Es fa difícil veure una sortida i visualitzar quan acabarà la crisi provocada per la covid-19, i encara més ara que la segona onada ens està fent tornar a les limitacions, les restriccions i les prohibicions. Però Xavier Sala-i-Martin ho té clar i així ho demostra el seu optimisme. "Resistiu perquè ens en sortirem, tot i que el camí no serà fàcil". Aquest és el missatge d'esperança que l'economista enviava durant la XIX Jornada Gresol, on ha posat els punts sobre les is i ha donat canya a la "incompetència dels governs". Un viatge en el temps de la mà de Sala-i-Martin fins l'any 1918, quan va esclatar la grip espanyola, il·lumina el final del túnel. Fa 102 anys, ningú no sabia què era un virus, van morir 50 milions de persones i el PIB va caure un 8% de mitjana a tot el món. I, després, van arribar els feliços anys 20.
"Segurament, els anys 20 del segle XXI seran tan gloriosos com els anys 20 del segle XX". Com explica l'economista, la grip espanyola va tenir quatre grans onades que van durar al voltant de dos anys i va començar quan encara durava la I Guerra Mundial. Llavors "anaven a cegues i no sabien què era un virus perquè no eren detectables", però el 1920 va començar la remuntada: "El PIB es va multiplicar, la borsa va pujar, van aparèixer els cotxes, els telèfons, les ràdios, es van crear les grans ciutats...", recorda. Ara, la cosa és diferent. Deixant de moment de banda la "incompetència" d'alguns governs, la diferència entre el 1918 i el 2020 és que "ara tenim coneixements i hem posat a treballar tots els cervells de la humanitat per solucionar un sol problema".
De fet, a diferència de fa 102 anys, en només una setmana es va identificar el genoma del virus i, a partir d'aquí, "científics de tot el món han col·laborat per trobar solucions". L'aposta de Sala-i-Martin? "A la segona meitat del 2021, el problema estarà pràcticament solucionat" perquè, augura, "ben aviat tindrem la vacuna i llavors ja l'haurem aplicat a una gran quantitat de la població dels països rics". Però, què canviarà a partir d'ara i quines conseqüències econòmiques ens deixarà el coronavirus?
Sala-i-Martin: "A la segona meitat del 2021, el problema estarà pràcticament solucionat"
Segurament hi haurà generacions que ja veuran un món diferent després de la pandèmia, d'altres que hauran passat per aquesta situació amb una vida ja construïda, però hi ha una generació que quedarà "assenyalada per la seva incapacitat de trobar bones feines i bons salaris", la generació dels "joves de 30 anys que estan patint la segona gran crisi". Això se suma al fet que, "com a conseqüència de la solució, hi ha hagut muntanyes de fallides, una crisi econòmica sense precedents i els governs estan molt endeutats", cosa que, evidentment, "ens deixarà cicatrius permanents" que s'hauran de saber gestionar. Tenint en compte que "la crisi ens deixarà amb una macroeconomia arruïnada", caldrà veure, segons Sala-i-Martin, "si el sistema financer finança projectes creatius, innovadors i diferents" perquè aquest serà el futur: un nou model econòmic i a la caça i captura de la competitivitat.
Problemes amagats (i ara destapats)
Però la crisi de la covid-19 també ha destapat "problemes que ja teníem amagats" i que, si no s'hi posa fil a l'agulla, ens deixaran enrere en el rànquing mundial de competitivitat (i prosperitat). El Fòrum Econòmic Mundial ja va alertar a Espanya que "té un problema greu" perquè "és un país amb un deute excessiu ja abans de la covid i això s’ha accentuat". I això s'afegeix a una justícia que "no és independent", als casos de corrupció, les "elits extractives"... A més, el model de país actual no va en línia amb el que ens depara el futur més immediat.
