Des que es va començar a estendre la COVID 19 sempre hem vist aquesta pandèmia mundial com un gran cop a la nostra societat; però també com una gran oportunitat de canvi. El coronavirus ha deixat al descobert molts defectes dels nostres sistemes i ha donat peu que algunes conductes es modernitzessin en qüestió de mesos. Tot i això, aprendrem de la gestió de la COVID 19 o amb el temps es recordarà com quelcom que va passar i prou?
L’economista Xavier Sala-i-Martin ha reflexionat sobre l’impacte real de la COVID 19 en la 20a edició de la Nit Empresarial organitzada per la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA). “L’impacte del coronavirus a les societats serà petit, el canvi real es produirà després”.
No és cap secret que aquesta pandèmia ens ha fet perdre moltes de les nostres llibertats i ha estat un gran impacte a escala mundial. “Fa 65 milions d’anys un meteorit va canviar el món i ara tornarà a passar el mateix”. Tot i això el professor Sala-i-Martin ha explicat que aquest “meteorit” no és el coronavirus en si mateix. Aquesta malaltia no provocarà l’extinció del nostre món, sinó que l’impacte real començarà quan la COVID 19 hagi desaparegut: “està caient un gran meteorit, però no és el coronavirus sinó la cura, això determinarà cap on va el futur”.
Sala-i-Martin: “L’impacte del coronavirus a les societats serà petit, el canvi real es produirà després”
Sala-i-Martin ha començat trencant alguns mites sobre “el món després de la COVID 19”. El teletreball, per exemple, ha estat una manera àgil de poder treballar. Així i tot, l’economista ha explicat que no tot serà teletreball a partir d’ara: “No vol dir que desapareixeran les oficines, sinó que moltes persones que viuen a la ciutat perquè tenen la necessitat d’anar cada dia a l’oficina, ara hi aniran dos cops per setmana. El radi d’habitatge s’ampliarà i donarà peu a molta més urbanització en zones en les quals no es podia viure per estar massa lluny de la ciutat”.
A banda, com a professor, també ha deixat clara la importància d’impartir les classes de manera presencial: “Veure els ulls als meus alumnes és essencial, els ulls et diuen si una persona ho ha entès o no”.
Hem après alguna cosa?
L’economista ha fet un repàs de les males praxis del sistema europeu i occidental i ha explicat per què a la Xina o Taiwan la crisi del coronavirus ha estat solucionada molt més ràpidament que a la Unió Europea. I és que en aquests països, l’empresa pública té molta més cura dels seus funcionaris, s’inverteix molt més en entitats públiques i llocs de treball públics, però també tenen la potestat d’acomiadar a un funcionari si no fa bé la seva feina. “Dins el sistema de debat que han creat les democràcies europees no hi té cabuda la qualitat de les empreses públiques. La nostra bifurcació passa per si el govern ha d’intervenir més o menys en el mercat, però mai parlem de la qualitat d’aquesta intervenció”, ha reflexionat Sala-i-Martin.
Si ens ha donat alguna cosa bona aquesta pandèmia, és l’assegurança que les coses es poden fer millor i més ràpid del que ens pensàvem. Decisions que trigaven anys a prendre’s per part dels governs ara es prenen en dies. Sala-i-Martin també ha reflexionat sobre aquests processos accelerats i ha establert que són momentanis: “No crec que la burocràcia comenci a anar més de pressa només perquè poden. En uns anys les coses hauran tornat a la normalitat, res s’accelerarà com ara”.
A part, l’economista ha parlat del bé que faria que tots els experts treballessin com en la cerca de la vacuna per a la COVID 19: “Podríem fer servir el mateix procés per curar malalties que maten a més persones que el coronavirus, com per exemple, la tuberculosi o la sida”. Sala-i-Martin ha establert que això no passarà, ja que tenim un egoisme europeu molt arrelat: “Quan una cosa és per a nosaltres triguem mesos, però si és per algun altre país més pobre no”.
L'impacte real de la covid 19
Tot i que l’economista ha deixat clar que molts dels processos de canvi que hem hagut de fer quedaran enrere en el temps i no suposaran un canvi substancial en les nostres societats a donat un bri d’esperança a les empreses amb la recuperació després de la pandèmia. “L’evolució sempre determina qui acaba sobrevivint”.
Les empreses que siguin oportunes podran beneficiar-se del que Sala-i-Martin ha nomenat com la desglobalització. Els Estats Units i la Xina es van allunyant cada vegada més i això ha provocat una desconfiança en el país asiàtic per part d’Europa. “Quan els Estats Units demanin recursos que abans proporcionava la Xina, els empresaris que siguin llestos podran aprofitar aquesta repatriació per fer-se un lloc al mercat”.
La quarta revolució industrial ha estat l’últim punt de la ponència de l’economista. Xavier Sala-i-Martin ha explicat la necessitat d’adaptar-nos a aquestes noves tecnologies com a empreses i com a persones: “D’intel·ligència artificial no són robots que ens trauran la feina, són algoritmes que faran coses molt millor que nosaltres, però sempre serem necessaris”.
Sala-i-Martin: “Hem de donar més importància a l’art en l’educació, la curiositat, hem de fomentar la pregunta i no la resposta i, sobretot, l’esperit crític”
Amb aquest argument també ha volgut remarcar que l’educació ha de canviar a mesura que van canviant aquestes tecnologies: “estem ensenyant els nens a ser màquines i amb aquest argument estem matant el seu potencial per a tenir idees”, ha explicat el professor. La curiositat i l’interès des de petits per les arts han estat dos pilars que Sala-i-Martin ha volgut col·locar a la part més alta de la piràmide de canvi: “Hem de donar més importància a l’art en l’educació, la curiositat, hem de fomentar la pregunta i no la resposta i, sobretot, l’esperit crític”.
Finalment, Xavier Sala-i-Martin ha plasmat la seva esperança comparant aquesta pandèmia amb la d’ara fa més de 100 anys: la grip espanyola de 1918, que va cobrar la vida d’uns 71 milions de persones a tot el món. “La grip espanyola va ser una pandèmia molt més mortífera i tot i això al cap de tan sols dos anys van arribar els feliços anys 20”. D’aquesta manera l’economista ha volgut buscar un punt d’optimisme per millorar el mal tràngol que és la pandèmia: “Estic segur que generarem un boom econòmic i aconseguirem uns anys 21 més feliços que els mateixos anys 20”.