Dones i joves són punta de llança de la precarietat i els col·lectius amb més dificultats a l'hora de guanyar una renda mensual amb cara i ulls. I més en una situació en què els salaris continuen aparentment estancats des d'abans de la crisi, però el preu de la vida no para de pujar. D'una banda, el 49,9% dels joves d'entre 16 i 24 anys cobren menys de 1.046,9 euros bruts mensuals en 12 pagues, mentre que la mitjana salarial per aquest grup d'edat és de 1.091,7 euros a tot l'Estat. De l'altra, el 51,2% de les dones cobren menys de 1.453,6 euros al mes. Així s'extreu del Decil de salaris de la feina principal de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del 2018 publicada recentment per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que també assenyala que Catalunya guanya un 6,3% més de sou que la resta d'Espanya i es planta com el tercer territori de tot l'Estat amb un millor salari mitjà per a una feina principal, només per darrere de la Comunitat de Madrid amb 2.264,6 euros i del País Basc amb 2.241,8 euros.
Amb 2.067,6 euros bruts mensuals dividits en 12 pagues, Catalunya incrementa un 3,75% el salari mitjà respecte el 2017, mentre que la mitjana estatal se situa, aquest 2018, en 1.944,4 euros. Les comunitats autònomes amb una mitjana més baixa són Extremadura amb 1.612,3 euros, seguida de Canàries amb 1.679,3 euros i d'Andalusia amb 1.749 euros. Si es compara la mitjana entre Catalunya i la resta de l'Estat, en la sèrie històrica des del 2006, el territori català sempre supera la resta d'Espanya.
Però una cosa és el salari mitjà i l'altra la mediana salarial. Segons el professor d'Economia de la UOC Josep Lladós, el salari mitjà s'eleva perquè pugen els salaris més alts, però fins el 2018, els nous treballadors que entren en el mercat laboral no han recuperat el salari que hi havia abans de la crisi. "El problema és que ja ha canviat el cicle i ara el mercat de treball s'està ajustant a la baixa", destaca Lladós, que recorda que cal tenir en compte que aquesta enquesta és de l'any passat, però aquest 2019 el panorama ja ha canviat.
Salari mitjà vs. mediana salarial
A més, si bé és cert que el salari mitjà s'incrementa pels augments en els trams més alts, també ho és que "la mediana, on està el 50% de la població, ha pujat molt menys i, fins i tot, alguns anys estava baixant".
De fet, mentre que entre el 2013 i el 2018 el salari mitjà només ha caigut una vegada -un 0,82% el 2016-, la mediana salarial ho ha fet tots els anys menys el 2013 i el 2018, quan s'incrementa en un percentatge bastant superior a la resta d'anys, un 3,27%. A més, si mirem la diferència entre el 2013 i el 2018, la mitjana salarial puja un 4,03%, mentre que la mediana ho fa un 2,63%.
Aquests "desajustos" en el mercat laboral es produeixen justament en el "punt àlgid de la creació d'ocupació", explica el professor de la UOC, que també posa de relleu que, tot i que "és cert que invertir en educació és fonamental i dóna rendiment perquè la meitat dels llocs que s'han creat després de la crisi els està ocupant gent amb titulació universitària", també ho és que "cada vegada hi ha més presència d'universitaris en els treballs menys remunerats o de temps parcial, que evidentment tenen un salari inferior".
Un model productiu (i cultural) arcaic
Si a això s'hi suma el fet que "els salaris dels ocupats en nivells educatius inferiors han crescut més ràpidament que els que tenen títols universitaris per la presència creixent d'universitaris en temps parcial", així com que la distància entre salaris de persones amb formació a treballadors que no en tenen "es va reduint", queda clar, segons Lladós, que "això té a veure amb el model productiu, que no és gaire diferent del que teníem abans de la crisi".
Lladós: "Estan contractant universitaris, però no per aprofitar els seus coneixements"
"Oferim cada vegada més al mercat laboral treball molt qualificat i la demanda que hi ha no reclama aquests requeriments formatius", sosté, al mateix temps que subratlla que "estan contractant universitaris, però no per aprofitar els seus coneixements". Tot plegat desemboca en "una polarització cada vegada més gran en la demanda d'habilitats", és a dir, que les ocupacions que requereixen coneixements més complexos com les feines científiques augmenten considerablement els seus salaris, però creixen encara més les ocupacions vinculades als sectors dels serveis personals i comercials, a la restauració o al turisme, entre d'altres, i els increments salarials d'aquestes feines que requereixen menys coneixements són superiors als de les que demanden habilitats. "Aquest és el model productiu, són els llocs de treball que creem aquí", lamenta Lladós.
