Set anys després de la publicació de La gran teranyina, Roger Vinton publica una segona part del llibre, una seqüela, escrita amb la mateixa filosofia que el primer -estirar els fils adequats per descosir les versions oficials i posar al descobert els orígens i els moviments de les diferents forces de poder- però amb un enfocament diferent. Els protagonistes no són en aquest cas els lobbies empresarials i familiars del nostre país (malgrat que hi surten), sinó que, en el centre de la teranyina, s'hi troba una entitat capaç de configurar fils de poder i influència al seu voltant i que, en analitzar la seva història, en surt també una anàlisi dels darrers 125 anys del nostre país. El títol? La teranyina blaugrana. El protagonista? El Futbol Club Barcelona.
Ens rep a un hotel de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, demanant extremada discreció amb les fotografies perquè no es destapi el personatge que, des de fa més d'una dècada, fa periodisme d'investigació des de l'anonimat, i, des de fa cinc anys, cada divendres escriu un Laberint del poder a VIA Empresa.
Amb La teranyina blaugrana el clam de "FC Barcelona, més que un club", cobra més sentit que mai. Per què és més que un club?
En el fons tots els clubs són més que un club. En cert sentit, perquè tots representen alguna cosa més enllà que unes persones jugant a futbol. És a dir, hi ha clubs que representen la comunitat catòlica o protestant d'un lloc, o han sorgit del sindicat ferroviari, o tenen vinculacions amb estaments de les administracions públiques. En el cas del Barça és evidentíssim, perquè el Barça té vincles amb la política i amb el nacionalisme català molt clars.
Ha escollit el Barça com a una seqüela de La gran teranyina. Per què el Barça?
Quan vaig publicar La gran teranyina, una petició recurrent tant de lectors com de periodistes, era que fes el mateix aplicat al Barça. Em van proposar fer La gran teranyina de l’estat espanyol, però en veritat és un món que se m'escapa, que no conec tant. Però, en canvi, la proposta aplicada al Barça sí que em semblava procedent, perquè conec força bé la història del Barça i fa molt de temps que l'investigo. En el fons, és una continuació natural de la primera teranyina.
Quin ha sigut el seu gran descobriment?
Sempre que investigues saps que, malgrat que segueixis un full de ruta, la realitat acaba excedint allò que esperaves. En aquest cas, m’he trobat més coses curioses en els primers anys del club. M’ha sobtat molt una cosa que sabia, però amb tanta intensitat, que és el pes de les multinacionals i dels expats de finals del XIX i principis del XX en la gènesi del Barça. En aquell moment, moltes infraestructures crítiques del país estaven en mans de multinacionals, i aquestes multinacionals tenien enginyers i directius treballant aquí que volien jugar a futbol, i aquests personatges són clau en l’aparició d’aquest esport a Catalunya i, per tant, en la creació del Barça.
"Les multinacionals i els expats de finals del XIX i principis del XX tenen una gran importància en la gènesi del Barça"
I al lector, què creu que el sorprendrà més?
Hi ha històries que, per als historiadors, sembla que estiguin ja molt treballades, però no ho estan tant i són d’interès. Com la història d'amor de l'escocès George Patullo amb el Barça o l'escàndol del cas Garchitorena als anys 10. També tot el detall amb què explico els fets del 1925, en què el públic del Barça xiula l'himne d'Espanya, la marxa reial, i hi ha tota una sèrie de conseqüències molt dures i interessants. Tot això, ho explico amb molt de detall, i jo crec que serà bastant sorprenent per al lector.
Després, d'èpoques més modernes, segurament farà gràcia saber amb un gran nivell de detall tota la gestació de moviments com l’Elefant Blau o el Grup d'Opinió Barcelonista, que són entitats que sabem que han existit, però que segurament ningú ens ha explicat amb detall, amb adreces, amb noms i cognoms, com es van gestar i què pretenien.
S'ha trobat obstacles a l’hora d’accedir a la informació?
Sincerament, no. Només hi ha hagut una empresa, que no anomenaré, de la qual el seu arxiu m'interessava molt i em van posar mil traves fins que em van dir que no. Però el 90% de la informació que he volgut trobar, hi he pogut accedir. I no només informació d'arxius, sinó també converses d'èpoques més modernes de gent que forma part del Barça o del seu entorn.
En tota investigació, en el procés de publicació, hi ha informació que es queda per a l’autor. Què s'ha quedat per a vostè i no ho ha publicat al llibre?
