Rosario Marin (Ciutat de Mèxic, 1958) va ser tresorera dels Estats Units des del 16 d'agost de 2001 fins a 30 de juny de 2003, coincidint amb el primer mandat de George W. Bush. El relat de la seva vida no deixa indiferent ningú: nascuda en una família humil, arriba a Califòrnia en plena adolescència i sense parlar anglès. "Com a dona, s'esperava de mi que em casés i no anés a la universitat", recorda en una entrevista a VIA Empresa coincidint amb el Fòrum Cornellà Creació i abans del Dia Internacional de la Dona. Però, com a dona i immigrant, va decidir canviar la seva història i la dels Estats Units.
Després d'aprendre anglès i acabar l'escola entre els deu millors, va començar a treballar de dia com a ajudant de secretària en un banc per anar durant la nit a la universitat. No va sol·licitar cap beca, ningú li va dir. Es va casar amb l'Alvaro "Alex" Marín, de Nicaragua, i junts van tenir el seu fill Eric que va néixer amb síndrome de Down. Va deixar la feina per tenir-ne cura i es va haver de vendre la casa. Es va tornar a quedar embarassada, però va perdre el nadó. Va entrar en una profunda depressió.
Però amb "fe, actitud i valors", va canviar "els desafiaments per oportunitats". Va arribar a ser assistent a la vicepresidència del banc, va ser regidora i alcaldessa de Huntington i ha format part de la vida política dels Estats Units durant més de 30 anys. Fins i tot, va rebre el Rose Fitzgerald Kennedy Prize. La seva firma ja és història viva dels bitllets de dòlar estatunidencs. Com a extresorera, dona, immigrant, activista, mare i àvia.
La primera dona no estatunidenca que va dirigir la Tresoreria dels Estats Units. Reflex d'un canvi d'època?
Jo crec que sí. Quan el president Bush em va nomenar no només per qui sóc, sinó pel que represento com a dona, immigrant de Mèxic, mare d'un nen amb discapacitat, exalcaldessa... Òbviament, vaig ser banquera, sabia d'economia i finances i encaixava molt bé a la posició. És un reflex de canvi d'època en el sentit que una immigrant arriba a tenir un paper important a l'administració Bush. Sabies que fa dos anys els sis Premis Nobel dels Estats Units van ser immigrants?
"El president Bush em va nomenar no només per qui sóc, sinó pel que represento com a dona, immigrant de Mèxic i mare d'un nen amb discapacitat"
Amb quins grans reptes t'has trobat al llarg de la vida?
Vaig superar els reptes de ser dona, mare i immigrant per arribar a ser tresorera dels Estats Units. He convertit els desafiaments en oportunitats. Molta gent es pregunta com una immigrant de Mèxic arriba a ser tresorera dels Estats Units? A la vida hi ha fracassos i èxits, dolors i alegries, desesperació i esperança. Vam arribar a Califòrnia, em van fer un test d'intel·ligència que no sabia respondre perquè no parlava anglès i tothom es va riure de mi. Aquesta primera prova no anava a determinar el meu futur. He sigut la primera dona llatina en moltes coses.
I quin era el teu futur?
La meva mare em va dir que el meu futur marit em mantindria. Havia de parlar amb la meva mare sobre igualtat de gènere i drets? Vaig passar a l'acció i vaig començar com a assistent de recepcionista en un banc per pagar-me els estudis de nit. El meu fill va néixer amb Síndrome de Down i va estar a punt de morir sis cops. Ara, l'Eric té 33 anys i segueix sent l'aire que impulsa les meves ales. Vaig perdre un segon fill durant l'embaràs i vaig entrar en una depressió. Vaig deixar la universitat, la banca, vaig vendre la casa i em vaig oblidar de viure.
Fotografia del Cornellà Creació
I com vas recordar el sentit de la vida?
