Ubicada al Vallès Occidental i compresa entre l'AP-7 i la C-16, Rubí és la ciutat més industrialitzada de tot l'Estat. Onze polígons i més de 3.000 empreses conformen el teixit econòmic d'aquest municipi, que des de fora es veu com una ciutat dormitori més de la perifèria de Barcelona però que comprèn un dels pols industrials més importants del país, en una de les regions més rellevants del sud d'Europa.
I és que el 38% dels llocs de feina de Rubí estan vinculats amb el sector industrial. Una xifra molt per sobre de qualsevol altra ciutat catalana i de l'Estat. Granollers és el segon municipi del país amb una xifra més elevada de treballadors en la indústria i el percentatge se situa en el 19%, la meitat. A l'Estat, la segona ciutat més industrialitzada és Elda, al País Valencià, amb un 36% de l'ocupació dedicada a aquest sector. Però la tercera, Alcalá de Guadaíra, a Sevilla, ja cau fins al 27%. Són dades de l'Institut Nacional d'Estadística.
"Molta gent potser té el concepte que Rubí és una ciutat dormitori i no ho és. És una ciutat amb gairebé el 40% de la gent que treballa ho fa en el sector industrial. És un percentatge que no es dóna en cap altra part del territori de l'Estat", resumeix Manuel Jiménez, de Cecot Rubí.
És per això que el representant de la patronal, que situa la ciutat com el "pol industrial més important del Vallès", considera que "el sector industrial és el que tira a Rubí i de Rubí".
Però què ha convertit Rubí en una de les zones amb més concentració industrial? Quin impacte té per la ciutat? Per Jiménez, "Rubí està molt ben situat des d'un punt de vista logístic, amb accés fàcil a l'autopista; ben comunicat amb Barcelona i relativament a prop del port i aeroport". "Això li aporta atractiu per moltes empreses", afegeix.
Un pol d'atracció industrial
Polígon industrial a Rubí | Arxiu
Però aquesta ubicació "privilegiada" és compartida amb bona part de les ciutats de l'entorn, que no han desenvolupat un teixit industrial tan important. Un d'aquests factors que ha propiciat aquesta realitat és "la disponibilitat de terrenys per activitat industrial" que històricament s'han posat al servei de l'empresa i que ha permès confeccionar "un pol d'atracció". També la proximitat amb centres d'investigació i facultats, que ha facilitat una cooperació en el desenvolupament.
Jesús Donado, conseller delegat de B. Braun, la principal empresa industrial de Rubí, destaca que el municipi és "un nucli urbà amb tradició industrial que està molt ben comunicat amb Barcelona, una ciutat de referència en centres d'investigació i principals universitats del país". A més, la proximitat amb les autopistes facilita la logística i exportació, connectat de manera senzilla el sud d'Espanya amb Europa. Tot plegat afavoreix tant el desenvolupament i creixement de les companyies amb llarga trajectòria com la implantació de noves empreses.
Jesús Donado: "Conviure en un entorn industrial té per una empresa un efecte multiplicador"
A més, la confecció d'una àrea industrial important provoca un efecte crida que es veu traduït en el fet que moltes indústries del municipis són proveïdores les unes de les altres, ja que hi ha sectors diferenciats que es compenetren entre ells.
En aquest sentit, des de B. Braun destaquen que treballa amb molts proveïdors de Rubí i de l'entorn: "Conviure en un entorn industrial té per una empresa un efecte multiplicador de col·laboració i creixement indiscutible". Així, la retroalimentació és essencial i ha ajudat a desenvolupar sectors com el subministrament industrial, ferreteria, recanvis, emmagatzematge, transport, pintura...
Amb la globalització està canviant i un servei de qualitat ja comença a ser independent de l'origen dels proveïdors. Tot i això, en sectors com la compra de maquinària segueix destacant el mercat local.
D'empreses familiars a grans multinacionals
A Rubí, dins del sector industrial, hi trobem des de l'empresa familiar que ha nascut al poble fins a grans multinacionals que han triat Rubí per desenvolupar la seva activitat i que han anat creixent. "Tot i que la major part són petites i mitjanes, també n'hi ha de grans i importants amb nivells de facturació i exportació força elevats", destaca Manuel Jiménez.
B. Braun Medical és la companyia que més factura a Rubí. Segons un estudi de la Diputació de Barcelona, el 2018 va tenir una facturació de 258 milions d'euros, sent la 18a empresa del Vallès Occidental amb una xifra més elevada. En el rànquing també apareix Continental Automotive Spain, amb 244 milions anuals. Top Cable, una de les marques capdavanteres mundials en la fabricació de cables elèctrics; o DSV, empresa global de logística, són altres exemples.
