Aquests dies els Jocs Olímpics han assaltat les portades dels mitjans de comunicació amb notícies d’esportistes d’elit com, per exemple, Simone Biles, explicant la seva retirada de la competició per motius de salut mental. Les reaccions a aquesta declaració han estat variades: des de qui se’n fa ressò fins a qui, sense més informació que una declaració ni més formació que la recerca a l'últim minut a la viquipèdia, participa activament a debats explicant els efectes de la pressió, dels resultats o de l’alta competició sobre l’ésser humà. Com si això que hem vist fos exclusiu de l’esport d’elit.
Abans de res, un agraïment a totes les persones que, per fi, ho han fet explícit i visible. Amb això han aconseguit dues coses: la primera, que se’n parli i que, a més, no sigui un estigma, doncs la gran majoria d’opinions han estat molt respectuoses i han aplaudit aquestes decisions; la segona, que a partir d’aquest moment, ja podem parlar de la salut mental en tots els àmbits on fins ara estava mal vist, mal acceptat o senzillament passava a ser un tema tabú, entre ells, a les empreses.
En parlem en el context d’empreses perquè han posat a la primera línia informativa una part de la vida quotidiana de qualsevol persona. Competitivitat, resultats, pressió per manca de recursos o manca de temps, risc de perdre la feina o una promoció si no s’acompleixen objectius, l’estrès per compatibilitzar la vida professional amb la familiar (aquí no només hi juga l’empresa, també hi ha altres factors) i un llarg etc.
Competitivitat, resultats, pressió, risc de perdre la feina o una promoció, l’estrès per compatibilitzar la vida professional amb la familiar, són càrregues a la salut mental en l'empresa
Tot i així, és important no comparar situacions - en aquest cas, el que es viu en esports d’elit o dins les empreses. Sobretot, perquè s’ha dit i està demostrat que cal ser d’una pasta especial i tenir un recursos que no son a l’abast de qualsevol persona per competir a uns Jocs Olímpics.
No és comparar, és tornar a la quotidianitat on s’esdevé més del 90% de la nostra vida. I allà ningú és esportista d’elit. Tothom som sana i meravellosa gent corrent, amb llums i ombres i moments de lluentor espectacular. Res menys. I aquí és on es juga el partit. I aquí és on tant la salut física com la mental poden patir efectes de causes diverses de caire organitzatiu i contextual.
Què és pot fer des de les empreses?
Hem de prendre consciència que l’empresa existeix perquè hi ha persones que la fan possible. Sense persones no hi ha empreses. Persones com tu i com jo, amb famílies i reunions escolars, amb neguits i il·lusions, amb mal de caps i moments de felicitat. Tot a l’hora i ben barrejat, que de vegades has de parar i pensar on soc i què estic fent. Doncs bé, si t’hi reconeixes en aquest paràgraf, espero que els següents et donin alguna idea per dur a terme aquesta qüestió a la teva empresa.
Des del meu punt de vista podem fer dues coses. Només dues i ben fetes.
- Prevenir (o detectar si anem tard en la prevenció)
- Tractar (en allò que estigui a les nostres mans)
Prevenir vol dir copsar si les condicions organitzatives habituals o puntuals poden impactar en la salut mental.
- Això es pot fer canviant les reunions o el famós hem de parlar (quan les coses van malament) per converses autèntiques de persona a persona, converses apreciatives on preval l’interès per les persones tot inclòs i no només l’interès pel recurs a disposició.
- També hi ha l’enquesta de Riscos Psico-Socials. En el cas de voler-la fer, abans però reviseu i contrasteu els criteris de valoració per si no acaben d’encaixar amb les característiques inherents a la vostra empresa.
- A més, o si l’opció anterior no acaba d’encaixar, hi ha l’opció de dur a terme una enquesta d’Empresa Saludable feta a mida (com les Enquestes de Clima) i on es pugui monitoritzar de forma anual, per exemple, com estan els factors que poden tenir efecte en la salut mental.
- I, si hi arribem tard a prevenir, cal detectar. I per detectar, sense ser persones expertes a la matèria, una conversa com la que he esmentat abans, propera i transparent/sincera, sense barreres, us pot donar la millor evidència.
Tractar (en allò que estigui a les nostres mans)
- No som especialistes en salut mental i, per tant, no hem d’incidir en aquest àmbit; una altra cosa és que posem a disposició de les persones de la nostra empresa expertes en aquestes matèries.
- Si heu fet les enquestes tindreu elements per poder fer canvis a la vostra forma de treballar; des d'horaris fins el tema del teletreball i la híper connexió, passant per rebaixar la pressió per objectius, retribuir per equips i no individualment, canviar espais comuns, i un llarg etc.
- Tractar anticipadament els moments que sabem que són insalvables; si en un moment determinat sabem que hi haurà una forta pressió o incertesa, preparar a les persones i equips per poder afrontar i gestionar el què succeeixi serà crucial.
- També hi ha formació i entrenaments que poden ajudar tot i que no s’ha de confondre fer sessions de ioga, per exemple, com a pal·liatiu del context organitzatiu.
Bé, ja us havia dit que la salut mental no era un privilegi de l’Olimp. És un dret de tot ésser humà. Aprofitant aquest moment seria convenient que la comunitat professional que es dedica a la salut mental ens ajudés a clarificar i a fer pedagogia d’aquest tema que sens dubte és molt complex i afecta a tothom. I a partir d’aquí, si comencem sent persones ajudant a persones, haurem recorregut una bona part del camí.