Entre els anys 2013 i 2015 es va viure a Catalunya unboom pel que fa a creació de cooperatives de consum, un creixement que va situar-se en el 47,5%. Així, segons les últimes dades de la Xarxa d’Economia Solidària, prop de 18.000 persones van convertir-se en usuàries, amb més o menys participació en l’entitat. Però des d’aquest darrer impuls, el sector ha minvat la seva expansió. Què ha passat? És una de les preguntes que centren la nova edició de la Fira d’Economia Social i Solidària que se celebra aquest cap de setmana a Barcelona i a la que l’investigador a Dimmons-UOC Ricard Espelt respon amb un clar “encara no s’ha arribat al final”.
Han tocat sostre les cooperatives de consum?
És un debat de fa molt temps que ja és permanent. A Barcelona hi va haver un creixement de les cooperatives agroalimentàries més o menys fins al 2013, però ara sembla que hi ha un estancament. Segurament estan en un procés de reinventar-se o transformar-se. Han sortit altres models com el de La Colmena que dice Sí que han generat una alternativa molt utilitzada en les tecnologies de la informació, i aquí el cooperativisme arriba més tard.
Transformar-se de quina manera?
Hi ha exemples interessants a altres ciutats com París, Amsterdam o Nova York, on potser tenen més cooperatives però són més grans. Aquí en tenim moltes però estan molt diversificades i són tasques voluntàries. Quan parlem de cooperatives més professionalitzades, permet tenir models més grans perquè hi ha persones alliberades i ajuda a tenir més sòcies dins de la cooperativa.
Un canvi en positiu seria aquest? Potenciar més el model cooperativista i menys el de grups de consum?
Cal trobar un model còmode. Un exemple útil és el de Som Energia, on pots tenir diferents nivells d’involucració. Pots ser una simple consumidora, ser sòcia i ajudar a la creació d’energia verda finançant projectes o fer xerrades i difondre els valors de l’entitat, o estar dins del nucli de gent que hi treballa. Això en l’àmbit agroecològic no s’ha trobat, on s’ha tendit més al voluntariat. Això ha fet que les obligacions de les persones siguin moltes i no ha sigut un consum fàcil. Cal potenciar els models de l’agroecologia i el consum cooperatiu com una forma de vincular-se socialment. S’ha de trobar una hibridació entre els models de cooperativa de treball i de consum i anar cap a un sistema on la tecnologia sigui un element rellevant a l’hora de facilitar la gestió, els proveïdors, les comandes...
Fotografia: Àngel Bravo
Han crescut el nombre de cooperatives, però segueix sent l’agroalimentari on n’hi ha més?
Sí, però si ho valoréssim a escala de formalització legal, no és cert. Hi ha molts grups que operen com a cooperatives però en realitat estan en un marc alegal o són associacions.
La llei és una trava? De quina manera pot ajudar l’Administració pública?
A escala legislativa es podria fer que no fos complexa la tasca burocràtica. També es pot ajudar facilitant espais públics, que això ja succeeix en el cas de Barcelona, i promovent la compra pública. Tampoc es pot obviar mentre beneficies aquest model, has de fer que un altre tingui dificultats per implementar-se. Si per a les grans superfícies segueix sent fàcil implementar-se i no tens una legislació clara entorn el consum ecològic, és difícil que el sector emergeixi amb força, perquè res dificulta que l’àmbit amb visió capitalista s’expansioni. L’esfera educativa també és clau. Pot afavorir un aprenentatge des de l’escola cap al consum crític i fer de palanca per reeducar-nos als més grans.
"És necessari fer que produir ecològicament no sigui desfavoridor"
Algunes ciutats d’Itàlia, el Regne Unit i Brussel·les han marcat per llei que un cert percentatge de productes de les botigues locals siguin de proximitat. Hem d’anar cap aquí?
Sí, però sobretot tenir en compte que quan parlem de producte de proximitat no només es tracta d’això, sinó que ha de reinvertir socialment i econòmica en un comerç just. Pot ser de proximitat, però que hi hagi una barrera entre producció i consumidor que fa que l’intermediari sigui realment qui se’n beneficia, té un afany de lucre excessiu. També és necessari fer que produir ecològicament no sigui desfavoridor. El CCPAE està bé com a instrument, però els productors es queixen de la burocràcia i dels costos econòmics que la producció industrial no té. Si la compra pública té en compte això, pot ser un canal impressionant per atraure productors perquè tindran mercat. Com també ajuda saber que cada espai de comerç local pot tenir una quantitat de producte mínim agroecològic. Si ets proveïdor, et facilita molt entrar.
Per tant, quan es parla d’atreure usuaris no és només compradors, també productors.
Exacte, perquè ens podem trobar amb un desequilibri. Ha d’haver-hi una promoció de tot: compra pública, pedagogia sobre el consum, diversificació dels models, que la botiga de barri no repeteixi els esquemes de la gran distribució... A Mercabarna ja s’està treballant en crear un espai agroecològic per afavorir la transformació.
Fotografia: Àngel Bravo
Veurem una cooperativa de consum competir contra una gran companyia?
És difícil que només l’àmbit de les cooperatives de consum tinguin un impacte tan rellevant si no hi ha una transformació. Sí que és cert, però, que dins de l’economia social i solidària es pot fer un canvi en algunes ofertes que fan ara les botigues de barri i mercats, i aquí sí que el creixement pot ser molt gran. Si tinguéssim en compte la variabilitat que pot oferir l’economia social, sí que podríem pensar en una alternativa ferma com a model de consum.
Ni en sectors amb pocs actors com l’energia i el cas de Som Energia?
Cada sector té la seva lluita. En el cas de l’energia és la pròpia gestió de l’energia a escala legislativa, això de que tot va a parar al mateix conducte, que afavoreix que hi hagi unes poques comercialitzadores que siguin potents. Cada sector haurà de fer el seu joc. Som Energia ha d’anar fent massa crítica i produir energia verda perquè es canviï la legislació perquè la pròpia generació d’energia prengui sentit. Hi ha massa desconnexió entre la producció i el consum. Passa com en l’àmbit agroalimentari, que hem quedat una mica desarrelats d’allò que consumim.
Barcelona és un pol important, prop d’un terç de les cooperatives de consum estan aquí.
És on hi ha més massa crítica. La zona urbana de Barcelona i l’àrea metropolitana és el focus principal de consum i la resta de Catalunya és com l’horta i l’espai de producció, segons geògrafs que ho estan estudiant des de fa anys. Dins del marc de la sobirania alimentària podria ser una bona manera d’intentar crear un model més resilient i enfocat a la temporada del producte. És una fórmula com per concebre Catalunya d’una forma autònoma en l’àmbit agroalimentari.
"La cooperativa és un lloc de consum i d’articulació política"
Es dóna també en altres ciutats?
Cada model és diferent i cada ciutat ha de constituir-lo a partir de les seves fortaleses i tradicionals. A Catalunya i Barcelona el que tenim fort és el teixit associatiu i el moviment cooperatiu. Això vol dir consumir i relacionar-nos de manera diferent. La cooperativa és un lloc de consum i d’articulació política. Hi ha una consciència dins del grup de consum de dimensió política, no només construirem diferent, sinó que crearem un altre model polític entorn el consum i aquesta és la part potent. Cada nucli urbà desenvoluparà el seu model segons la seva pròpia lògica.