En el moment en què va esclatar la guerra de Rússia i Ucraïna, Catalunya -com Espanya- era un territori amb força fluxos comercials amb Rússia: no tant pel volum de les importacions i exportacions, sinó per la rellevància estratègica dels productes intercanviats. Concretament, el 70% del que Catalunya importava de Rússia l'any 2021 estava concentrat en els productes energètics, especialment combustibles. Gairebé dos anys després i tenint en compte el posicionament d'Europa en el conflicte armat, hauria sigut d'esperar certa reducció d'aquests fluxos. Però la realitat és ben diferent: menys exportacions i més importacions, amb una major compra de combustibles (a finals del 2022 representaven el 80% de les importacions) i dos productes destacats: el coure i els cereals.
Necessitat energètica, malgrat les sancions i recomanacions
Els majors exportadors de gas natural liquat (GNL) del món són Austràlia, Qatar i els Estats Units, amb un volum de metres cúbics comercialitzats molt semblant en els darrers anys. En la quarta posició -amb un volum que actualment no arriba a la meitat dels tres països que ocupen el pòdium- s'hi troba Rússia. El GNL és, de fet, una de les fonts d'ingressos més importants del Kremlin i té un client estrella: Europa, qui, per cert, segons dades de l'organització sense ànim de lucre Global Witness no només no ha reduït la seva compra de NGL arran de la invasió russa, sinó que l'ha incrementat un 40%. Aquest percentatge, que compara els primers sis mesos del 2023 respecte al mateix període del 2021, ha sigut molt major que l'increment de la mitjana mundial, del 6%.
El gas natural liquat és una de les fonts d'ingressos més importants del Kremlin i té un client estrella: Europa
Espanya, a més, s'hi troba al capdavant d'Europa en la compra de GNL rus. Les importacions espanyoles de gas natural procedent de Rússia no han parat de créixer en els darrers dos anys. De fet, si comparem el Butlletí Estadístic del Gas, publicat mensualment per Enagás, podem veure com, des del 2021 fins al 2023 (agafant l'acumulat del període gener-octubre), el GNL rus ha passat de representar el 8,6% de tot el gas natural que compra España al 18,1%. Encara té per davant a Algèria i els Estats Units, amb el 28,8% i el 20%.
Els motius principals d'aquests increments? Per una banda, s'ha intentat suplir el tancament del gasoducte que connectava Argèlia amb el territori espanyol i, per l'altra, España és el principal graner de gas per a Europa degut a la seva gran potència regasificadora. Per tant, Espanya el rep, el regasifica i envia el combustible a la resta d'Europa.
Els increments (que vénen de l'àmbit privat), a més, han anat en direcció contrària al que ha demanat l'Administració: La ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, va arribar a demanar per carta a les energètiques espanyoles que aturessin aquestes importacions, amenaçant -d'aquella manera- amb intentar prohibir-ho a través de Brussel·les. Però no ho va aconseguir. Com els contractes actuals signats s'han de complir -si no consumeixen el gas, l'haurien de pagar igualment-, l'Executiu va demanar als operadors espanyols que no signessin nous contractes de subministrament de gas un cop finalitzessin els actualment vigents. Però res.
Les importacions espanyoles de gas natural procedent de Rússia no han parat de créixer en els darrers dos anys
S'hi suma, a més, que malgrat que la UE ha anat desplegant mesures per restringir el comerç amb Rússia i imposant sancions econòmiques al Kremlin, en el cas del gas natural no s'ha adoptat, encara, cap decisió coordinada per vetar la seva importació. Ara bé, tot podria arribar: perquè un dels objectius clars de la Unió Europea per assolir una major autonomia estratègica és el de reduir la dependència energètica i impulsar l'energia neta.
En el còmput total, però, el pes de Rússia en les importacions de la Unió Europea sí que s'ha anat reduint arran de la guerra d'Ucraïna. Segons dades de l'Eurostat, el producte rus va representar un 1,7% de les importacions de la UE durant el segon trimestre de 2023, gairebé vuit punts menys que al febrer de 2022 (9,6%). Destaca la disminució de la compra de petroli, que l'any previ a la invasió suposava el 29,2% del petroli importat a Espanya i enguany se situa en el 2,3%.
