Rodalies podria començar a veure la llum aviat. Així es dedueix de la presentació del Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, un pla que preveu realitzar una inversió de 6.345,92 milions d’euros amb l'objectiu d"assolir el repte d’articular una oferta de mobilitat atractiva". És un repte que fa anys que vol convertir-se realitat, un repte que, encara lluny de materialitzar-se, ha provocat la crispació de viatgers i usuaris i un repte que, si les infraestructures i Adif ho permeten, canviarà la qualitat de la mobilitat de moltes persones. Perquè, segons diu el seu coordinador, Pere Macias, ara sí, aquest pla "té la màxima vocació d’oferir mecanismes que donin garanties de compliment", no com "altres plans de Rodalies que han tingut baix compliment". A això s'hi suma la creació d'un grup format per onze experts que assessoraran l'operadora en millorar el seu servei per a la ciutadania catalana i que donarà a Renfe la possibilitat d'escoltar veus externes amb experiència en els sectors vinculats al turisme, a la logística i al caràcter operacional.
Macias, que ha volgut deixar ben clar per activa i per passiva durant la presentació del pla a la seu de Foment del Treball que és "absolutament necessari", també ha recordat que gestionar Rodalies no és com gestionar el metro o la línia del Vallès d'FGC perquè "la complexitat és molt gran". De fet, VIA Empresa ja explicava fa un any que és precisament Adif qui posa les infraestructures i, per tant, d'Adif depenen la regulació i els canvis que s'hagin de portar a terme. És a dir, la circulació dels trens penja del Ministeri de Transports. De fet, el cap d'àrea dels centres de gestió, Luciano Troya, ja deia en una conversa amb aquest diari que "sempre depenem de les alternatives que Adif ens dóna perquè ells són els que regulen i els que saben de capacitat", mentre que és el personal de Rodalies qui decideix "quins trens passen, quins no i fins on arriben perquè els trens són nostres".
La intenció és que aquesta vegada el pla s'executi al 100%. Les actuacions més immediates -que van del 2020 al 2025- se centren en la reposició d'actius com la infraestructura, la via o les catenàries, en la protecció i seguretat, en l'anhelat Corredor Mediterrani i les actuacions en les estacions. Aquí hi destaquen, entre moltes altres coses, l'augment de la xarxa, el fet de portar el ferrocarril també a la Terminal 1 de l'aeroport del Prat o l'augment de la capacitat d'algunes línies com la R3, la que va a Vic. Segons Macias, moltes d'aquestes actuacions no només ja tenen les seves referències, sinó que també "tenen els seus projectes molt avançats".
Macias: "Aquest pla té la màxima vocació d’oferir mecanismes que donin garanties de compliment: es tracta d'engreixar bé la màquina"
Es tracta, doncs, d"engreixar bé la màquina i tenir programat alhora el més immediat", de manera que es comenci a treballar des de ja per al futur perquè, com diu Macias, "sinó ens dediquem des d’avui mateix a planificar-les, encara que no comencin fins la propera dècada, no començaran".
La via de la recuperació
Amb tot això, Renfe vol erigir-se com a un dels "motors de la recuperació econòmica a Catalunya", com ha assegurat el seu president, Isaías Táboas, que també ha admès que "una de les grans assignatures pendents que tenim i que més ens preocupen són les mercaderies". Justament per això, Táboas ha aprofitat l'ocasió per anunciar que volen aprofitar aquesta ocasió per créixer en mercaderies i tenen previst fer-ho en tres branques: el Corredor Mediterrani, fent "inversions importants en locomotores"; els ports, "intensificant la nostra relació amb ells"; i, finalment, "esdevenint un operador logístic integral".
Táboas assegura que Renfe vol ser un dels motors de la recuperació econòmica a Catalunya | Foment del Treball
Per complir amb la tercera palanca, Renfe se centrarà ara també -i quan les condicions provocades per la pandèmia ho permetin- en el turisme perquè tenen clar que "ara hem de moure aquest nou nínxol de mercat". En aquesta línia, l'AVLO jugarà un paper important en l'impuls de l'operadora, que ha anunciat a més que posarà en marxa una aplicació en què la competència hi podrà tenir presència perquè, segons el president de Renfe, "estem tan segurs de la nostra capacitat de donar bon servei, que no ens importa donar serveis a d’altres perquè així donem un bon servei als ciutadans i viatgers".
D'aquesta manera, Renfe pretén sumar 400.000 nous viatges a Catalunya en els pròxims cinc anys a través de la seva plataforma mòbil i un total d'1,8 milions a tot l'Estat. L'aplicació està prevista que s'adjudiqui a una gran empresa tecnològica abans de l'estiu i incrementarà els ingressos de la companyia en 100 milions d'euros fins al 2024 ja que preveuen que la venda de bitllets s'elevi entre un 3% i un 4%.
Táboas: "Una de les grans assignatures pendents que tenim i que més ens preocupen són les mercaderies"
I no només això. Renfe ha creat un grup d'experts format per onze assessors que donaran suport a l'operadora "en millorar el seu servei amb la ciutadania catalana", de manera que la companyia pugui escoltar així "veus externes amb experiència contrastada" en sectors com el turisme, la logística o l'operacional. Segons Renfe, la creació d'aquest comitè d'experts "respon a la voluntat de l'operador de millorar i créixer en el servei que es presta a Rodalies de Catalunya, ampliar la quota de mercat en els seus serveis comercials innovant en la creació de productes que afavoreixin i incrementin la mobilitat dels turistes que ens visiten i desenvolupar els actius i potencialitats que té el transport de mercaderies per ferrocarril".
I això, sostenen, també convertirà Renfe "en un motor de la recuperació" i ho farà "de la mà de la societat catalana". La previsió és que aquest grup d'experts es trobi de manera periòdica i, una vegada s'hagi configurat, es desenvolupin les iniciatives que es vagin presentant a les diferents comissions.
Resultats immediats?
El coordinador del pla de Rodalies ha insistit, per acabar, en la idea que "cada inversió que fem puguem veure immediatament els resultats", tot tenint en compte la importància de la relació que cal tenir amb l'entorn metropolità, que és "on passen bona part dels Rodalies" i, per tant, que tot s'ha de fer "amb estricta coordinació amb les administracions i el pla director d’infraestructures de l’àrea metropolitana de Barcelona".
Llansó: "Demanem que es compleixi el pla perquè n’hi ha que s’han anunciat a 'bombo i platillo' i res"
Però davant d'això, el vicepresident de Foment del Treball i president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya, Joaquim Llansó, ha volgut fer un apunt important reclamant que "primer fem el Corredor Mediterrani de la costa i ja farem el de l'interior quan es pugui", així com que "es compleixi el pla perquè n’hi ha que s’han anunciat a bombo i platillo i res".
De fet, Llansó també ha aprofitat l'ocasió per demanar a Renfe que es facin socis de Foment del Treball, després que el seu president, Josep Sánchez Llibre, els hagi recordat que "podeu considerar que aquesta també és la vostra casa".