Enmig d'un clima de caos, a Rodalies només li faltava que la barregessin amb el problema de l'habitatge. Ho ha fet aquest dimarts Anna Gener, CEO de la immobiliària Savills Barcelona, qui ha estat força contundent durant la seva participació en el cicle Converses amb el degà al Col·legi d'Economistes de Catalunya. "Fins que no funcioni correctament, no resoldrem el problema de l'habitatge", ha assegurat Gener, una de les veus amb més criteri al sector immobiliari del territori. De fet, la seva afirmació davant Carles Puig de Travy, degà de l'entitat, s'engloba dins d'una "visió metropolitana" que ha fet extensible a altres infraestructures clau com l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat, el qual ha advertit que és "a punt de petar" si no s'amplia: "Necessitem un aeroport de vols intercontinentals si volem atreure empreses de primer nivell", ha manifestat, abans de citar exemples com Microsoft.
D'acord amb la dirigent, però, aquesta aposta s'ha de fer de forma desacomplexada. "Barcelona és molt atractiva, juga a la primera lliga pel que fa a inversió immobiliària no residencial", ha remarcat. Tot plegat, en un moment particular a causa dels aranzels de Donald Trump. Gener ha volgut diferenciar l'escenari actual amb el de fa un any, previ a la rebaixa de tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE). "No es va invertir perquè no se sabia quina rendibilitat exigir-li a la inversió", ha explicat. Ara, encara que la incertesa inflacionista ha tornat, el mercat sí que té clares les expectatives perquè "els tipus d'interès s'han quedat clavats" o, si més no, se sap la planificació d'entitats com el BCE.
Hi ha un àmbit que serveix d'exemple: el de les oficines. "Estem en una situació molt més normalitzada", ha celebrat l'empresària, malgrat que no ha concretat cap xifra. El motiu? El retorn d'aquelles empreses que no ho van fer després de la pandèmia. De moment, informes com els de Forcadell o CBRE parlen d'una disponibilitat al voltant de 13,9%. Gener ha admès que hi ha "sobreoferta", però ha demanat temps perquè l'absorció avanci.
Gener: "Després de la pandèmia, ens vam trobar que les empreses no canviaven d'oficina perquè no sabien realment quants metres necessitaven"
"Abans de la covid-19, només un 3% del 22@ estava disponible i una empresa que buscava 3.000 m² ja no podia trobar cap oficina", ha recordat. Precisament, aquella demanda va provocar que es construís més, però els resultats no es van veure fins que no va acabar la pandèmia. "Ens vam trobar que les empreses no canviaven de seu perquè no sabien realment quants metres necessitaven", ha afegit. Una situació similar a la que es va viure després de la bombolla immobiliària, que va provocar que alguns gratacels de la zona de negocis de L'Hospitalet de Llobregat estiguessin buits durant uns mesos.
Els 50.000 pisos d'Illa: una missió impossible?
Més enllà del mercat d'oficines, que agrada especialment a les immobiliàries, el gran problema del sector és el residencial. L'accés a l'habitatge és la principal preocupació dels catalans en l'actualitat. El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va prometre que construiria 50.000 pisos abans de l'any 2030, però alguns estudis al respecte ho han rebut amb pessimisme. El mateix Col·legi d'Economistes n'és un exemple.
En el cas de Gener, encara que ha agraït l'esforç d'Illa per intentar incrementar l'oferta, ha advertit que serà un "repte incommensurable" i ha plantejat diverses preguntes: "On està el sòl? És allà on hi ha la manca d'habitatge?" Aquestes dues primeres qüestions han fet referència a èpoques passades com el 2007, quan es van arribar a promoure 600.000 habitatges anuals, però fora dels llocs de demanda. "Aquests 50.000 habitatges hauran d'estar a l'àrea metropolitana de Barcelona", ha subratllat. Un cop fet el matís, ha prosseguit: "El capital serà 100% públic? I, si és privat, es canviaran les condicions perquè el món privat no pateixi el risc reputacional que té a Catalunya? Qui promourà els 50.000 pisos? Serà una col·laboració publicoprivada?".
Així doncs, Gener veu molts interrogants sense resposta, tot i que sí que ha concedit que "la proposta va per bon camí". I és que, fins ara, "no s'han creat les condicions per tal que el capital privat que està disposat a invertir en habitatge vingui i posi els diners". Però no és l'única deficiència per la CEO: també cal "sòl, agilitzar els tràmits urbanístics i seguretat jurídica". Sobre aquest últim punt, ha denunciat que "la responsabilitat s'està traslladant al món privat", una tendència perillosa que darrerament ha observat a la Casa Orsola. Segons l'empresària, aquest marc legal hauria de ser gestionat per les administracions.
Ara bé, en aquestes declaracions també hi ha hagut autocrítica. "No hem estat capaços de fer entendre que el privat és part de la solució", ha lamentat. Gener ho té clar: tota recepte d'èxit passa per la "col·laboració publicoprivada", un concepte molt repetit per polítics i empresaris però que, des del seu punt de vista, encara no s'ha treballat gaire. Un exemple són els "concursos públics" que habitualment queden "deserts" perquè les immobiliàries no veuen cap benefici.
Una carrera d'èxit entre obstacles
La participació de Gener al cicle del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha estat alhora un homenatge a la seva carrera com a empresària. Va assumir la direcció de Savills a Barcelona l'estiu del 2007, any de l'esclat de la bombolla immobiliària. I es va assabentar tot just abans d'anar-se de vacances. "A l'agost ja sentia subprime als Estats Units i vaig tenir la sensació que hi podria haver un contagi. Al final, va ser bastant ràpid", ha rememorat. Un cop va tornar i es va trobar amb una crisi gairebé sense precedents, va haver de travessar "set anys per un desert", però se'n va sortir gràcies al treball en equip. "Una persona sola no podia solucionar una situació com la que vam tenir", ha ressaltat.
Gener: "No val dir que teníem el millor equip a Londres o Hong Kong. Haig de tenir el millor equip de Barcelona; si no, no soc la millor"
Aquest equip que la va acompanyar en un moment tan dur s'ha mantingut al seu costat durant els gairebé 18 anys que van seguir. "Ens hem fet professionals junts, però hem incorporat talent també", ha afegit. Tot plegat resulta una "bona combinació" que busca mantenir cada dia, més enllà de la gran reputació de què Savills disposa al planeta. "No val dir que teníem el millor equip a Londres o Hong Kong. Haig de tenir el millor equip de Barcelona; si no, no soc la millor", ha sentenciat. Una fórmula d'èxit que l'ha portat a protagonitzar esdeveniments com el d'aquest dimarts a la seu del Col·legi de Gal·la Placídia, on ja és considerada tot un referent.