Diuen que la comarca de la Ribera d'Ebre ho té tot. Ubicada a les Terres de l'Ebre, s'estén a banda i banda del riu Ebre al llarg de 40 quilòmetres, compta amb 17 pobles agrupats en 14 municipis i una població de 23.867 habitants. Mentre la capital és Móra d'Ebre, disposa de localitats àmpliament conegudes o ideals per a una escapada de cap de setmana com ara Miravet o Riba-roja d'Ebre, sense oblidar les omnipresents Ascó i Flix, amb les centrals nuclears de rerefons. La Ribera d'Ebre és una zona de trobada, alhora frontera i unió, que ha guanyat protagonisme -sobretot els últims anys- per un motiu insòlit: és la comarca amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya, concretament amb 61.419 euros, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat); un indicador que s'utilitza internacionalment per expressar el potencial econòmic d'un territori o regió i, al mateix temps, la qualitat de vida. Una primera posició que va seguida de l'efecte tractor i capital del Barcelonès (42.134 euros), per comptar, en tercer lloc, amb la Segarra (39.620 euros). Ara bé, quines singularitats tenen aquestes tres comarques tan dispars per liderar un indicador clau?
En primer lloc, cal tenir en compte que cada vegada més sovintegen les declaracions de determinats economistes que alerten que el creixement del PIB per si sol no vol dir res. D'aquí la importància d'altres indicadors com l'ús del PIB per càpita. Per exemple, l'enginyer i escriptor Xavier Roig té clar que si el PIB per càpita actual és més petit que el PIB per càpita d'un altre any és que "anem malament". "Dit de manera directa i plana: com que la població ha crescut percentualment més que el PIB, toquem a menys diners per cap", declara a VIA Empresa amb l'article Tant costa d’entendre la fórmula del tortell?
A la Ribera d’Ebre destaquen les branques de les indústries extractives, l'energia, l'aigua i els residus
Entre els avantatges de comptar amb un PIB per càpita elevat hi té a veure la comparació del nivell de productivitat entre zones amb diferents habitants, a més que serveix per calcular l'índex de desenvolupament humà. També permet desgranar el nivell de prosperitat d'un territori. En aquesta ocasió, cal tenir en compte els sectors productius d'una comarca en concret. Per exemple, la indústria va ser la principal activitat econòmica en tres comarques, com és el cas de la Ribera d'Ebre (71,2%), la Segarra (57,1%) i la Conca de Barberà (46,9%). De fet, aquestes tres comarques superen amb escreix el pes mitjà de la indústria en el Valor Afegit Brut (VAB) de Catalunya, que és d'aproximadament el 20%. En aquests moments, la taxa de temporalitat a la indústria és del 10,6% i el cost salarial és de 19,4 euros per hora efectiva, enfront del 17,2% i els 17,9 euros al conjunt de l’economia (any 2022). L’atur és més baix que en el conjunt de l’economia i els sous són més ben remunerats, així com els convenis.
A la Ribera d’Ebre destaquen les branques de les indústries extractives, l'energia, l'aigua i els residus; a la Segarra l’alimentació (amb BonÀrea com a gegant de l'agroalimentació), el tèxtil i altres. Per altra banda, els serveis han estat la principal activitat econòmica a 37 comarques i a l’Aran, i a tres comarques ha generat més del 80% de l’activitat econòmica. El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,4%), seguida per l’Aran (81,9%) i el Garraf (81,2%).
El pes energètic de la Ribera d'Ebre
Si s'entra al detall de la Ribera d'Ebre, pràcticament la totalitat del sector industrial se centra en el subsector de l'energia dominant la distribució del VAB. A propòsit d'això, la comarca compta amb set polígons industrials repartits entre els municipis d'Ascó, Flix, Móra d'Ebre i Mora la Nova. Les empreses industrials més rellevants de la comarca són la Central Nuclear d’Ascó, la fàbrica de tractaments de pells Adobinve de Móra d’Ebre, la fàbrica de colorants Manuel Vilaseca de Móra la Nova, a més d’un gran nombre d’empreses de l’agroindústria i de la cadena de valor que estan directament lligades a les empreses industrials abans esmentades.
