• Economia
  • L'esperit Samaranch i el negoci dels Jocs Olímpics d'Hivern

L'esperit Samaranch i el negoci dels Jocs Olímpics d'Hivern

El vicepresident del COI defensa que "el projecte de Barcelona ha d'estar fora de discussions polítiques"

Juan Antonio Samaranch és vicepresident del COI. | VC
Juan Antonio Samaranch és vicepresident del COI. | VC
Victor Costa
Exdirector de VIA Empresa
Barcelona
14 de Febrer de 2020

"Confio en què algun dia sigui president del Comitè Olímpic Internacional". Així és com el vicepresident del Círculo Ecuestre, Enrique Lacalle, dóna la benvinguda a l'actual vicepresident del COI, Juan Antonio Samaranch, davant dels 120 assistents al dinar celebrat al famós club que es troba a la cantonada de Balmes i Diagonal. La primera pregunta no es fa esperar: Per què Barcelona i Catalunya haurien d'acollir els Jocs Olímpics d'Hivern 2030? "Barcelona és una ciutat potent, l'impuls dels Jocs Olímpics li ha donat una empenta que ha durat molts anys. Amb les situacions polítiques i socials que són complicades, li cal un altre impuls", explica Samaranch en els primers metres d'un diàleg de llarg recorregut. Això sí, "fora de discussions polítiques". Així és l'esperit olímpic de Barcelona, de Samaranch pare a Samaranch fill. 

 

El director de La Vanguardia, Màrius Carol, és l'encarregat de fer les presentacions: "Juan Antonio Samaranch és un senyor que viu als avions i em va ensenyar a fer els mots encreuats del diari des de l'iPad". Entre els presents, s'hi troben també: el president del Cercle d'Economia, Javier Faus, el president de FGC, Ricard Font, el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, el president de Grupo Hotusa, Amancio López, el Conde de Godó, Javier Godó, o el fundador de Banco Mediolanum, Carles Tusquets, entre d'altres. 

 

 

Samaranch: "L'olimpisme pot donar valors, unitat i il·lusió. Seria una grandíssima motivació per a Barcelona, Catalunya i Espanya"

"L'olimpisme pot donar valors, unitat i il·lusió. Seria una grandíssima motivació per a Barcelona, Catalunya i Espanya", defensa Samaranch. La competència, però, també està servida a Sapporo (Japó) on "ja han fet els deures", però també a Salt Lake City (Estats Units) o Oslo (Noruega). Hi ha molt en joc, i poc marge per preparar-se: la decisió del COI serà el 2023 com a tard, i Barcelona ha de tenir preparada la seva candidatura abans que acabi el 2020. 

El negoci d'uns Jocs Olímpics d'Hivern

El vicepresident del COI deixa molt clar que "no hi ha política" i que uns Jocs Olímpics és "el millor escenari del món perquè els atletes facin allò que han de fer". Llegat, llegat i més llegat. Esportiu, empresarial i mediàtic. "Si no hi ha un projecte que transcendeixi a la celebració dels Jocs, no té cap possibilitat de ser escollida", matisa. Però, aquest no és el cas de Barcelona que "no té res a envejar a les candidatures amb les quals competeix". Tant és així, que reitera que "és tècnicament impecable i no té cap consideració negativa per part dels comitès tècnics". 

Ara bé, parlem de negocis. Quant costa acollir uns Jocs Olímpics d'Hivern? Segons Samaranch, les xifres són les següents: el cost és de 1.600 milions de dòlars (al voltant de 1.480 milions d'euros), dels quals 950 milions de dòlars els assumeix el COI mitjançant patrocinis o drets de televisió, alhora que es calcula que entre 300 i 400 milions de dòlars més amb la venda d'entrades i uns altres 300 milions de dòlars amb patrocinadors locals.