Respecte a Catalunya, les darreres dades disponibles són del 2022, on els combustibles (aquí entra el GNL) van representar el 80% de les importacions russes. Ara bé, malgrat que sigui el producte estrella importat, no vol dir que hi hagi dependència energètica: els combustibles russos van suposar l'any 2021 el 5,5% del total de combustibles importats a Catalunya.
Els combustibles russos van suposar l'any 2021 el 5,5% del total de combustibles importats a Catalunya
Rússia, gran exportador mundial
Rússia ha sigut històricament una de les grans potències exportadores a escala global. En l'exportació de mercaderies ocupa la 13a posició mundial, amb el 2,3% de les exportacions mundials de mercaderies. En el rànquing, elaborat per la Organización Mundial del Comercio (OMC), al capdavant s'hi troben la Xina, els Estats Units i Alemanya; i Espanya ocupa la 19a posició.
El país és conegut per ser un dels principals proveïdors de petroli i gas al món, però també exporta molts altres productes com metalls, aliments i pedres. Respecte als metalls, Rússia és el quart exportador global d'alumini, el segon exportador de cobalt (clau per a la fabricació de bateries recarregables) i un dels cinc principals productors mundials d'acer, níquel, pal·ladi i coure. I nosaltres en som clients. Dels aliments destaquen el blat de moro i els cereals (també en som clients); i respecte a les pedres, és el sisè exportador d'or del món (amb un 4,4% de l'oferta mundial) i el vuitè proveïdor de diamants.
Respecte a Catalunya, les importacions de Rússia van suposar l'any 2022, el 0,9% del total importat al territori (959 milions d'euros), registrant un increment considerable des de l'any 2020 i 2021, per motius de la covid-19. Els combustibles, com veiem, van ser els principals protagonistes, amb un 80,9%, seguits del coure (6%) i els cereals (3,2%).
Còmput d'exportacions i importacions de Rússia a Catalunya | Acci
Els principals productes que Catalunya importa de Rússia són els combustibles (80,9%), el coure (6%) i els cereals (3,2%)
Les exportacions, en canvi, van disminuir des del 2021 fins al 2022, amb la maquinària (15,4%), la perfumeria i la cosmètica (14,7%) i els productes farmacèutics (10,6%) com a principals productes exportats.
L'emergència climàtica i els cereals
Si bé és cert que el pes de Rússia a la importació de cereals per part de Catalunya no és elevat, a escala mundial és el primer exportador de blat, arribant fins a un 18% del volum global.
Catalunya no és autosuficient amb els cereals: els pagesos darrerament poden abastir entre un 15-20% les necessitats del territori. I, enguany, es preveu que aquests percentatges siguin encara menors. El tancament del canal d'Urgell i la sequera provocada per l'emergència climàtica han provocat una caiguda en picat de la producció. Aquesta tardor, quan es va començar la campanya de collita del blat de moro, la Federació de Cooperatives Agrícoles de Catalunya (FCAC) va publicar una previsió amb un descens del 60%. A l'agost, l'Associació Agrària de Joves Agricultors a Catalunya (Asaja) preveia que aquest descens seria del 70%.
El tancament del canal d'Urgell i la sequera provocada per l'emergència climàtica han provocat una caiguda del 60% de la producció de blat de moro
Aquest escenari, sumat a la situació d'Ucraïna (que és el principal proveïdor de blat de moro a Catalunya, a qui li compràvem el 35% d'aquest cereal), obligarà a comprar cereal a altres països com els Estats Units, l'Argentina o la Xina, "i a preus molt més alts", advertien des de l'Asaja. La FCAC apuntava, també, que per saturació del Port de Barcelona, potser també n'haurem de comprar a França.
Sabem, això sí, que Rússia no serà un dels països a qui acudirem a per cereals perquè justament, a partir d'aquest divendres, el Govern rus no exportarà cereals durant un període de sis mesos. Segons ha anunciat recentment el Gabinet de Ministres rus, la mesura s'ha pres per "garantir la seguretat alimentària i contenir els preus per al consumidor del mercat intern".