Aquí hi ha un doble nivell. Per una banda, per la simple raó que un llibre és un espai limitat, hi ha històries que jo crec que hauria gaudit molt d'explicar-les amb més detall, però no podia fer un llibre de 5.000 pàgines. Ara bé, algunes d'aquestes històries podrien tenir un recorregut posterior amb algun tipus de spin-off o d’annex.
"De Joan Gamper se n'ha parlat molt, però és un personatge que coneixem poc"
També hi ha alguna història de la qual m’hagués agradat saber-ne més jo mateix, com per exemple, la figura de Joan Gamper. Malgrat que se n'ha parlat molt, crec que és un personatge que coneixem poc. Crec que la seva vida personal és prou densa i prou interessant com per poder escriure’n molt. Però ens hem de quedar amb les intuïcions perquè lògicament és molt difícil documentar coses de la vida personal d'algú.
Cap a on condueixen aquestes intuïcions?
A mi sempre m'ha cridat l'atenció una cosa i ho explico obertament en el llibre: aquests problemes de salut que tenia Gamper, que era un home que havia fet esport tota la vida, que amb poc més de 30 anys de tant en tant desapareixia de l'escena pública per problemes de salut inespecificats i, fins i tot, sembla ser que per tractar-se anava a l'estranger, travessava el Pirineu i se n'anava a França... També hi ha moltes ombres sobre el seu suïcidi. Em sembla realment curiós perquè no m'encaixa, i estaria bé poder-ne fer una investigació més profunda.
Una altra informació més, d'aquestes que s'han quedat en el tinter.
Una de les coses que trobes en el Barça és que hi ha certa mitologia que s'ha de considerar i que no respon a una realitat. Per exemple, una de les coses que m'han sorprès és el concepte de com ens anomenen als seguidors del Barça, culers, que aparentment és una cosa ancestral, però comences a buscar referències a premsa i no hi apareix fins a ben bé els anys 70. Jo estic segur que ens deien culers molt abans, però que devia ser una cosa prou forta o insultant per no posar-ho per escrit a la premsa.
Si tu te'n vas al diccionari de Alcover-Moll, trobes que culer és una paraula catalana que ja existia prèviament al Barça, i vol dir sodomita. És possible que ens diguessin sodomites per alguna raó que jo desconec o que no s'ha pogut constatar.
Vinculada amb Gamper?
Vinculada amb els orígens del Barça. Potser hi havia gent en aquella època al voltant del club que tenien aquestes tendències, però era una època molt diferent de l'actual i tot això es duia d'amagat. Aleshores no ho podrem documentar mai.
Llavors, queda descartada la teoria que el nom provenia de que, quan el Club tenia el camp al carrer Indústria, des de l'exterior es veien els culs dels afeccionats que s'asseien a les grades?
La teoria oficial és d'aquells mites que s'han perpetuat. Jo no dic que això sigui mentida, sinó que faig una petita anàlisi crítica. Sempre t'aporten una foto per demostrar-ho, però si era tan rellevant com per donar nom a una afició sencera, com és que només hi ha una foto? A més, és una fotografia que ens diuen que està feta al camp del carrer Indústria però podria ser qualsevol altre lloc perquè no hi ha cap referència. I, sincerament, es veuen esquenes, però no culs.
"El club té un balanç molt desequilibrat, amb un passiu molt elevat i amb grans incerteses de futur"
La història del Barça és força cíclica i, en el llibre, es veuen les diferents crisis i etapes daurades del club. La crisi actual es pot comparar amb alguna de les crisis anteriors viscudes?
El punt més destacable de la crisi actual és que és principalment financera. El club té un balanç molt desequilibrat, amb un passiu molt elevat, amb grans incerteses de futur i amb un compte de pèrdues i guanys que tampoc funciona, perquè perdem diners cada any. Per tant, el cas més semblant des del punt de vista financer és la travessa del desert que hi ha des que s'acaba de construir el Camp Nou fins a la Lliga de Johan Cruyff, on, a part de desert esportiu, va haver-hi molts problemes econòmics, fruit de la sobredespesa de la construcció del Camp Nou, que va costar el triple del que s'havia previst.
Paral·lelament, ara també estem construint un nou camp.
Sí. De fet, molts historiadors hem alertat d'aquest paral·lelisme.
"El Barça s'ha ficat en una operació molt complexa quan la seva salut financera ja no era bona"
Era necessari fer un nou camp?