El més important són les teves creences, conviccions i valors. Allò pel qual estàs disposat a deixar-ho tot. Sempre parlo de tres valors que són aquells amb què he criat els meus fills: fes sempre allò que creguis correcte, independentment del que facin els altres. Dóna el millor de tu mateix, per petit que sigui allò que fas perquè pot ser que sigui l'últim que fas en aquesta vida. I tercer, tracta les persones com t'agradaria que tractessin a qui més t'estimes. La regla d'or diu que tractis als altres com vols que et tractin a tu, això està molt bé però com sóc política em poden dir de tot i jo no faig cas. Imagina't com seria el món si tots ens tractéssim amb respecte...
La regla d'or molt més enllà de la política.
Vaig signar tots els bitllets dels Estats Units amb el cognom del meu marit. Saps per què? S'ha sacrificat molt pels meus fills i ha rebutjat molts ascensos a la feina perquè jo pogués fer la meva carrera. Recordo quan vaig deixar la tresoreria, Bush ens va rebre al despatx oval i li va donar les gràcies al meu pare pel seu sacrifici. L'home més poderós del món i un conserge de Mèxic.
L'època Bush va ser molt criticada, de fet hi ha una pel·lícula...
[Riu] Vice, d'Adam McKay.
"Vaig signar tots els bitllets dels Estats Units amb el cognom del meu marit: Marin"
El Vici del Poder fa justícia a la realitat del seu mandat?
És Hollywood i Hollywood necessita bones històries que llueixin. L'actor Christian Bale està d'Oscar, les ganyotes que fa com a Dick Cheney... Però, la realitat no és Hollywood. S'intenta ser fidel a la història de Cheney, però Hollywood també ha de vendre. La pel·lícula ridiculitza Bush quan ell era qui prenia les decisions i és qui tria Dick Cheney. No hi ha cap dubte sobre qui era el president dels Estats Units. Això sí, els passadissos de la Casa Blanca són com els de House of Cards.
Queda't amb un moment del teu Tresor.
L'11 de setembre de 2001 quan l'economia va caure un trilió de dòlars. Va ser molt dolorós, els mercats van tenir molta por i es van espantar. Tothom tenia preocupacions personals sobre la seguretat i era complicat per a l'economia. Dins del caos, el president va haver de donar la cara per calmar els mercats i la societat. En un moment tan difícil es va reflectir el millor d'Amèrica. Un altre moment va ser la reducció del cost de les remeses que són els diners que els immigrants envien al seu país d'origen i vaig tractar d'ajudar a fer que tothom tingués accés als bancs. A les reunions jo representava a 57 milions de llatins i més d'un 50% de dones.
També has escrit el llibre Un líder entre dos mons.
És la meva història. La d'una dona immigrant que no parla anglès, arriba sense res i acaba tenint la seva firma en tots els bitllets dels Estats Units. És la història d'ensopegar, aixecar-se i tirar endavant. El president Bush em va donar carta blanca per dirigir la Tresoreria alhora que era portaveu de les seves polítiques econòmiques. Hi ha 460 congressistes, 100 senadors, més de 15 secretaris... Però només un tresorer. Estava en qualsevol acte sobre dones, immigrants o famílies amb discapacitats.
Fotografia del Cornellà Creació
La política frena o impulsa l'economia?
Sóc republicana. Ara, la persona que està a la Casa Blanca no és republicana...
Després et volia preguntar sobre Donald Trump.
[Riu]. Nosaltres creiem molt en la competència, el comerç exterior, els tractats de lliure comerç. Aquest que està a la Casa Blanca no hi creu i només vol protegir.
Què vol protegir?
Les polítiques d'un govern poden ajudar l'economia o frenar el seu creixement. Quan va marxar Bill Clinton tothom va dir que l'economia estava bé, però estava en declivi i no es va veure fins que Bush va arribar al poder. El president va aplicar la retallada d'impostos per estimular l'economia. Jo em vaig dedicar a explicar i impulsar la seva política econòmica. Va haver-hi un creixement, però les recessions són cícliques. Tot allò que puja, baixa. La recessió que es va viure durant el mandat de Barack Obama va ser molt greu. Les seves polítiques econòmiques van fer que s'allargués.
