19
de Febrer
de
2015
Act.
19
de Febrer
de
2015
Cada dia hi ha titulars amb declaracions de Xavier Sala-i-Martín als mitjans, però el cert és que a aquest economista català, catedràtic de la Universitat de Columbia de Nova York i assessor del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, li agrada poc donar entrevistes. "Sembla que sempre estigui per Catalunya però ja fa 30 anys que resideixo als Estats Units", matisa. És una de les veus més escoltades i seguides del nostre país, com va demostrar el passat mes de gener amb la presentació del seu últim llibre a Sant Cugat del Vallès, on van assistir més de 400 persones. "Que els economistes siguem un dels temes més llegits dels mitjans, indica que hi ha crisi", lamenta, durant una entrevista amb VIAempresa.
"Si durant un partit de futbol un es posa dret per veure-ho millor, aconsegueix l'objectiu, però si tots s'aixequen, s'assoleix l'efecte contrari; amb el dèficit passa el mateix".
Segons els experts, la recepta contra la crisi implica pagar el que devem i finançar el nostre creixement amb què siguem capaços de produir. No obstant això, Sala-i-Martín no ho té tant clar: "Hi ha un debat intel·lectual seriós relacionat amb el tema de l'austeritat; és veritat que a Alemanya li va funcionar, però si tots els països apliquen la recepta de l'austeritat alhora, entrem en la fal·làcia de la composició. El que funciona per un, no funciona si ho fem tots a la vegada. És bo que Grècia per si sola, redueixi el dèficit; però si tots reduïm el dèficit, i tots deixem de gastar, la demanda agregada baixa i creem una crisi econòmica que ens genera un dèficit encara més gros. Acabaríem tots drets i sense veure bé el partit de futbol".
"Si un ciutadà no paga una habitació d'hotel, es queda sense allotjament; per què hi ha empreses i administracions que no paguen quan tenen el servei?"
Sala-i-Martín és dels que creu que si el problema no està ben definit, no es pot arreglar. El 2014 ha estat un any ple de mesures contra la morositat; l'impagament de les factures és un dels principals problemes de les empreses i l'objectiu de pagar a 30 dies no s'ha complert. "Als Estats Units, si no pagues, no tens el servei; ni a 60 ni a 30 dies, has de pagar quan toca. Hi ha grans empreses que juguen amb aquests 90 dies de marge per fer negoci financer; en aquests casos, el gran negoci no són els productes o serveis que venen, sinó el negoci que fan aquestes companyies amb els teus diners durant aquests 90 dies", critica el catedràtic, que afegeix que "és un mal costum del nostre país, no és un costum universal".
"En Núñez ha anat ara a la presó per un delicte de l'any 91!"
Segons Sala-i-Martín, l'altre inconvenient és el règim sancionador. "Una altra part del sistema que funciona amb retards inacceptables és el sistema judicial. Si quan algú fa una malifeta i el porten als tribunals no es resol el cas fins passats 15 anys, aquella empresa potser ja ha tancat!". De fet, informes realitzats pel Fòrum Econòmic Mundial, destaquen "les regulacions estúpides i arbitràries, i la manca de serietat a l'hora de pagar i impartir justícia, com els principals mals de l'economia espanyola", argumenta el catedràtic.
"A Columbia, l'estudiant que copia el fan fora de la universitat; aquí vivim immersos en la picaresca mediterrània"
Amb una taxa d'atur superior al 23% es fa difícil entendre com Espanya no ha arribat a la situació de Grècia. "Una possible explicació és que en realitat és fals, que molta gent que diu que està aturada en realitat viu de l'economia submergida", explica Sala-i-Martín. Segons el professor, un altre argument és que "aquí la gent és capaç de sobreviure sense treballar perquè té família. Les unitats familiars són molt més fortes al sud d'Europa i això permet que es puguin suportar situacions que en altres països no se suportarien. Grècia, Espanya i Itàlia tenen en comú aquests dos fenòmens: una economia submergida molt forta i uns vincles familiars molt potents".
"En Messi només necessita fer un gol per satisfer a 400 milions de persones"
Qui sigui capaç d'inventar una activitat que produeixi un bé no rival té més possibilitats de triomfar al mercat, per la senzilla raó que aquesta podrà ser consumida per més d'una persona alhora. "Si jo consumeixo una poma, ja no la pot menjar ningú més; en canvi d'un gol de Messi en puc gaudir jo i 20 milions de persones més", exemplifica el professor. És la bellesa dels béns rivals, en un món globalitzat, amb un mercat de més de 7.000 milions de persones. "Per donar plaer a 200 milions de persones amb un cafè, has de fer 200 milions de cafès… Conclusió? Els nens tenen tots els incentius del món per voler ser futbolistes i no voler servir cafès".
"En el món de l'entreteniment global, ampliar l'escala és gratis, ara bé guanyar diners en un món on ningú vol pagar és complicat"
Ara bé, quin és el model de negoci d'aquestes activitats? "El problema no és que costi pagar per aquests serveis, és que cada vegada més, sobretot la generació Millennials, s'han acostumat a tenir-ho tot gratis, per tant, qui fa negoci és qui és capaç de cobrar pel servei, sense que pagui el consumidor final". Aquest és el cas de Google: "El gran invent del gegant nord-americà no és el cercador, ni tan sols és l'algorisme que utilitza Google per determinar la posició d'una pàgina web a l'hora de fer una consulta; és haver trobat la manera de cobrar a les empreses sense que paguin els usuaris".