Germans Boada, de Rubí al món
També hi ha indústries tradicionals com els Germans Boada, companyia de disseny i fabricació de maquinària industrial fundada el 1951 i que avui dia té presència a més d'un centenar de països. O Eurofragance, fundada el 1993 a la ciutat i que ja exporta a més de 60 països i té plantes en diferents punts del món.
Farmacèutic, químic, enginyeria, construcció o maquinària... són algunes de les àrees que destaquen a Rubí. "És difícil trobar un sector que no estigui representat en la indústria de Rubí", expliquen des de la Cecot.
L'exemple de B. Braun
B. Braun és una empresa de dispositius mèdics i farmacèutics nascuda a Alemanya i amb més de 60 anys de trajectòria a Rubí, on actualment té la seu que més factura del grup i dóna feina a més de 1.700 persones.
El 1955 es va crear l'empresa Material Clínico i la família Braun va adquirir el 50% de la companyia el 1972. No va ser fins al 1992 quan es va integrar al 100% dins de B. Braun. Quatre anys més tard, la planta rubinenca va ser nomenada centre d'excel·lència per les sutures quirúrgiques, assumint les funcions de producció, R+D, qualitat i màrqueting internacional. Així, Rubí concentra tota la fabricació de sutures de països europeus. En solucions parenterals, amb la cinquena línia de producció a Rubí, la ciutat encapçala la producció del grup B. Braun a escala mundial amb 280 milions d'unitats l'any.
En resum, B. Braun realitza a Rubí dues activitats industrials amb tecnologies totalment diferents: producció totalment automatitzada de solucions parenterals, amb una exportació del 70%; i la producció parcialment robotitzada de sutures quirúrgiques i malles.
La indústria, un sector estratègic
"El sector generador de riquesa per naturalesa és l'industrial. És el sector que transforma determinades matèries primeres en productes que tenen incorporat un valor afegit", destaca Manuel Jiménez, de Cecot.
Per Jesús Donado, "el sector industrial és el motor econòmic per qualsevol país perquè comporta innovació, inversions i feina que repercuteix positivament en tot el territori". A més, destaca que el flux d'importacions i exportacions intrínsec de l'activitat industrial afavoreix la internacionalització i la competitivitat de l'economia d'un país.
Jesús Donado: El sector industrial lidera l'economia del país"
"A Espanya el sector industrial és el segon més gran per volum de producció, per darrere dels serveis. Però el que és destacable és l'efecte d'arrossegament que té sobre la resta de sectors, ja que són necessaris molts consums intermedis per assolir el producte final", subratlla el conseller delegat de B. Braun, que conclou: "El sector industrial lidera l'economia del país".
Aquesta realitat es va veure confirmada durant la crisi econòmica, en què el sector industrial va ser un dels que més va sobreviure.
Jesús Donado: "Les dificultats en la mobilitat afecten no només la comarca sinó al planeta sencer"
Però no tot és favorable, ni pel municipi ni per l'entorn econòmic del Vallès Occidental. L'estat de les infraestructures és un tema recurrent pel sector empresarial i és assenyalat com un dels factors que redueix la competitivitat.
"Les dificultats en la mobilitat afecten no només la comarca sinó al planeta sencer; cada vegada hi ha més vehicles i el flux és insostenible per les infraestructures actuals", assenyalen des de B. Braun, que afegeixen: "Necessitem infraestructures que facilitin les operacions de logística industrial, fent-les més competitives en l'àmbit internacional".
La falta d'espai pot suposar un fre al desenvolupament industrial
I apropant el focus, un aspecte a millorar és també la mobilitat dels treballadors i dins dels polígons. A Rubí, per exemple, hi ha diversos polígons que només tenen accés a la carretera comarcal, ja saturada de per si, a través de dos ponts. "Això és un problema, hi ha embussos considerables. És crucial treballar-hi per tenir un accés més fàcil a la B-30", reclama Manuel Jiménez, de Cecot.
I un fet que pot "posar el fre" al desenvolupament industrial a Rubí, indiquen des de la Cecot, és la falta d'espai que permeti créixer a les empreses. És per això que reclamen flexibilitzar la normativa urbanística. "S'ha de seguir treballant per millorar les àrees industrials de la ciutat, generant nous espais perquè les empreses amb grans infraestructures puguin seguir creixent sense haver de deslocalitzar-se", alerta Jesús Donado.