate", lamenta. Justament per això, la marketing manager de Ricoh España apunta que, com a dona, "moltes vegades no fas el que tu vols fer, si no el que creus que esperen que facis".
Reconduir la infantesa
En aquest sentit, la investigadora de la UOC insisteix en la idea que "als nens se'ls fomenta jugar amb joguines tecnològiques, mentre que a les nenes se'ls donen joguines que tenen a veure amb la cura" i afegeix que "aquests rols també es traslladen en l'àmbit de la feina". I és per això que, sovint, "acceptem cobrar menys que el nostre company quan estem fent la mateixa feina".
Tot plegat, però, no va només d'explicar-ho a les dones. Normalment, en actes i taules rodones d'aquest estil s'hi veuen pocs homes, però ells mai no hi posaran consciència sinó se'ls explica el potencial femení. "És important que els nois també vegin que les dones són capaces de". Un fet en què també hi intervé el llenguatge, motiu pel qual aquest hauria de ser "inclusiu perquè totes i tots ens hi sentim representats".
Interès social, interès empresarial
Per la seva banda, la marketing manager de Ricoh posa una qüestió més damunt la taula i és la importància d'arribar a les pimes en aquest sentit, que és el teixit empresarial de Catalunya. "La tecnologia està en tots els àmbits i, si la dona no hi és, la tecnologia serà un món d'homes", subratlla, al mateix temps que aposta per "fer un canvi d'estereotips i treballar en l'àmbit escolar, familiar i social" per, així, "elevar aquest nivell per aquestes noves generacions".
De fet, si la societat es composa per un 50% de dones i un 50% d'homes, per què les empreses no reflecteixen aquest panorama? Porras avisa que una empresa "mai no podrà arribar a assolir l'èxit" si no es coherent amb el teixit de la ciutadania i, per tant, sosté que no només hi ha un interès social en tot això, sinó també empresarial.
La taula rodona era potent i totes (i tots) parlaven entorn a una idea comú: la societat s'ha d'apoderar a base de trencar estereotips de gènere i és molt important informar bé sobre què representa estar vinculats al món TIC, és a dir, destacar també el component humà i social de la tecnologia. Precisament per tot això, sense dones TIC, la tecnologia mai no estarà apoderada perquè no comptarà amb el teixit social del país, ni del món. En definitiva, cal acabar amb la fuga de dones en l'àmbit tecnològic per, així, apoderar la tecnologia.