Primer pas: buscar talent a Google i obtenir 2.920.000.000 resultats en menys d'un segon. Segon pas: buscar Sala-i-Martin a Google i obtenir 134.000.000 resultats en menys d'un segon. Tercer pas: ajuntar talent i Sala-i-Martin cortesia de la Cambra de Comerç de Barcelona i la Welcome Talent Society i trobar-te la sala de la Casa Llotja de Mar plena a vessar durant una hora i mitja. El catedràtic de la Universitat de Columbia de Nova York es deixa veure poc, però parla sovint a les aules o a Twitter i quan ho fa no acostuma a deixar indiferent a ningú. "És per culpa del Rei i els poderosos que es frena el progrés", defensa. Com l'economia, de tots els colors.
Fa més de 35 anys que Xavier Sala-i-Martin viu als Estats Units sense perdre mai Catalunya de vista. Torna sovint per veure la família i els amics alhora que dóna classes als futurs economistes de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) sobre el desenvolupament dels països. Aquest cop, des de la Llotja de Mar i amb motiu de la convocatòria dels Premis Talent Cambra, el catedràtic llueix una americana vermella com el color de la institució que l'ha convidat per impartir una nova lliçó magistral sobre El talent, motor de Catalunya.
Sala-i-Martin: "Dels grans mals de la humanitat ja n'hem enderrocat tres, ara ja només queda el Rei"
"Dels grans mals de la humanitat ja n'hem enderrocat tres, ara ja només queda el Rei", comença Sala-i-Martin després de mostrar algunes imatges del llibre de L'Apocalipsi. S'escolten els primers riures entre el públic. "Fa 100 anys va haver-hi la grip espanyola que va matar 100 milions de persones arreu del món. Gràcies a les grans idees, això ja no passa", afegeix.
Grans idees com la màquina de vapor, la impremta, la penicil·lina o el telèfon. Intel·ligent o no. "La 4rta Revolució Industrial ha arribat per quedar-se", es diu sovint com si es tractés d'un mantra. I qui diu 4rta Revolució Industrial, el professor detalla intel·ligència artificial, biotecnologia, nanomaterials, impressora 3D, Blockchain, robòtica o automatització.
Institucions inclusives vs. institucions exclusives
Això sí, Sala-i-Martin assegura no ser tan pessimista com Yuval Harari, Bill Gates o Elon Musk que defensen que els robots i les noves tecnologies podrien crear "una nova classe de treballadors inútils". I de nou, el dard és reial: "És per culpa del Rei i els poderosos que es frena el progrés".
El catedràtic argumenta el titular amb el llibre Why Nations Fail de Daron Acemoglu i James A.Robinson i la seva teoria sobre les institucions de tipus inclusiu i extractiu. "Els països inclusius progressen perquè tothom té oportunitats de progressar, aprendre i implementar idees. Els països extractius fracassen", explica. I tu, quin país vols? Podríem preguntar-li al lector.
Sala-i-Martin: "La clau de la prosperitat d'una Catalunya independent són les institucions"
Ras i curt: "El Carlos Slim no ha creat res. Si vols ser ric a Amèrica Llatina has de ser amic del Rei i si ets amic del president a Estats Units no et servirà de res". Clar i català: "Aquí ens ha quedat gent del BOE que viuen al Palace... La gran majoria dels catalans s'han hagut de buscar la vida d'una altra manera".
I aquí va un altre titular: "La clau de la prosperitat d'una Catalunya independent són les institucions". Per què? "Heretar les institucions és heretar el problema. Si som independents i seguim amb el mateix sistema institucional no anirem enlloc. Hem de convertir-ho en veritablement inclusiu", defensa.
El record d'una entrevista
De tot plegat en vam parlar en una entrevista de VIA Empresa a Xavier Sala-i-Martin:
Seguint la teoria econòmica, Espanya i Catalunya tenen institucions inclusives o extractives?
Extractiu vol dir que s'extreuen els diners dels altres i inclusiu implica que guanyes els diners amb la innovació. Espanya és cada vegada més inclusiva. Aquells que tenen accés a grans negocis han de formar part d’una elit que són funcionaris, empresaris de l’Ibex, polítics... Allò que abans Podemos deia que era la Casta i de la qual han acabat formant part. Nosaltres estem exclosos dels famosos negocis del Bernabeu. Entre les empreses riques de l'Ibex, unes viuen del BOE a Madrid, de la Llotja del Bernabeu i dels contractes públics. La resta, que no viuen del BOE, es troben a la perifèria: Catalunya, Galícia, País Valencià.... Grífols, Inditex o Mercadona tenen una capacitat brutal d'innovar.
La capital centralitza el poder polític i econòmic.
