Fum, soroll, infants malalts, pudor intensa, aire pesat i roba estesa plena de cendra als balcons de les llars. Més de 1.000 dones de Sant Adrià de Besòs van dir "prou" durant el 1966 a la contaminació de la central tèrmica de les Tres Xemeneies, especialment les que residien a La Catalana i El Besòs, barris molt humils i densament poblats. Enmig de vagues, talls de carrer, assemblees i manifestacions durant els últims anys del franquisme, la central de producció elèctrica gestionada per Fecsa (actualment Endesa) funcionava amb fuel i va ser clausurada el 2011 per qüestions mediambientals i d'eficiència. Amb xemeneies de 200 metres d'altura -similars a la Torre Agbar de Barcelona-, són avui un símbol del patrimoni industrial i la memòria obrera de la zona. Ara bé, recentment s'ha anunciat un canvi que pot "revolucionar", per sempre, el sector audiovisual català.
Si anem a pams, per entendre la magnitud dels 40 anys de funcionament d'aquesta infraestructura, s'estima que hi van treballar entre 200 i 300 persones, entre enginyers, tècnics, operaris, personal de manteniment i obrers. Les dones, però, tan sols van arribar a ser l'1% del personal. A les Tres Xemeneies també comptaven amb moltes empreses subcontractades per a feines puntuals, com la neteja, el manteniment extern o els subministraments.
Les Tres Xemeneies es coneixien popularment com la Sagrada Família de l'electricitat o com el "Txernòbil català" per la seva contaminació
Tot i la seva importància, la central tèrmica de les Tres Xemeneies no abastia tota Catalunya, però sí que era una de les principals fonts d’electricitat per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els voltants. Aportava electricitat sobretot a la ciutat comtal, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i municipis propers, però estava connectada a la xarxa elèctrica general, així que també podia reforçar altres punts segons les necessitats. A Catalunya hi havia (i hi ha) altres centrals importants: nuclears com Ascó i Vandellòs, hidroelèctriques als Pirineus, i altres centrals tèrmiques com la de Cubelles, ara tancada també. Tot i això, tal com ha detallat en reiterades ocasions Ramon Sierra, extreballador i membre de la Plataforma Salvem les Tres Xemeneies, "en el moment àlgid de producció, va subministrar electricitat a un 30% de Catalunya".
Uns inicis sindicalistes amb molta repressió
Anomenada per alguns com la Sagrada Família de l'electricitat o com el "Txernòbil català", la central va engegar sota unes condicions dolentes per als treballadors. Això va provocar que el primer any hi hagués una vaga de treballadors. Un fet que serà recordat per la mort d’un d’ells, Manuel Fernández Márquez, de només 27 anys. Durant les protestes, la policia va disparar aquest treballador i el va matar. Aquest fet va marcar la història laboral de la central i la lluita obrera de l’època.
Tot i que el combustible i l’altura de les xemeneies s’ajustaven a la normativa mediambiental de l’època, la central va generar la coneguda com a pluja negra, una estesa de pols de partícules fèrries que provenien del fuel i que va afectar els municipis de Sant Adrià de Besòs i de Badalona. Encara més, durant el seu funcionament, aquesta central emetia grans quantitats de contaminants, com ara 57.000 tones anuals de diòxid de sofre (SO₂), provocant fenòmens com pluges àcides i negres. Aquesta situació va portar a la declaració de la zona com a atmosfèricament contaminada l'any 1983.
Les protestes ciutadanes per la pol·lució van desencadenar el tancament gradual de la central. El 2008, els veïns de Sant Adrià de Besòs van decidir amb un referèndum que se’n conservés part i des del 2012 i fins al 2017 es van fer els treballs de desmantellament i enderroc excepte dels edificis que s’han mantingut i catalogat.
Alfambra (biòleg expert en gestió ambiental): "Fa 150 anys que Sant Adrià és el pati traster de l’industrialisme català"
Tanmateix, tal com detalla Franesc Alfambra Domínguez, biòleg expert en gestió ambiental i planificació territorial en una opinió a Crític, "la incineradora Tersa, inaugurada el 1975; les dues tèrmiques de cicle combinat d’Endesa i d’Energy, inaugurades el 2004, i una altra d’Endesa, el 2011, segueixen enverinant l’aire del Barcelonès Nord". "El Pla de costes del 1986 preveia eliminar les indústries i desplaçar el ferrocarril del front litoral des del Poblenou fins a Montgat. Amb els Jocs Olímpics del 92, Barcelona va assolir els objectius del pla; però, malauradament a Sant Adrià, a Badalona i a Montgat es va incomplir el segon. Fa 150 anys que Sant Adrià és el pati traster de l’industrialisme català", reivindica.
Un revolucionari 'hub' audiovisual
Amb la benvinguda a una nova etapa, s'espera que s'evolucioni de la fàbrica de l'energia a la fàbrica de cultura. Segons ha anunciat el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, l'espai es transformarà en el que es coneix com a Catalunya Media City. L'edifici de 22.600 metres quadrats es convertirà en un centre dedicat a l'audiovisual, el videojoc i la cultura digital, amb eixos de formació, producció i exhibició. La previsió és que aculli entre 2.000 i 2.500 estudiants universitaris i de formació professional cada any.
De fet, per fer realitat aquest ambiciós projecte, la Generalitat, el Consorci del Besòs, l’Ajuntament de Terrassa i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals han signat un protocol de col·laboració, amb la previsió que les obres del Catalunya Media City puguin iniciar-se el 2026. Amb una inversió total de 70,8 milions d’euros, la previsió és que les obres s’iniciïn a l’estiu de 2026 i que s’allarguin uns dos anys fins a finals de 2028.
L’interior d’aquesta antiga fàbrica també acollirà programes de residència, recerca i suport empresarial, en els quals participaran tant universitats com empreses per a acompanyar la producció audiovisual. En aquest sentit, l’espai comptarà amb un centre de recerca pioner, espais d’incubació i coworking perquè els emprenedors del sector audiovisual trobin en aquest espai un lloc on créixer.
El Catalunya Media City tindrà una inversió de 70,8 milions d'euros
La infraestructura també acollirà una sala d’actes de 500 metres quadrats amb capacitat per a 250 persones, una sala immersiva de 400 metres quadrats, tres platons, dos estudis de gravació, sales de muntatge i de reunions, entre altres prestacions. A més de la sala de turbines, la proposta també inclou la construcció d’un nou edifici que prolongarà la nau amb un vestíbul i un gran balcó cap al litoral badaloní.
A banda de les obres d’aquesta antiga fàbrica de Sant Adrià de Besòs, l’altre eix del Catalunya Media City és el Parc Audiovisual de Catalunya situat a Terrassa, que fa dues dècades que està en funcionament. Un espai que ara també s’ampliarà, amb una inversió de 13 milions d’euros —10 dels quals són aportats per la Generalitat i 3 per l’Ajuntament de Terrassa—.
Finalment, el nou pla que preveu la transformació de 32 hectàrees de Les Tres Xemeneies no només inclourà el futur hub audiovisual, sinó també un gran parc urbà de 10 hectàrees i 185.000 metres quadrats d’habitatges.
Allà on abans s’estenia la cendra, la grisor i les reivindicacions del moviment obrer al final del franquisme, ara hi creixeran idees, projectes i la benvinguda a nou talent. Aquest canvi no és només urbanístic o tecnològic, sinó també simbòlic: és el testimoni viu d’un territori que, després de dècades de certa invisibilitat i fortes reivindicacions, es vol convertir en protagonista.