A més, poc després de l'inici de la pandèmia de la covid-19, el Ministeri per a la Transició Ecològica va donar el vistiplau al complex nuclear d'Ascó, per tal que estigui actiu durant, almenys, fins al 2031. D'aquesta forma s'explotarà els reactors Ascó I i Ascó II. La confirmació implica concedir a Ascó una vida de 46 anys, atès que la posada en marxa d'Ascó I va ser el desembre del 1984, mentre que Ascó II va entrar en funcionament el març del 1986. Amb aquest permís, la unitat I podrà operar fins al 2030 i el reactor II ho podrà fer fins al 2031.
A la central nuclear d'Ascó hi treballen aproximadament 1.200 empleats, entre el personal propi i el de les empreses col·laboradores
La central és propietat d'Endesa i Iberdrola, i la pròrroga d'activitat ha arribat en un moment en què les companyies elèctriques són a l'ull de l'huracà per la volatilitat de preus i l'impacte mediambiental que comporta. Amb una potència instal·lada de 1.032,5 MW (Ascó I) i 1.027,2 MW (Ascó II), la central va produir l'equivalent al 35% de l'electricitat generada a Catalunya i al 6,2% de la produïda al conjunt d'Espanya. A la central nuclear d'Ascó hi treballen aproximadament 1.200 empleats, entre el personal propi i el de les empreses col·laboradores.
El cas del Barcelonès i la Segarra
Com s'ha esmentat anteriorment, el Barcelonès és una de les locomotores econòmiques de Catalunya. Si es va més enllà de la comarca i ens endinsem a la metròpolis de Barcelona -inclou 36 municipis i concentra 3,3 milions d’habitants en prop de 640 km²- genera el 55% del PIB català, el 45,3% del teixit empresarial i emergeix com a pol d'inversió. De fet, els inversos internacionals se senten atrets pel talent emergent, la competitivitat de preus, la col·laboració publicoprivada i les bones comunicacions internacionals.
Les activitats amb més volum de valor afegit brut (VAB) a la ciutat comtal són el comerç, el transport i l'hostaleria (23,6%); l’Administració pública, l’educació, la sanitat i els serveis socials (18,1%), i les activitats professionals, científiques i administratives (15,2%). Totes tres sumen quasi el 60% del total del sector serveis. Com a curiositat, el PIB de Barcelona supera per primera vegada els 100.000 milions d’euros.
A l'AMB treballen 1,8 milions de persones, el 86% de les quals treballen al sector serveis, un 8,8% a la indústria, i un 4,7% a la construcció
En concret, el PIB per càpita a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) se situa en 38.911 euros el 2019, un 16,5% més respecte al 2015 (33.401 euros) i més de 6.000 euros que la mitjana de Catalunya (32.794 euros). La ciutat de Barcelona mostra un diferencial encara més alt d'uns 15.800 euros entre el PIB per càpita de la capital catalana (48.600 euros) i la mitjana de Catalunya. Del 2015 al 2019, el PIB per càpita a Barcelona ha crescut un 16,26%.
A l'AMB treballen 1,8 milions de persones, el 86% de les quals treballen al sector serveis, un 8,8% a la indústria, i un 4,7% a la construcció. El 17,5% de la població ocupada té responsabilitats en àmbits com la ciència i la tecnologia, un percentatge superior a la mitjana de la Unió Europa on està situat en el 15,5%. A més, gairebé la meitat de la població ocupada (un 49,1%) té estudis superiors; una distinció que ostenta per davant del 37,1% de mitjana de la Unió Europea, o del 48,2% d'Amsterdam, el 46,5% de Berlín, o el 41,1% de Múnic, segons dades de l'últim informe de l'Observatori Barcelona, realitzades a partir dels indicadors de l'Eurostat.
Finalment, la Segarra és la comarca lleidatana amb el PIB per habitant més alt, amb 39.620 euros; i la tercera de Catalunya. Segons l’informe de l'Idescat, la indústria és la principal activitat econòmica de Guissona, amb un 77,2% del total, gràcies a BonÀrea, l'empresa que més factura de la província de Lleida. Aquesta xifra només és superada per Santa Margarida i els Monjos, que la supera per mig punt. Ja per acabar, l'agricultura ha estat tradicionalment una de les principals activitats econòmiques de la Segarra, dedicada especialment als cereals, en particular, i als cultius de secà, en general, com ara les ametlles i les oliveres. La ramaderia també té una certa importància, de la mà de la potent cooperativa de Guissona.