Hi ha consens en el fet que aquest estadi necessitava una reforma perquè estava molt envellit i no s'havia fet el manteniment adequat. Però jo no m'hagués ficat en una reforma tan cara i tan complexa, quan el club ja prèviament estava en una situació de feblesa financera. No em fotré a córrer una marató si tinc febre, m'esperaré que baixi la febre i se'm passi la grip, i aleshores sí que faré la marató. Però el Barça s'ha ficat en una operació molt complexa quan la seva salut financera ja no era bona.
Parlant del Spotify Camp Nou, el seu mateix nom ja és un reflex dels forts vincles empresarials i econòmics del club al llarg de la història. El van voler anomenar Joan Gamper, però el règim no els va deixar, després va guanyar el clam popular, Camp Nou, i recentment s'hi ha afegit la marca Spotify al davant.
El club, per molta personalitat pròpia que tingui, no es pot abstraure del món en el qual viu. Durant la dictadura, no els va fer gràcia que el Barça intentés posar Joan Gamper a l'estadi, perquè era un estranger que s'havia fet catalanista, que a més era protestant, que s'havia suïcidat, i tenia molts elements perquè fos una persona poc agradable per al règim. Sobre la marca de Spotify, el poder del món actual és financer, i el Barça ha caigut en posar un cognom a l'estadi per guanyar diners. Passa també a la majoria d'estadis importants d'Europa.
Dels més de 40 presidents que ha tingut el Barça al llarg de la seva història, alguns han transcendit més que d'altres. I també, els seus business plans.
A Gamper, per exemple, que se'l considera fundador del Barça, moltes vegades se'l valora més per la refundació del 1909 que per la mateixa fundació. El Barça arriba a aquell any molt tocat, en tots els nivells. El futbol en general al país està en declivi i ell decideix fer un business plan per potenciar el club tenint en compte que és l'únic equip que porta el nom de la ciutat, de Barcelona.
"Gamper és vincula al moviment del catalanisme polític en un moment en què el catalanisme està en auge"
El que fa Gamper és vincular-se al moviment del catalanisme polític en un moment en què el catalanisme està en auge. Estem parlant del 1907-1908, any en què la candidatura de Solidaritat Catalana ha tingut grans resultats a les eleccions. També des del punt de vista econòmic s'adona que els partits amb equips estrangers, sobretot anglesos, tenen més atractiu i munta un calendari per omplir el camp. El primer partit que es juga al camp de La Indústria, el 14 de març del 1909, es celebra de manera que tothom que va voler veure el partit va passar per taquilla. Tots aquests elements fan que el Barça pugui enlairar-se i començar a diferenciar-se de tota la seva competència.
Quin hauria de ser el business plan de Laporta per sortir de la crisi financera actual del club?
El Barça el primer que ha de fer és aconseguir tallar les pèrdues com sigui. I, de fet, aquest és el mandat que li van donar a Laporta els socis en les darreres eleccions i que, m'atreveixo a dir, no ha complert. A totes les empreses, tenir pèrdues és dolent, però a més a més en una entitat que no pot fer ampliacions de capital, tenir pèrdues implica anar-se menjant fons propis i anar augmentant el deute. Dintre del compte de resultats entenc que un factura el que pot facturar. És a dir, és difícil fer grans invents a curt termini, però en el capítol de despeses sí que és on un president i una administració han d'actuar.
Això en el curt termini. En el llarg termini, s'ha de tenir gent prou intel·ligent, amb prou imaginació i amb prou valentia, com per buscar fonts d'ingressos diferents basades en la marca Barça i que fins ara no s'han explorat.
Com per exemple?
El Barça té una imatge molt potent a tot el món que s'ha d'aconseguir monetitzar com sigui. Sempre es parla que tenim entre 300 i 400 milions de seguidors, però això no s'acaba de transformar mai en diners. També es podria fer una gran expansió de les botigues comercials i incrementar la facturació, per exemple; i fer productes audiovisuals diferencials dirigits, no només per a aficionats del futbol, sinó per a tot aquell públic a qui li agrada una història ben explicada. Els americans ens venen pel·lícules de beisbol i, tot i que aquí ningú és un aficionat al beisbol, han tingut èxit, perquè estan ben fetes i t'expliquen una història ben produïda.
"Tenim entre 300 i 400 milions de seguidors, però això no s'acaba de transformar mai en diners"
Al llarg dels 125 anys d'història del Barça hi ha alguns sectors que s'impregnen dins del club, que tenen més influència, pels mateixos empresaris que estan en posicions directives, com el cotó, el sector de la construcció... N'hi ha algun més?