A Estats Units tots són rics perquè han innovat. En canvi, a Sudamèrica, el Carlos Slim és com el Juan Villalonga. Aznar va privatitzar Telefónica per donar-li al seu amic de pupitre i Carlos Salinas de Gortari va fer el mateix a Mèxic. Quan tens el monopoli d’una cosa tan necessària com el telèfon, et forres. Tot això dels sistemes espanyols que inclou Sudamèrica ve de la Encomienda que era una manera elegant de dir esclaus i això s'ha heretat. Per fer-te ric has de ser amic del cap. A Mèxic hi ha una batalla constant per ser de l’elit que és l'única manera de guanyar i robar els altres. No és una batalla per innovar. A Estats Units, has d'innovar si vols guanyar diners i no importa si ets amic del President. La corrupció és part del sistema. Tots aquests exemples formen part de les teories de Daron Acemogly i James A.Robinson.
Sala-i-Martin: "Un dels grans mals que tenim les economies modernes són els professors de les escoles de negoci que el seu gran objectiu a la vida és dir coses trivials a través dels gràfics"
L'educació també és una institució. O moltes. "Un dels grans mals que tenim les economies modernes són els professors de les escoles de negoci que el seu gran objectiu a la vida és dir coses trivials a través dels gràfics", alerta Sala-i-Martín que posa l'exemple del diamant de Michael Porter. El públic torna a riure.
Premiar el talent i no pas l'amiguisme
El talent que era el plat principial de la lliçó magistral dels Premis Talent Cambra no es fa esperar més i arriba carregat "d'idees, innovació i progrés". L'economista augura que els robots no ens trauran la feina -almenys en els pròxims 100, 200 o 300 anys- i fa referència als centaures del segle XXI: meitat intel·ligència artificial, meitat intel·ligència natural.
"Imagineu que es premia el talent i no pas l'amiguisme, l'extracció o la posició social", apunta. Així doncs, com fomentem un país amb talent? La recepta de Sala-i-Martín inclou: educació, família, innovació, creativitat, esperit crític, treball en equip, observació, experimentació, connexió d'idees, flexibilitat, resiliència mental, empatia, constància o resistència, entre d'altres.
Sala-i-Martín: "Espanya és el país que té la llei d’educació més nova: la Llei Wert. Algú ha vist algun politic d’aquest país parlant de la intel·ligència artificial que seria l’oposat a l’estupidesa natural?"
En temps de descompte, l'economista ha deixat encara alguns titulars pel record: "El món no valora l'art", "El sistema educatiu mata la curiositat", "No vivim en un món de dades escasses sinó d'excés de dades" o "Què collons vol dir reinventar-se? Hem de donar les eines als nostres fills perquè puguin canviar de feina i reinventar-se quatre o cinc cops a la vida", entre d'altres.
I també algunes dades: el 72% de les idees empresarials vénen dels treballadors, el 20% vénen dels ciutadans no investigadors i només el 8% ve de l'I+D. "Espanya és el país que té la llei d’educació més nova: la Llei Wert. Algú ha vist algun politic d’aquest país parlant de la intel·ligència artificial que seria l’oposat a l’estupidesa natural?", s'ha preguntat en clau retòrica.
Canadell: "Catalunya ha estat sempre una societat creativa, innovadora i amb talent"
Sala-i-Martin es considera "un producte d'èxit del sistema educatiu" i no per ser el més llest sinó perquè quan era estudiant va evitar la temptació. "Vaig acabar la carrera fent de repartidor del Foix de Sarrià, m'aixecava a les 4 del matí i jo era el que portava croissants a les cases mentre els meus amics sortien de festa. Va ser una sort. Però no podem deixar l'educació a l'atzar de la vida", ha recordat.
A tall de conclusió, ha insistit en la importància d'educar en el talent i no en la cultura picaresca així valorar aquells que treuen bones notes i s'esforcen cada dia. Alhora, el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, ha defensat que "Catalunya ha estat sempre una societat creativa, innovadora i amb talent" i que "els Premis Talent Cambra són una eina de país".
Què són els Premis Talent? "Los catalanes hacen cosas"
Els Premis Talent Cambra van sorgir d'aquella famosa declaració de l'expresident espanyol Mariano Rajoy: "Los catalanes hacen cosas". Així és com el seu fundador Bru Recolons explica que va idear uns guardons per donar suport a la creativitat i l'emprenedoria de Catalunya. Durant la seva intervenció, recorda "la sort i l'èxit" de Víctor Grífols, "l'amor i la generositat" de Lluís Bassat i altres referents com Josep Guardiola, els doctors Massagué i Trueta, Carme Ruscalleda o el mateix Xavier Sala-i-Martin.
Els grans objectius dels Premis Talent són: identificar, premiar i difondre nous projectes, incubar i accelerar, donar a conèixer el talent passat i present de Catalunya i cercar els recursos entre les empreses líders per poder acompanyar més projectes. Així doncs, es vol "reconèixer i premiar" els actors destacats de l'economia catalana i posar en valor el talent actual i històric del país.