Un Salari Mínim de Referència (SMR) d'entre 1.000 i 1.100 euros a Catalunya per al 2020. Aquesta és la proposta de la Cambra de Comerç de Barcelona per caminar cap a "un model econòmic de més alt valor afegit", un model que guiï el territori català cap a una transformació de la societat en què el consum augmenti i es dinamitzi l'economia. Així ho ha assenyalat el president de la corporació, Joan Canadell, durant la presentació de l'estudi Un salari mínim de referència per a Catalunya, on ha volgut deixar ben clar que "tenim marge per incrementar-lo sempre amb la precaució que hi ha segments concrets pels quals hem de vetllar", però també que, "en segons quins territoris o sectors, serà més fàcil que en d'altres".
Si Catalunya té marge per elevar el salari mínim és perquè l'estudi demostra que només el 10,7% de les empreses enquestades han notat una afectació de la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) dels 735,9 euros als 900 euros mensuals que va pujar el 2019 i que, a més, en el cas de la indústria aquesta la incidència encara és menor. Segons el director del gabinet d'estudis econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, aquest increment no ha tingut impacte a vista d'ocell, però sí que és cert que "tot és discutible" i que, per exemple, "en subsectors com l'agricultura i en empreses determinades sí que n'hi ha hagut algun".
Canadell: "Tenim marge per incrementar el Salari Mínim de Referència sempre amb la precaució que hi ha segments concrets pels quals hem de vetllar"
Tampoc l'anàlisi d’impacte sobre l’evolució dels afiliats no mostra que l’augment de l'SMI de l'any passat hagi tingut un efecte negatiu destacable sobre el mercat laboral català i, precisament per això, l'entitat proposa actualitzar l'SMR d'acord amb el creixement tendencial dels preus i de la productivitat, tenint en compte l'impacte que aquests augments generin sobre l’ocupació en els anys successius.
Segell de qualitat
Però perquè tot vagi a l'una i això sigui possible, la Cambra també apunta la necessitat d'impulsar un model econòmic basat en el desenvolupament del talent, la innovació i l'R+D, i acompanyar-lo d’un increment gradual de l'SMR que, asseguren, "serviria d’efecte transformador de l’economia, estimulant la iniciativa empresarial cap a sectors de més valor afegit".
Rovira: "El Govern pot lluitar perquè es pugui establir un complement per ajustar el valor d'aquest salari mínim diferenciat per comunitats"
Tot i que, com recorda Rovira, "el Govern no té competències per l'SMI", sí que pot fer via en aquest terreny tenint en compte les xifres de cara als seus empleats, així com "introduir-se en l'àmbit estatal per defensar la necessitat que hi hagi un SMI interprofessional diferenciat almenys per comunitats i que es pugui establir un complement per ajustar el valor d'aquest salari mínim".
Però, fins a quin punt es pot elevar el salari mínim sense que això afecti negativament la competitivitat? Arribar als 1.239 euros mensuals proposats pel Govern per aquest 2020 comporta que "el risc que els costos superin els beneficis sigui molt elevat" i, tot i que segons el director d'estudis econòmics de la Cambra "hem de tendir a arribar aquest nivell", a parer de Canadell es podria assolir aquest increment de cara el 2025 segons l'escenari econòmic en què es trobi Catalunya.
"Catalunya sí que pot tenir un salari mínim de 1.200 en uns anys, mentre que Extremadura per exemple no ho podria fer", assenyala el president de la institució.
Transformar la societat
Amb tots aquests arguments sota el braç, el president de la Cambra considera que "una manera de transformar la societat en el model econòmic català és ajudar-los en el salari mínim" i, justament per això, emplaça les administracions a "donar un missatge a l'empresariat que ha de transformar els seus negocis cap a aquest model" perquè, sosté, "és possible anar cap a un model de més valor afegit de forma gradual".
Canadell: "Una manera de transformar la societat en el model econòmic català és ajudar-los en el salari mínim"
De fet, subratllen, la idea és actualitzar els valors de l'SMR en funció de l'evidència disponible sobre l'impacte en l'ocupació derivat dels augments de l'SMR en anys successius i de l'evolució tendencial del PIB amb la mirada posada al 2030. D'aquesta manera, l'SMR superaria els 1.200 euros el 2026 i s’aproparia als 1.400 euros el 2030.
Ara bé, la Cambra també proposa introduir excepcions a la regla general per als joves fins als 25 anys i per a determinats territoris amb un cost de la vida notablement superior com podria ser-ho l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Justament el fet d'adequar el salari mínim al nivell de vida del lloc on s'ubica la feina és l'opció preferida de les 2.400 empreses que han participat en l'enquesta de la Cambra.
Aquest salari mínim de referència "l'hauran d'establir per acord els agents socials" i amb la participació del Govern, assegura Rovira, que afegeix que això hauria de servir per fixar un llindar bàsic de referència pels salaris de conveni en el sector privat arreu del territori de Catalunya. I l'empresariat català es mostra completament favorable a l'increment de l'SMR o de pujar els salaris dels convenis col·lectius, mentre que només el 18,5% de les empreses afirma que cal deixar la situació com està.
Més sou, més PIB i més consum
L'estudi, a més, proposa tot un seguit de criteris per actualitzar els valors del salari mínim com, entre altres coses i en paraules de Rovira, "avaluar de manera continuada quin és l'impacte sobre l'ocupació de l'SMR", així com "ajustar l'evolució d'aquests valors en funció de l'increment dels preus i de la productivitat, per exemple, ajustar-ho al PIB per persona ocupada".
Rovira: "Cal ajustar l'evolució d'aquests valors en funció de l'increment dels preus i de la productivitat, per exemple, ajustar-ho al PIB per persona ocupada"
Tot plegat va en sintonia del cinquè eix de la Cambra per desenvolupar el projecte Catalunya 30/40 batejat com a Model econòmic d’alt valor afegit amb salaris dignes i que remarca que "perquè Catalunya sigui un dels estats europeus amb més renda per càpita, cal que el màxim de la població professional treballi en els sectors punters i això requereix la formació adequada, l’impuls de l’administració, l’apropament de les universitats al món empresarial i, en definitiva, una aposta de país".
Però per assolir aquest augment del PIB per càpita, cal, doncs, que l'SMI "sigui més alt, d’acord amb el que tenen economies riques similars a la catalana". Perquè, insisteixen, "un salari més alt en sectors que ho permeten implica un nivell adquisitiu superior i, per tant, un major consum i més generació de PIB". I és que, com diu Canadell, si augmenta el salari mínim, la societat es transformarà i evolucionarà cap a una Catalunya amb un alt valor afegit i de qualitat. Una Catalunya (encara) més competitiva.