El 12 de maig de l’any 2021, el BOE (Boletín Oficial del Estado) va publicar el decret llei que, segons el govern espanyol, naixia per garantir els drets laborals de les persones dedicades al repartiment de productes a plataformes digitals. Una normativa que, popularment, ha rebut la denominació de llei rider.
La proposta va entrar en vigor a l’estiu, concretament el 12 d’agost, per donar cobertura a persones que prestaven els seus serveis a grans empreses com Glovo, Uber o Deliveroo, entre d’altres. La regulació estatal planteja el contracte com a forma de relació amb els treballadors i la publicació de les dades d’algoritme que utilitzen les empreses per gestionar el moviment dels repartidors.
Ara per ara, els sindicats valoren “positivament” l’aparició de la llei, però a la vegada, també creuen que com és una normativa recent, encara no té una jurisprudència que reforci el seu desplegament i vigència. En paral·lel, els representants dels treballadors situen com a element clau la construcció d’estructures sindicals per ser interlocutors vàlids amb les empreses.
El component piramidal de l’autònom
Dins del debat previ a l’aprovació i entrada en vigor de la llei rider, un nombre important de repartidors va manifestar el seu rebuig a la normativa i, a la vegada, el seu desig de continuar treballant com autònom. “El discurs de l’autònom que guanya més diners no és una realitat, perquè estem parlant d’una situació molt piramidal”, apunta Liliana Reyes, responsable de Noves Realitats del Treball, Economia Social i Solidària a CCOO Catalunya.
Per la seva banda; Fernando García, president del comitè d’empresa de Glovo a Madrid considera que la plataforma liderada per Òscar Pierre “no aplica la llei, el 80-90% dels repartidors de Glovo són falsos autònoms”. En el mateix sentit s’ha pronunciat la Intersindical.
“Parlem d’una llei ad hoc que no soluciona el problema, de fet, algunes plataformes han creat empreses pantalla per seguir precaritzant”, descriu Dani Gómez Loren, secretari de negociació col·lectiva. Un informe d’ESADE recull que, al mes d’agost, el sector delivery tenia registrats uns 11.000 treballadors amb contracte laboral a tot l’Estat, dels quals una forquilla de 2.500-3.000 operen a Catalunya.
La construcció d’estructures sindicals
Per consolidar la protecció dels drets laborals, des de Comissions Obreres es posa l’accent en el desplegament de les estructures sindicals. “Celebrar eleccions sindicals és l’única forma d’obtenir representants vàlids que puguin conversar amb l’empresa i demanar les dades de l’algoritme”.
La normativa reconeix els comitès d’empresa com un organisme legítim per exigir aquestes dades. Fernando Garcia va un pas més enllà i assegura que “no només els riders tenen dret a demanar les dades d’algoritmes, jo animo que ho facin la resta de sectors de l’economia”.
La normativa reconeix els comitès d’empresa com un organisme legítim per exigir les dades dels algoritmes
Sota el criteri d’ESADE, l’aplicació de la nova normativa no ha tingut un impacte negatiu en la facturació de les empreses. Sense deixar la problemàtica generada al voltant dels algoritmes, l’escola de negocis recomana la creació d’un espai d’estadístiques oficials de les plataformes digitals.
Tres anys per completar el desplegament
L’efecte real de la llei rider no es veurà fins d’aquí dos o tres anys, adverteixen des dels sindicats. Tots ells recorden com els incompliments que ja es porten als tribunals, no es resoldran en un període breu de temps i, per tant, no existeix una jurisprudència com a marc de referència.
ESADE suggereix la creació de mecanismes pel compliment de la llei per evitar casos de competència deslleial i la negociació d’un conveni col·lectiu. En aquest sentit, el comitè d’empresa de Glovo a la capital espanyola fa una crida a les plataformes per adaptar el seu model de negoci, “no es pot portar una hamburguesa calenta a una casa en 10 minuts i per 1 euro”, reflexiona Fernando Garcia.
Glovo ha rebutjat respondre a les preguntes plantejades per VIA Empresa relacionades amb la llei rider. Al setembre, Inspecció de Treball va imposar una multa de 79 milions d’euros a la firma catalana per tenir 10.000 falsos autònoms a Barcelona i València. Glovo és propietat del grup alemany Delivery Hero des de l'1 de gener.