La bretxa salarial entre treballadors i directius s'està cronificant a Espanya. L'increment de sou que ha de repartir la generació de riquesa no manté la deguda equitat i és gràcies a una inflació controlada que els empleats poden mantenir el seu poder adquisitiu. Així es posa de manifest en l'últim informe sobre l'evolució salarial que elaboren anualment la consultora ICSA Grupo i EADA Business School.
Milloren els salaris el 2019 però de forma desigual amb un augment del 4,58% entre directius i d'un 1,89% entre empleats
Amb un creixement econòmic sostingut en els últims cinc anys –amb una mitjana del 3% del PIB-, les retribucions han avançat de manera desigual. Només el 2019, mentre els directius aconseguien un augment del 4,58% (uns 3.715 euros anuals) i els comandaments intermedis del 3,43% (1.422 euros més), els empleats s'emportaven una alça de l'1,89% (431 euros), en línia amb la revalorització del 2018. Amb aquestes revisions, el salari mitjà a Espanya per als tres col·lectius ha quedat establert en 84.773 euros, 42.929 euros i 23.250 euros, respectivament.
A Catalunya, l'estructura de l'escala salarial és la mateixa però els sous que es paguen són de mitjana poc més d'un 2% més elevats, "es reparteix més riquesa", però es manté la bretxa. Això no obstant, la Comunitat Autònoma de Madrid segueix al capdavant en el segment directiu perquè té una important presència de grans companyies, mentre que a Navarra és on els treballadors són més ben valorats salarialment parlant.
"Queda més que provat que, en matèria de salaris, no estem avançant en la direcció correcta", ha explicat Ernest Poveda, president de ICSA Grupo, i menys encara si s'observen les pujades des del 2007. En tot aquest període, mentre la inflació acumulada ha crescut un 17,40%, els empleats han millorat un 18,69% les seves retribucions mantenint el nivell de poder adquisitiu en mínims, però els comandaments intermedis i els directius han progressat de l'ordre del 23,35% i el 23,39%, respectivament. "Aquesta minsa recuperació del poder adquisitiu per als treballadors no és suficient", ha manifestat Poveda, i ha destacat que evidencia que "no hi ha corresponsabilitat entre la creació de riquesa i la seva redistribució en les rendes salarials" i ha instat que es posin en marxa els instruments necessaris perquè hi hagi un repartiment més equitatiu. "De continuar així, entraran en risc elements fonamentals de la sostenibilitat del sistema en el seu conjunt", ja sigui per la caiguda del consum o pel manteniment de les pensions, entre altres conseqüències.
Poveda: "Aquesta minsa recuperació del poder adquisitiu per als treballadors no és suficient"
Jordi Costa, professor d'EADA Business School, ha fet referència a les polèmiques reformes laborals i ha demanat consens entre els agents socials i el Govern a l'hora d'avaluar quins aspectes caldria derogar i especialment establir acords en la seva reformulació. Costa ha posat d'exemple que "el cost de la seguretat social a càrrec de l'empresa és un fre a l'increment dels salaris i a la creació d'ocupació a les pimes, que generen més del 60% de l'ocupació". El professor d'EADA ha insistit en la necessitat que l'empresa opti per models retributius intel·ligents basats en el salari variable en funció d'elements com l'assoliment d'objectius perquè és una fórmula que proporciona flexibilitat als patrons per evitar recorre a l'acomiadament com a mesura d'ajust del negoci.
Segons l'informe de retribucions, la petita empresa és la que més ha incrementat els sous, tant a directius com a treballadors, seguit de les companyies de dimensió mitjana. L'excepció, la gran empresa. Les corporacions han retribuït de l'ordre del 3% més els directius i comandaments intermedis, i han deixat la pujada dels sous dels empleats en un 0,97% durant l'últim any.
Els responsables de l'informe apunten que una de les possibles raons de l'increment als treballadors pot recaure en l'increment del Salari Mínim (SMI) fins als 900 euros, establert per l'anterior govern de Pedro Sánchez, però han minimitzat el seu impacte. En aquest sentit, Poveda ha alertat de les decisions per "decret llei" en matèria laboral com un perjudici per al conjunt del sistema. Així ha advertit que la mitjana salarial per als treballadors encara no ha traspassat el llindar marcat per la crisi econòmica de 2007 "tot i la millora" i ha demanat que les noves regulacions parteixen de la base de "la triple ena", és a dir, "negociar, negociar i negociar" per evitar el risc d'una escalada d'Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) com ja va succeir el 2018. També ha posat de manifest que ara per ara les perspectives econòmiques apunten a una significativa desacceleració mundial sobre la qual, a més, sobrevolen moltes incerteses geopolítiques.
Tant Ernest Poveda com Jordi Costa han fet esment a algunes de les distorsions del mercat de treball com l'elevat atur en el col·lectiu de joves poc qualificats o l'expulsió dels professionals de més de 50 anys. Ambdos han assegurat que cal adequar l'oferta formativa als nous perfils professionals que demanda el sector industrial i el de serveis i que cal fer-ho "de forma àgil".
Per sector, segons l'informe, les finances i les assegurances són les ocupacions més ben pagades, mentre que comerç i turisme encapçalen el rànquing per la cua. Poveda ha destacat que en el comerç i la restauració hi ha una elevada competència que permet que es generi molta precarització amb contractacions de mínims i amb salaris molt baixos. És important de valorar també la represa salarial en el sector de la construcció tant de directius com de treballadors, amb una tendència alcista des de 2017.