Segons Sala-i-Martín, estem en un canvi radical de paradigma on hi ha sectors sencers que encara no s'han adaptat. "Els hotels són un exemple. Abans tenien uns canals de comunicació unidireccionals, ara el consumidor es refia més de les avaluacions i opinions dels altres clients que no pas de la web oficial".
"Si durant un partit de futbol un es posa dret per veure-ho millor, aconsegueix l'objectiu, però si tots s'aixequen, s'assoleix l'efecte contrari; amb el dèficit passa el mateix".
Segons els experts, la recepta contra la crisi implica pagar el que devem i finançar el nostre creixement amb què siguem capaços de produir. No obstant això, Sala-i-Martín no ho té tant clar: "Hi ha un debat intel·lectual seriós relacionat amb el tema de l'austeritat; és veritat que a Alemanya li va funcionar, però si tots els països apliquen la recepta de l'austeritat alhora, entrem en la fal·làcia de la composició. El que funciona per un, no funciona si ho fem tots a la vegada. És bo que Grècia per si sola, redueixi el dèficit; però si tots reduïm el dèficit, i tots deixem de gastar, la demanda agregada baixa i creem una crisi econòmica que ens genera un dèficit encara més gros. Acabaríem tots drets i sense veure bé el partit de futbol".
"Si un ciutadà no paga una habitació d'hotel, es queda sense allotjament; per què hi ha empreses i administracions que no paguen quan tenen el servei?"
Sala-i-Martín és dels que creu que si el problema no està ben definit, no es pot arreglar. El 2014 ha estat un any ple de mesures contra la morositat; l'impagament de les factures és un dels principals problemes de les empreses i l'objectiu de pagar a 30 dies no s'ha complert. "Als Estats Units, si no pagues, no tens el servei; ni a 60 ni a 30 dies, has de pagar quan toca. Hi ha grans empreses que juguen amb aquests 90 dies de marge per fer negoci financer; en aquests casos, el gran negoci no són els productes o serveis que venen, sinó el negoci que fan aquestes companyies amb els teus diners durant aquests 90 dies", critica el catedràtic, que afegeix que "és un mal costum del nostre país, no és un costum universal".
"En Núñez ha anat ara a la presó per un delicte de l'any 91!"
Segons Sala-i-Martín, l'altre inconvenient és el règim sancionador. "Una altra part del sistema que funciona amb retards inacceptables és el sistema judicial. Si quan algú fa una malifeta i el porten als tribunals no es resol el cas fins passats 15 anys, aquella empresa potser ja ha tancat!". De fet, informes realitzats pel Fòrum Econòmic Mundial, destaquen "les regulacions estúpides i arbitràries, i la manca de serietat a l'hora de pagar i impartir justícia, com els principals mals de l'economia espanyola", argumenta el catedràtic.
"A Columbia, l'estudiant que copia el fan fora de la universitat; aquí vivim immersos en la picaresca mediterrània"
Amb una taxa d'atur superior al 23% es fa difícil entendre com Espanya no ha arribat a la situació de Grècia. "Una possible explicació és que en realitat és fals, que molta gent que diu que està aturada en realitat viu de l'economia submergida", explica Sala-i-Martín. Segons el professor, un altre argument és que "aquí la gent és capaç de sobreviure sense treballar perquè té família. Les unitats familiars són molt més fortes al sud d'Europa i això permet que es puguin suportar situacions que en altres països no se suportarien. Grècia, Espanya i Itàlia tenen en comú aquests dos fenòmens: una economia submergida molt forta i uns vincles familiars molt potents".
"En Messi només necessita fer un gol per satisfer a 400 milions de persones"
Qui sigui capaç d'inventar una activitat que produeixi un bé no rival té més possibilitats de triomfar al mercat, per la senzilla raó que aquesta podrà ser consumida per més d'una persona alhora. "Si jo consumeixo una poma, ja no la pot menjar ningú més; en canvi d'un gol de Messi en puc gaudir jo i 20 milions de persones més", exemplifica el professor. És la bellesa dels béns rivals, en un món globalitzat, amb un mercat de més de 7.000 milions de persones. "Per donar plaer a 200 milions de persones amb un cafè, has de fer 200 milions de cafès… Conclusió? Els nens tenen tots els incentius del món per voler ser futbolistes i no voler servir cafès".
"En el món de l'entreteniment global, ampliar l'escala és gratis, ara bé guanyar diners en un món on ningú vol pagar és complicat"
Ara bé, quin és el model de negoci d'aquestes activitats? "El problema no és que costi pagar per aquests serveis, és que cada vegada més, sobretot la generació Millennials, s'han acostumat a tenir-ho tot gratis, per tant, qui fa negoci és qui és capaç de cobrar pel servei, sense que pagui el consumidor final". Aquest és el cas de Google: "El gran invent del gegant nord-americà no és el cercador, ni tan sols és l'algorisme que utilitza Google per determinar la posició d'una pàgina web a l'hora de fer una consulta; és haver trobat la manera de cobrar a les empreses sense que paguin els usuaris".
Segons Sala-i-Martín, estem en un canvi radical de paradigma on hi ha sectors sencers que encara no s'han adaptat. "Els hotels són un exemple. Abans tenien uns canals de comunicació unidireccionals, ara el consumidor es refia més de les avaluacions i opinions dels altres clients que no pas de la web oficial".