“Catalunya és un territori industrial”. Aquesta ha estat una afirmació unànime dels ponents de l’acte organitzat per BNEW sobre la indústria i la reindustrialització. Així doncs, el territori català ja compleix les expectatives que té la Unió Europa en termes d’inversió de cara els pròxims anys. “Catalunya ja inverteix un 20% del PIB en indústria”, explica Trini Bofarull, directora d’inversió estrangera d’Acció. La ponent recorda que aquesta és la xifra que demana la UE dins de tot l’Estat espanyol i, per tant, Catalunya “està molt ben situada”. Tot i això, la reindustrialització engloba molts paràmetres a tenir en compte i, seguint aquesta mateixa línia, encara hi ha molts obstacles a superar per poder reindustrialitzar Catalunya amb èxit.
“Rellançar la indústria no és una feina fàcil”, recorda Marta Curto, directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica. I és que Catalunya enfronta certs problemes després de la pandèmia -com molts d’altres territoris- que podrien posar en perill aquesta esperada reindustrialització. Un dels principals problemes és l’encariment de les despeses, tant de transports com de producció de les matèries. Tot i que la recuperació és vigent i la producció industrial catalana porta des d’abril creixent, tal com descriu Curto: “l’escassetat de contenidors al port i la mala ubicació i l’augment de la despesa de l’energia es converteixen en obstacles per a la transformació de la indústria”. A més, també se li pot afegir la falta de producció territorial, el que suposa un endarreriment en la indústria local i poca atracció d’inversió estrangera.
Curto: “Rellançar la indústria no és una feina fàcil”
I precisament d’aquesta inversió estrangera o més ben dit la possibilitat de què indústria de fora de Catalunya s’instal·li al territori, Albert Civit i Fons, director d’INCASÒL, explica que “una de les grans oportunitats que té Catalunya és la bona gestió del sòl, per convertir-los en espais per deixar que la nova indústria creixi”. La sostenibilitat i la digitalització són punts claus d’aquesta reindustrialització i per tant, es necessiten espais amb les condicions correctes perquè les empreses es puguin transformar: “Hem de fer una autocrítica i treballar en l’encariment de les parcel·les i l’escassetat de sòls, per tal de trobar-hi la solució”, insisteix Civit i Fons.
Però, segurament el problema principal que podria posar en perill el ritme d’aquesta reindustrialització és la centralització. Tal com explica Curto, la necessitat de gestionar ajudes com els fons Next Generation de manera central podria deixar molts projectes territorials fora de la cursa pel finançament: “Al final el territori hauria de tenir la potestat de gestionar el finançament dins de les mateixes autonomies, ja que per proximitat són les que realment poden saber on s’ha de posar el focus”. Al cap i a la fi, el Pla Nacional aprovat acaba donant tot el finançament a l’Estat i les autonomies seran només gestores, i això podria suposar l’endarreriment d’algunes iniciatives per a millorar la indústria.
Les oportunitats neixen dels problemes
La inversió estrangera es converteix en la primera oportunitat per a aquesta nova etapa de la indústria catalana. Tots els ponents afirmen que la recerca d’inversió externa i la necessitat de demostrar l’atractiu de Catalunya podrien suposar un augment d’aquest teixit industrial que comença a ressuscitar després de la covid-19: “Des d’Acció volem atraure aquesta indústria a Catalunya”, descriu la directora d’inversió estrangera d’Acció. Però, pot arribar a ser tan important la inversió externa com l’interna, recorda el director de l’INCASÒL, i és per això que des de l’institut han delimitat diferents sectors d’explotació del sòl per a afavorir “la transformació digital i sostenible”. A part, des d’Acció, tal com descriu Bofarull tenen plans estratègics per ajudar a les empreses locals: “La transformació de la indústria del territori és una prioritat per tal d’aconseguir inversions estrangeres”.
La xifra que rebrà Espanya en els pròxims anys, segons el que ha acordat la Unió Europea en el repartiment dels fons Next Generation és de 750.000 milions d’euros. Doncs bé, segons Curto, aquesta sucosa quantitat “té molta capacitat en la teoria, però poca en la pràctica”, ja que en el moment que els fons passen a ser potestat de l’Estat, tal com ella descriu “perdem la visió i opinió de molts experts i això ens podria perjudicar”. Tot i això, des de la Generalitat s’han presentat 27 projectes per millorar, transformar i revitalitzar la indústria, un dels quals és el microxip europeu, que podria suposar un abans i un després en el disseny i producció de sistemes tecnològics per sectors com el de l’automoció.
Els ponents recorden la importància de Catalunya i com el territori ha aconseguit guanyar-se un lloc en l’àmbit industrial, proclamant-se líder -en molts aspectes- d’aquesta reindustrialització. Sent conscients del canvi i la transformació no hem de caure en el parany d’intentar atraure indústria estrangera sinó comptar amb la transformació de la catalana, perquè tal com conclou Civit i Fons: “Estem vivint un canvi positiu que serà beneficiós per a la inversió estrangera, però també per a la indústria tradicional”.