Samaranch: "El compte de resultats serà positiu o estarà equilibrat"

Per si encara hi ha algun dubte a la sala del Círculo Ecuestre, el vicepresident del COI ho deixa clar: "Amb tots els ingressos, el compte de resultats serà positiu o estarà equilibrat. No és probable que no es compri cap entrada o que les empreses privades no vulguin estar-hi involucrades". Per no parlar també del popularment conegut com a "efecte multiplicador" d'uns Jocs Olímpics per a l'economia del territori. 

Noves infraestructures?

Samaranch s'anticipa també a la clàssica pregunta sobre la línia de Renfe - que no de FGC- per pujar a la Cerdanya: "Actualment, hem canviat la forma d'escollir seus i donem molta importància a les ciutats que tinguin gran part de la infraestructura escollida". I això què vol dir? Doncs, que la candidatura Pirineus-Barcelona no necessitaria a priori una inversió addicional destinada a la construcció d'una nova infraestructura.

Per desgràcia o fortuna, hi ha el que hi ha i la capital catalana vol anar-hi amb tot. Màrius Carol pregunta si l'Ajuntament de Barcelona capitanejat per Ada Colau hi està a favor? El vicepresident del COI respon sense respondre: "El meu pare sempre deia que quan la pregunta és difícil, sempre pots contestar allò que et dóna la gana". 

Samaranch: "S'ha de convèncer el món de l'esport internacional que aquest projecte està fora de discussions polítiques"

I és que tot i que "les regles de joc han canviat", la fòrmula Samaranch és la de sempre: una candidatura ben armada, potent i segura, amb il·lusió, força local i èxit. Tots a una: Estat espanyol, Generalitat, Ajuntament de Barcelona i territori. L'objectiu: "S'ha de convèncer el món de l'esport internacional que aquest projecte està fora de discussions polítiques". Fins a quin punt això és important? "Al 150%... En privat, els polítics estan quasi tots d'acord", remata. 

Encara més: "Tinc la sensació que hi ha la recerca d'aquesta unitat... El COI no interferirà, ni opinarà ni demanarà res sobre el desenvolupament polític d'un país. Faltaria més. Però, quan arribi el moment, analitzarem l'estabilitat de cada país". 

"Recuperar l'autoestima"

En qualsevol cas, tot plegat serviria per "recuperar l'autoestima". Una autoestima que també vindria impulsada des de la denominada societat civíl que pot aportar "compromís, força, energia o diners". No seria el primer cas, recorda Samaranch, just abans de posar els Jocs Olímpics de Barcelona 92 o la reconstrucció del Liceu quan es va cremar un fatídic gener de 1994 com a grans exemples.

De ser així, el vicepresident del COI insisteix que els tècnics d'esport d'hivern de Lausanne no veuen "cap motiu tècnic pel qual Barcelona no pugui competir en igualtat de condicions amb els altres candidats". I qui diu Barcelona, diu també els Pirineus d'Aragó o França així com Andorra i tot allò que va més enllà de la capital catalana.  

Samaranch: "El Barça és el gran ambaixador de la nostra ciutat, territori i país. Que el Barça pugui aportar que l'esperit olímpic segueix viu, renovat i amb força... Seria indispensable!"

El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, s'ho mira atentament i és que ell és el pròxim ponent del Fòrum Barcelona Capital del Círculo Ecuestre. Samaranch també hi fa referència: "El Barça és el gran ambaixador de la nostra ciutat, territori i país. Que el Barça pugui aportar que l'esperit olímpic segueix viu, renovat i amb força... Seria indispensable!". I quan es pot dir que els Jocs Olímpics han sigut tot un èxit per al territori? "Si tenen èxit mediàtic a escala mundial", respon Samaranch. És a dir, si l'esport funciona, hi ha audiències digitals o es promou el negoci del territori, entre d'altres factors. 

El dinar s'acaba puntual i em trobo amb un alt executiu d'una de les institucions més importants de Catalunya. "Només la podem cagar nosaltres", admet entre passadissos. No li falta raó. Barcelona-Pirineus, capital dels Jocs Olímpics d'Hivern 2030? Tot depèn de quin sigui l'esperit. Olímpic. "Els partits s'han de jugar!" és la filosofia Samaranch.