Els grans canvis tecnològics, com el digital, es desenvolupen massa sovint amb una sabata i una espardenya. La sabata, pel descobridor i pels qui aporten els diners necessaris per fer-lo possible. L'espardenya, pels darrers esglaons de la cadena de subministrament. L'expresident dels Estats Units, Barack Obama, ha titllat "d'obscena desigualtat" el seguiment mundial del submergible Titan al seu periple per contemplar les restes del Titanic. És difícil, ha dit, sostenir una democràcia amb una concentració tan massiva de riquesa i tanta disparitat en les oportunitats de la vida de les persones. Malgrat l'esforç públic per domesticar-la, fefaents, l'economia gig (economia de feinetes) dels treballs temporers, de curta durada, i pèssimament pagats, penetra a cada cop més àmbits econòmics.
La idea era brillant. Va ser rebuda com una gran innovació entre els milionaris del món. Es tractava d'arribar a tocar el Titanic i acabar fent-se d'or amb aquesta mena de viatges exòtics a 250.000 euros d'una setmana de durada. Per construir el submergible, un petit dispositiu de sis metres, es van utilitzar peces de dos rals, sense cap mena de seguretat, que els riders d'Amazon -amb un salari un 6% inferior a la mitjana nacional- les portaven a casa.
Paral·lelament, Virgin Galactic demana aquest estiu mig milió d'euros per volar a l'espai exterior. L'expedició és testada aquests dies per poder iniciar-se comercialment a l'agost. Encara que té caire científic, per fer el viatge d'hora i mitja, els passatgers - com els del Titan- hauran de signar un document exculpant a la companyia de qualsevol vicissitud. Hi ha 800 persones a la llista d'espera, que de sis en sis, tindran el privilegi de muntar-se a la nau, una vegada al mes.
Les tecnologies utilitzades en ambdós experiments no superen ni de lluny les de la immersió nàutica ni les de les agències espacials. Tampoc han estat testades de forma convenient. Altrament, les hores d'immersió o vol dels aparells no superen, segons els experts, els riscos que s'haurien de preveure. Vaja, estem parlant d'invents low cost.
No volem treure cap mèrit a l'esforç dels experiments que realitzen les empreses de viatges orbitals de Richard Branson. Com tampoc ho farem del creador d'OceanGate, Stockton Rush, el del Titan. Ans al contrari. Tots els avenços requereixen la dialèctica prova-error, assumir riscos i avançar fins a aconseguir l'objectiu. La qüestió rau a experimentar reduint els riscos al nivell ínfim. I estem veient com en l'era digital, aprofitant els menors o nuls controls en la majoria dels camps per les empreses de la nova economia, moltes d'elles avancen més ràpidament del que caldria per evitar tragèdies com la dels cinc rics que es van voler apropar al Titanic.
Tots els avenços requereixen la dialèctica prova-error, assumir riscos i avançar fins a aconseguir l'objectiu
Els passos per fer viable un projecte i guanyar diners observa un recorregut necessàriament lent en l'economia clàssica, però en el nou escenari, lliure de compromisos, tot és possible.
Vacances i metges
Estem vivint un estiu pletòric. Ni les eleccions generals estan retraient la demanda nacional, mentre la internacional fa temps que va disparada. És igual els preus de l'avió s'hagin augmentat un 15%, com els dels apartaments turístics, dels hotels i dels restaurants, ACAV confirma que les reserves superen en un percentatge semblant les de l'any passat. Sembla que no hi haurà vagues i tots cerquen recuperar-se dels mesos que van haver de tancar. Però els empresaris més conscients pensen sobretot en dues coses: si els clients quedaran satisfets i si podran comptar amb els treballadors perquè estan contents de treballar amb ells. La rendibilitat a llarg termini pels segons serà substancialment major que pels primers.
Sobre la satisfacció dels clients, sabrem la resposta a mitjà termini. Sobre la dels treballadors, només cal veure com les principals queixes es refereixen a la manca de personal. L'altre dia, el professor Niño Becerra denunciava a La Ventana de la Cadena SER de Carles Francino, que si no hi ha treballadors que es deixen temptar per aquest sector és pels horaris, pels salaris, per la provisionalitat del lloc de treball i per la manca de concreció de les tasques a desenvolupar. A aquestes quatre causes, jo n'afegeixo una altra: la formació i la carrera del treballador a l'interior de la companyia. La gent fuig d'aquelles empreses on el salari (monetari i emocional) és esquiu i garrepa.
És fantàstic que augmentin les pòlisses i els beneficis de les asseguradores mèdiques, però és perillós que qui realitza la funció assistencial sigui menyspreat
I parlant de la dimensió de l'economia gig, apareixen símptomes clars de que els metges privats que treballen per les mútues ja s'han de comptabilitzar en ella: honoraris de misèria, retallades, inestabilitat professional... els condueixen a fer la seva feina en condicions cada cop més precàries, mentre creix el preu de les pòlisses, i els seus beneficis. És fantàstic que augmentin les pòlisses i els beneficis de les asseguradores mèdiques, però és perillós que qui realitza la funció assistencial sigui menyspreat d'aquesta manera.
Negocis galàctics. Turisme. Metges privats. Més economia gig. La UE avança, de vegades massa lentament, en crear marcs normatius idèntics per a tots els negocis, de manera que es generi riquesa, sense impedir que cadascú accedeixi a ella en igualtat de condicions, impedint que el repartiment dels guanys augmenti la bretxa amb la població dels salaris mitjans. Aquest és el sentit de la història, aprofitant la revolució digital.