"És per culpa del Rei i els poderosos que es frena el progrés". Tant aquest titular de Xavier Sala-i-Martin com la imatge amb Joan Canadell que veuen en pantalla són del passat 29 de gener a la Casa Llotja de Mar. En directe. Sembla que fos ahir, però des de llavors ha plogut molt i ara ens trobem en temps de confinament i crisi sense precedents. El catedràtic de la Universitat de Columbia de Nova York procura mantenir el cap fred i no perdre fil econòmic del coronavirus. "El món no tornarà a ser mai com era abans. Mai hem tingut un col·lapse tan ràpid i profund", alerta Sala-i-Martin, aquest cop des de la Llotja Virtual de la Cambra de Comerç de Barcelona.
En aquest sentit, l'economista reivindica per intuïció que aquesta no és una crisi normal, sinó més aviat una catàstrofe com també ho pot ser un huracà o un tsunami. Com a tal, pronostica davallades d'un o dos trimestres, però sense una crisi molt llarga. "La resposta dels governs hauria de ser intentar congelar el temps, l'economia", explica. De tal manera que la nova normalitat ens torni on érem.
"La resposta dels governs hauria de ser intentar congelar el temps i l'economia... Ha estat un fracàs del sector públic"
Lluny d'això, Sala-i-Martin critica que "els governs no s'han comportat de forma raonable i ha estat un fracàs del sector públic". Segueixo la seva intervenció via Zoom acompanyat per quasi 2.500 persones a distància i al meu ordinador hi sona You will never walk alone de fons. El catedràtic ho té clar: "Les empreses que us penseu que el govern vindrà a salvar-vos o ajudar-vos, no és així. No ho faran i hem de trobar solucions".
Les idees mouen el món
D'aquest plantejament i del Medici effect neix la Llotja Virtual. Ara, popularment coneguda com "la gran Llotja de les idees". Compartides i per compartir. El partit constant de la innovació, d'anada i tornada. "La clau i el motor de la història són les idees que ens distingeixen de la resta dels animals i som capaços d'utilitzar el cervell per canviar el món", argumenta l'economista.
Què vol dir innovar? Solucions als problemes. Recerca i desenvolupament a tot arreu, més enllà del seu terreny de joc habitual: farmacèutiques, automoció i telecomunicacions. "La solució mèdica vindrà d'aquesta col·laboració... Tots innovem", augura. I com la Cambra de Comerç de Barcelona volia innovar i reactivar-se per lluitar també empresarialment contra el coronavirus, ha organitzat una Llotja que s'estrena amb deu taules sectorials i dues ponències de la mà de Sala-i-Martin i Víctor Kuppers.
Innovar no és només fer les coses diferents, sinó també anticipar-se a allò que serà diferent. Cap a on va el disc? És la pregunta. Aquí, la resposta: "Hi ha una acceleració de fenòmens que ja existeixen i que ja s'estaven donant". Sala-i-Martin que assegura no cobrar per aquesta conferència confinada des del despatx de casa, remata la pilota a boca de gol amb un llistat de tendències:
Teletreball, teleeducació, teleconferències...
Gig Economy a través de feines esporàdiques, freelance o uberització.
Domini de les grans techs (Amazon, Facebook, Google, Apple, Microsoft i Netflix): "El debat sobre la privacitat s'ha acabat... Les grans techs són les grans guanyadores d'aquesta crisi i són les que tenen més cash que els permetrà sobreviure"
Desglobalització i descomposició de les GVC. "No anirem cap a una autarquia sinó cap a un món de tres o dos grups: Xina i Estats Units. Amb sectors estratègics: sanitat, alimentació, distribució d'Amazons nacionals... No hem d'esperar a comprar testos falsificats a la Xina. El proteccionisme és dolent però vindrà i és una oportunitat per a les empreses."
Populisme i nacionalisme: "Fantasies de tornar a un passat que mai va existir del Cid Campeador"
Dominarà l'autoritarisme: "Ho hem vist a Espanya, Polònia o Hongria"
Societats controlades per espionatge: governs i aplicacions de desconfinament i controls sanitaris i d'informació. En tres titulars: "Les empreses es convertiran en centres d'espionatge", "lleis que poden portar ciutadans a la presó per criticar el govern en el país más homologado del mundo" i "quan els governs han aconseguit una mica de poder no l'han deixat anar".
Automatització i repatriació d'indústries (resourcing).
Implicacions sobre l'educació i el capital humà. "Tots els xinesos que havien d'anar a estudiar a Estats Units, potser els podem portar cap aquí".
Dites les tendències, arriben les preguntes. L'encarregada de fer 61 preguntes de tota mena en només 10 minuts és Carme Poveda, directora d'Anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. Seguim via Zoom. "És impossible pensar que el turisme ressusciti en un horitzó raonable", explica. Ja ho hem dit per activa i per passiva a VIA Empresa: Adéu al turisme de masses i sí, la maleta pot esperar.
Si hi ha por no hi haurà consum i sobretot ho patiran les indústries de més proximitat i interacció amb les persones. "L'economia verda també patirà. La gent es preocuparà més de la salut que no de com puja el nivell del mar", afegeix l'economista que s'autodescarta com a partidari del canvi d'hàbits. Ara bé, aquest cop "no estem en una situació normal, el govern ens obliga a quedar-nos a casa i intentar que el mercat solucioni el problema és una absurditat".
L'helicòpter versus el titànic
Tant Sala-i-Martin com el catedràtic Jordi Galí ja han defensat l'aplicació de l'Helicopter Money. Una fòrmula macroeconòmica que suposa "imprimir i regalar diners", del Banc Central Europeu als ciutadans. Però que, de moment, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, sembla que ja ha descartat. "Hi ha gent que es preocupa per la inflació, el deute... Tot això és cert, però hem de tenir clares quines són les prioritats. Estem en un titànic i el titànic s'està enfonsant. Preocupar-se per la inflació i el deute em sembla un problema estrafolari", insisteix Sala-i-Martin.
Encara més: "Un 100% del PIB no es pot pagar si l'economia s'ensorra. L'única manera de pagar-ho és que l'economia ressuciti". Les formes de fer ressuscitar l'economia donarien per una altra Llotja, debat o crònica, però on segur que hi haurà quorum és el lema de la Cambres de Comerç de Catalunya: Que cap empresari tanqui. I tant de bo, això no sigui una missió impossible.
"Estem en un titànic i el titànic s'està enfonsant. Preocupar-se per la inflació i el deute em sembla un problema estrafolari"
A l'espera de l'helicòpter i de la terra promesa de les ajudes públiques, Sala-i-Martin conclou: "Els governs no ens ajudaran, les ajudes que prometen no vindran i si ho fan serà d'una forma reduïda. La Llotja virtual és un marc idoni perquè entre tots pensem i experimentem coses que ens puguin beneficiar a tots. Intercanviar idees és la millor estratègia que tenim". Per idees no serà.
Per acabar, un empresari demana al catedràtic el títol d'un llibre que defineixi la crisi del coronavirus: "Cap a on va el disc? El que sàpiga cap a on va la pilota és qui sabrà fer gol". El meu titular és La Llotja de Sala-i-Martin: poder, titànic i helicòpter.