Diferències territorials i de coneixements a banda, els més malparats amb aquesta situació són justament els joves -sobretot els que tenen entre 16 i 24 anys- i les dones. Si bé el 41,1% de les dones va obtenir el 2018 un salari inferior a 1.206,9 euros, només va ser així en el 19,7% dels casos en homes. De fet, mentre que el 15,6% de les dones cobren menys de 748,7 euros bruts mensuals, només el 4,8% dels homes cobren això. A l'altra cara de la moneda, hi ha un 12,4% d'homes que guanyen més de 3.441,9 euros bruts mensuals per un 7,4%.
I no només això. La mitjana salarial per a les dones aquest 2018 és de 1.708,39 euros, mentre que la dels homes és 2.161,31 euros bruts al mes. Tot i que hi ha molts més homes que dones treballant a jornada completa, el salari mitjà per a ells per aquest tipus de jornada és de 2.273,61 euros mensuals, mentre que per a les dones és de 2.045,81 euros. En el pic de la crisi, però, el salari dels homes va continuar augmentant i va créixer un 1,25%, mentre que el de les dones es va rebaixar un 0,35%.
Ocupacions (encara) amb gènere
Això té a veure, d'una banda, amb el fet que "li hem posat gènere a determinades ocupacions i culturalment les hem identificat com a ocupacions que han de ser ocupades per dones i aquestes que hem identificat així les paguem a un salari més baix". I, de l'altra, amb què les dones ocupen més feines de caràcter temporal i a temps parcial, "a banda del biaix de gènere que hi ha que no s'explica per elements econòmics, sinó culturals". Exemple d'això és "la prima positiva que rep la paternitat i la negativa que rep la maternitat: mentre que alguns empresaris veuen que la paternitat és una senyal d'estabilitat, que voldran progressar i que voldran mantenir-se a l'empresa perquè buscarà seguretat, en el cas de les dones es transforma en dir que serà una persona que fragmentarà la seva atenció i el seu interès", relata Lladós.
Però deixant els elements culturals a banda, també és cert que 39.243.000 homes treballen a jornada completa davant 26.744.800 dones, mentre que només 2.884.400 homes tenen feina a jornada parcial enfront de les 8.438.200 dones. Ara bé, si ens fixem en la jornada parcial, la cosa no varia tant i, de fet, amb el pas dels anys s'ha anat equiparant: 747,68 euros mensuals de mitjana per als homes davant de 745,62 euros mensuals per a les dones. Però, segons destaca l'EPA, les dones també són les que més contractes temporals tenen així com les que treballen en branques d'activitat menys remunerades.
En aquest sentit, la jornada parcial és la pitjor pagada a tot l'Estat. El 56,2% dels espanyols a jornada parcial cobren menys de 748,7 euros bruts al mes, però el 52,6% dels espanyols a jornada completa cobren menys de 1.871,3 euros, xifra que representa una diferència de més de 400 euros bruts mensuals si es calcula el que suposaria cobrar el sou de jornada parcial per jornada completa.
Així, mentre que un 18,6% dels treballadors a jornada completa cobren menys de 1.260,9 euros, el 88,8% de les persones que treballen a jornada parcial guanyen una xifra inferior a aquesta, mentre que un 35,6% dels empleats a jornada completa guanyen 2.187,2 euros mensuals, salari al que només arriben l'1,3% dels contractats a jornada parcial.
Nova generació d'empresari@s, una transició necessària
La precarietat té cara de dona, però també de joves, sobretot aquells que tenen entre 16 i 24 anys, que cobren menys de 1.046,9 euros bruts mensuals distribuïts en 12 pagues. Aquest tram d'edat és el que menys cobra de tots els contemplats, mentre que el que millor es guanya la vida és el de majors de 55 anys que, a més, és el que compta amb més contractes indefinits, més antiguitat al lloc de feina i més experiència laboral. La diferència salarial és clara: els més joves cobren de mitjana 1.091,7 euros bruts mensuals i els més grans 2.205,6 euros.
"Bàsicament és el jovent qui agafa aquest tipus de feina perquè tenen menys experiència i el salari és molt més baix", explica Lladós, que afegeix que, a més, "la reforma laboral va afavorir la reducció salarial". Això no vol dir, però, que s'hagi de desmotivar el jovent a l'hora d'estudiar, al contrari, a judici del professor de la UOC "s'ha d'invertir en educació perquè és la manera d'optimitzar les teves oportunitats de trobar feina i a més de tenir un salari bo, però mentrestant la transició no és aquesta", lamenta.
La radiografia és clara i parla per sí mateixa, però, per fer un canvi de guió i avançar cap a la desprecarització del mercat laboral, cal tenir "una nova generació d'empresaris i, sobretot, d'empresàries". Perquè potser només així s'aconseguirà la igualtat, s'acabarà amb la inestabilitat laboral i es podrà canviar el model productiu, però també cultural. Una transició completament necessària per al futur de totxs.