La Cambra de Comerç de Barcelona ha actualitzat els Indicadors de Progrés i Benestar (IPB Cambra) i els ha ampliat en àmbits clau que determinen el benestar de la ciutadania: la sostenibilitat social i ambiental. Entre les principals conclusions, destaquen que "el model de creixement econòmic de Catalunya amb una mirada de llarg termini és insuficient, volàtil i escassament vinculat a millores de la productivitat". En termes absoluts, el PIB per càpita real a Catalunya el primer trimestre del 2023 es troba estancat en nivells del 2007, si bé cal matissar que aquest període està "fortament condicionat per l’impacte de la crisi immobiliària i de la covid-19 sobre l’activitat econòmica".
Entre els reptes estructurals de l'economia catalana, la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, destaca l'avenç de la productivitat, amb una tendència divergent respecte al nucli europeu des de la crisi immobiliària. Roca té clar que "la consolidació d’aquesta tendència divergent entre l’evolució dels salaris i la productivitat en el mitjà termini suposa un risc creixent per a la sostenibilitat del model de prosperitat econòmica i social de Catalunya". El salari real mitjà de Catalunya del primer trimestre del 2023 està estancat en nivells de 2004, malgrat que la productivitat del treball sí que ha augmentat en aquest període.
Roca (Cambra de Barcelona): "El model de creixement econòmic de Catalunya amb una mirada de llarg termini és insuficient, volàtil i escassament vinculat a millores de la productivitat"
També avisen que "Catalunya no està fent els deures en matèria d’energies renovables, i la distància amb Europa i la resta de l’Estat és cada cop més significativa". De fet, el 2022 Catalunya només va representar el 5,2% de l’estoc de potència elèctrica renovable del conjunt de l’Estat, una xifra molt inferior a la seva contribució econòmica al PIB espanyol i al seu pes demogràfic. Roca remarca: "els resultats ens deixen una lliçó sobre les ajudes durant la pandèmia: s’ha de ser més quirúrgic en la seva distribució i no deixar de banda els segments més desfavorits tant socials com empresarials."
Finalment, l’impacte de la covid-19 i la crisi energètica pressionen a l’alça els nivells de pobresa a Catalunya malgrat l’aprovació de mesures fiscals extraordinàries. "El creixement de la pobresa ens preocupa: han augmentat d’un 12% a un 18% les llars que no poden fer front a les necessitats bàsiques", conclouen.