"Tenim un problema de dinamisme empresarial", avisa Sala-i-Martin, que lamenta que "els nostres nens prefereixen treballar com a funcionaris que crear la seva pròpia empresa", i ho exemplifica amb una situació molt clara. Tots els seus estudiants de Nova York tenen esperit emprenedor, els de Barcelona "prefereixen treballar a La Caixa". I aquest model s'ha de canviar i s'ha d'educar a la infància amb un caràcter emprenedor que ajudi a enriquir el país en tots els sentits.
Sala-i-Martin: "El problema de tot això no és la mala gestió que han fet del virus, sinó que aquesta gent que ha demostrat incompetència serà qui gestionarà els fons de recuperació"
Dit això, els problemes d'Espanya abans de la covid-19 s'han accentuat amb la gestió de la pandèmia, una gestió que Sala-i-Martin titlla de "fracàs monumental". "La primera solució va ser posar militars com si el virus es matés a cops de bomba. Van ser estafats pels xinesos quan van comprar testos per a persones embarassades, es van autoproclamar defensors del país i Espanya va pujar a dalt de tot en xifra de contaminats", posa damunt la taula.
I, què ens dóna a entendre tot plegat? Segons l'economista, "el problema de tot això no és la mala gestió que han fet del virus, sinó que aquesta gent que ha demostrat incompetència serà qui gestionarà els fons de recuperació". I això només vol dir una cosa i ell ho té clar. "Tinc totes les sospites i el convenciment que qui sortirà guanyant seran les empreses amigues que acostumaven a fer terratrèmols a la costa de Tarragona. No confieu que el govern us ajudi, esteu sols. Els diners aniran a pagar als amics, vosaltres no veureu res", adverteix.
Un nou ordre mundial? Adéu a la globalització
Sigui com sigui, i com diu Sala-i-Martin, "el virus ha agreujat uns problemes que ja teníem", entre els quals destaca la "invasió de drets" i la "falta de llibertat" per part dels estats-espia que "han aprofitat la pandèmia per recollir més dades sobre nosaltres". I aquí arriba un nou advertiment: "Els estats ho aprofitaran per fer-se més poderosos", cosa que, "si actuessin pel benefici de la societat, no hi hauria cap problema".
Sala-i-Martin durant la xerrada
Però més enllà de tot plegat, hem de ser optimistes. La covid-19 ha accelerat la quarta revolució industrial, "la mare de totes les revolucions" ja que "estan convergint una sèrie de tecnologies disruptives que fan que la societat canviï de manera brutal". Això també ens conduirà cap a la "fi de la globalització". Sobretot perquè el virus ha demostrat que no podem dependre d'altres països en qüestions de producció i el fet que tot es produís a la Xina "va despertar les sospites de tot el món".
D'aquesta manera, tot i que "les coses no seran tan barates com fins ara", apareixeran noves oportunitats que poden beneficiar l'economia com passar a fer indústries que només es feien a Àsia a Occident. Podria ser el cas, per exemple, del futur de la fàbrica de Nissan. Si s'aconsegueix que Catalunya tingui una planta de vehicles elèctrics i una fàbrica de bateries elèctriques, el territori català guanyarà molta competitivitat.
Sala-i-Martin: "Que tot es produís a la Xina ha despertat les sospites de tot el món cap a la Xina. Anem cap a un món on es desacoplin les economies"
Aquest canvi de model va acompanyat també del nou model híbrid amb què treballaran la majoria d'empreses barrejant el teletreball i la feina presencial. "Això tindrà implicacions a les grans ciutats, les empreses no tindran necessitat de tenir al centre les grans oficines caríssimes i això tindrà implicacions en els preus de l’habitatge", explica.
I, com aquestes, tantes altres oportunitats com la posada en marxa del "cervell social col·lectiu" per avançar en el problema. Perquè, com diu Sala-i-Martin, "els anys 20 del segle XXI seran tan feliços com els anys 20 del segle XX" i ara ho tenim molt més fàcil que llavors.