"Sempre dic als polítics que estudïin economia. El pressupost d'una ciutat o nació és un pastís que es reparteix"
L'Obamacare.
Va crear una incertesa en petites i mitjanes empreses que són les màquines generadores d'ocupació i abundància. Anys després, però, molta gent va tenir una assegurança mèdica, a l'economia dels Estats Units li va costar molt i ara Trump vol treure-ho. L'Obamacare va ser un cop molt dur per a l'economia, però treure-ho ara és un altre cop dur.
Falta consens econòmic dins l'alternança política?
Sempre dic als polítics que estudiïn economia. Cal saber com funciona perquè les decisions que es prenen com a alcalde, congressista o diputat afectaran l'economia. I si no ho veus, només fa falta mirar allò que està passant.
També es parla sovint del lobbys empresarials que hi ha darrere dels partits...
El pressupost d'una ciutat o nació és un pastís que es reparteix. Cal acordar cada tros i quan ho fem, ens acostumem al troset que ens ha tocat i la nostra vida gira al voltant d'això. Tothom vol mantenir el seu trosset de pastís, però ningú pensa a fer-lo més gran.
Fotografia del Cornellà Creació
El pastís com a metàfora de la quota de poder.
[Riu].
Alguns experts alerten que Trump i el Brexit són les grans incerteses de l'economia mundial.
Els mercats responen primordialment a la incertesa. Quan no saben què passarà, no fan absolutament res. I quan no fan res, no hi ha creixement i si no hi ha creixement... Arriba l'estancament, perquè la població i les seves necessitats sí que segueixen creixent. És la incertesa de no saber com serà l'impacte. Tothom pensa en avui i com no se sap què passarà demà hi ha una paràlisi tremenda. Els mercats s'han adonat que amb un tuit es pot destruir...
"Els mercats ja no s'alteren tant amb un tuit de Trump"
Elon Musk i Donald Trump s'ho coneixen de primera mà.
Jo crec que han après. Abans veies que Trump feia un tuit i la companyia queia a borsa. I després tornava a pujar. Ara, els mercats ja no s'alteren tant amb un tuit de Trump perquè no vol dir una llei i a Estats Units tenim tres poders. Necessitem gent sàvia, bona i capacitada per governar. Trump m'ofèn com a dona, immigrant, mexicana, amb un fill amb Síndrome de Down... El primer alumne que tenim als Estats units no aprèn i no vol aprendre.
A l'era de la post-veritat, tuits que creen lleis fake...
Afortunadament, no. Hem de tenir paciència, hi ha tot un sistema judicial que existeix, activa i reactiva lleis. Hem d'esperar-nos, tenim tot un sistema judicial. Existeixen, s'activen i es reactiven... Hi ha molta commoció. La meva feina era calmar els mercats i la societat. Trump volia que sortís el Nafta, però hi ha tot un sistema legislatiu i fins i tot quan es tira endavant també poden haver-hi demandes a les corts i entre peres i pomes, tot segueix igual. Fa dos anys que és al poder i tot segueix igual. Tot està escrit, però no està llegit. Ha d'aprendre ell i hem d'aprendre tots nosaltres.
Deia Òscar Camps que “la globalització no és McDonald’s pertot arreu sinó el dret a migrar a qualsevol part del món”.
Jo sóc migrant. Amb el meu marit fa molts anys que vivim als Estats Units. Em poso a les sabates de molta gent. Vaig ser alcaldessa d'una ciutat que és netament migrant i vaig veure tots els reptes que hi ha. Les formes de Trump de tractar la immigració són molt doloroses per a mi. Si fos per ell, jo no hauria arribat mai a ser migrant o tresorera als Estats Units.