El pes que han tingut aquests dos sectors, especialment el cotoner, és tan gros, que no n'hi ha cap altre que s'hagi atansat. Durant molts anys, el principal pes de l'economia catalana era el tèxtil i, dins del tèxtil, amb molta diferència, el cotó. I els empresaris d'aquest sector van acabar controlant el Barça durant 30 anys. El sector de la construcció segurament és menys rellevant en la història del club, però si és cert que en l'època de Núñez també els constructors van tenir pes. Després tot s'ha diluït molt.
També és un reflex de l'economia actual.
Totalment. I de l'economia mundial. Vivim en una època en què, a les companyies, estem canviant empresaris per financers. Per tant, el Barça també va per aquí. Recentment, hem tingut presidents que no sabries bé quin sector els podries atribuir, no pertanyen a cap sector en concret.
"El català ha quedat absolutament postergat dins del vestidor del club"
Una fotografia que es repeteix també en l'economia catalana i en el Barça és l'ús del català. És curiós que el català no sigui la llengua vehicular en els vestuaris.
Jo crec que avui en dia, tal com funciona el futbol professional, el català ha quedat absolutament postergat dins del vestidor del club.
Això havia passat al llarg de la història?
No. Jo, per exemple, he sentit parlar de jugadors dels anys 50 que en el vestidor parlaven en català, i quan venia gent de fora s'hi adaptaven. Simplement l'aprenien, com a mínim, per entendre'l.
"Quan al club venia gent de fora s'hi adaptaven: simplement aprenien el català, com a mínim, per entendre'l"
Com és la teranyina actual del Barça?
Jo crec que el Barça el que té com a especial diferencial respecte a altres clubs és aquesta cosa que en el seu dia es va batejar com a entorn. Hi ha tota una sèrie de magma al voltant del club, que no és club, però que té molta influència sobre l'entitat. Són socis destacats, plataformes, associacions, lobbies, penyes... I al llibre he recopilat tots els grups de tota la història, explicant qui hi havia darrere de cadascun, justament, perquè és un cas únic en la història dels clubs de futbol. Jo crec que això és una bona fotografia del que és el club.
Com valora el pes que està tenint l'equip femení?
L'aposta que està fent el club està molt bé, perquè han aconseguit il·lusionar molta gent, sobretot per una cosa que va més enllà del que és en si el futbol femení. Molta gent pensa que podem recuperar un futbol autèntic, que s'ha perdut bastant en el masculí.
"Cada cop em costa més empatitzar amb els futbolistes de l'equip masculí"
A mi, sincerament, com a culer de llarg recorregut i de molts anys, cada cop em costa més empatitzar amb els futbolistes de l'equip masculí. I penso que és una situació que molta gent està vivint, i pensen que el femení els donarà aquesta oportunitat de tornar a tenir ídols i tenir gent a qui admirar. Aquesta aposta, a més, està donant una imatge internacional molt potent a l'entitat.
Creu que el Barça, el club i l'afició, quedaran contents en llegir aquest llibre?
Jo crec que agradarà, sincerament, perquè el que faig és explicar una història. I que ens expliquin històries és quelcom que, com a espècie, ens agrada des de fa més de 100.000 anys. L'altre dia parlava sobre com hauríem de fer una adaptació televisiva del llibre i els deia que hauríem de fer una mena de La saga dels Rius, sèrie dels anys 70 sobre la burgesia catalana.
I l'afició madridista?
El que passa és que el Madrid no surt gaire ben parat respecte a la història oficial perquè penso que és un club absolutament sobrevalorat. Quan es parla de Barça i Madrid com a rivals eterns, per a mi és una fal·làcia. Els rivals eterns del Barça són l'Espanyol i l'Atlètic Club de Bilbao. L'altra és una rivalitat moderna perquè neix als anys 50. Prèviament, el Madrid era un equip força irrellevant en el panorama futbolístic, fins que passa a ser un club estat.
"Amb La teranyina blaugrana hauríem de fer una mena de La saga dels Rius"
Veurem una tercera teranyina en format llibre? Quin seria un sector o entitat en el qual centrar l'estudi?
Ara mateix no ho tinc previst, perquè no està en el full de ruta i perquè fer un llibre em desgasta molt. Però si hagués de pensar quin món mereix ser explicat, perquè té molta influència en la gent en el seu dia a dia i és poc conegut o mal conegut, és el món de les finances. Ara que tot és financer i tot són fons d'inversió, s'hauria d'explicar realment com funciona, quines intencions té aquesta gent i d'on surten aquests diners.
Tindrem paciència, doncs, primer toca recuperar-se d'aquesta teranyina.
Si es fa, trigaré.