Josep Sánchez Llibre (Vilassar de Mar, 1949) és president de Foment del Treball. Llicenciat en Ciències Empresarials i Màster en Direcció d'Empreses per Esade, Sánchez Llibre també és vicepresident de Conservas Dani i responsable de la CEOE en les relacions amb les Corts espanyoles. "Jo sóc poc d'entrevistes", admet poc abans de fer un cafè llarg amb VIA Empresa des del seu despatx presidencial de Foment. "Aquí no pares de fer feina i sense bones notícies", afegeix l'home que sempre cau dret i que s'autodefineix com un empresari de paraula i optimista amb naturalesa de polític. Ja té data per celebrar el Dia de l'Empresari.
Abans de ser president de Foment, ha sigut diputat durant molts anys del Parlament i el Congrés i també vicepresident de Conservas Dani. La política i l’empresa s’entenen bé?
S'haurien d'entendre millor. Hi ha una certa complicitat, però l'economia i l'empresa podrien anar molt millor del que van fins ara. En la situació de crisi i extrema gravetat que estem, els polítics i els empresaris hauríem d'anar més agafats de la mà. Per part de l'empresariat es tracta de generar i repartir riquesa, llocs de treball i que hi hagi cohesió social.
I per què no van agafats de la mà?
Els polítics haurien de deixar les ideologies al marge i pensar en el bé comú i el futur de la societat. Però, prima més la ideologia que el bé comú i no és habitual que en una situació com l'actual els dos grans partits d'Espanya vagin en la mateixa direcció.
"Els polítics haurien de deixar les ideologies al marge i pensar en el bé comú"
Quedi’s amb un moment de la seva trajectòria política i empresarial.
Recordo els Pactes del Majestic on vaig participar activament. Se sortia de la crisi dels 90, els nacionalistes catalans eren determinants per a la governabilitat de l'Estat espanyol i va haver-hi una complicitat de PP i CiU per dissenyar un full de ruta perquè l'economia productiva i la Generalitat i l'Estat anessin en la mateixa direcció.
El 5 de novembre farà dos anys que és president de Foment. Parlava llavors de “rejovenir, renovar, modernitzar, feminitzar i il·lusionar”. Com valora el seu mandat?
Estic satisfet, hem complert més del 60% dels objectius plantejats a l'inici del mandat. Hem modernitzat Foment que ara mateix és una patronal de proximitat, al servei dels empresaris i un lobby molt important per a totes les administracions. Canalitzem les inquietuds dels empresaris, som determinats i tenim mitjans a l'hora d'influir. També hem feminitzat la patronal amb un 50% de comissions presidides per dones i encara tenim pendents alguns reptes com rejovenir Foment. Hem aconseguit fer unitat d'acció amb les patronals catalanes.
Fotografia d'Àngel Bravo
Unitat d'acció amb Pimec i la Cecot després de la pau patronal?
Hem resolt el conflicte amb Pimec i Foment ha sigut generós cedint més representació per evitar la judicialització. També vam incorporar Cecot que havia estat expulsada. Som un referent a Catalunya i Espanya d'allò que ha de ser una patronal moderna del segle XXI al servei dels interessos empresarials. Hem creat un Think Tank d'opinió i hem posat el nou contracte social sobre la taula després de la crisi del 2008 i la del covid-19.
Hi haurà Dia de l'Empresari?
Un dels elements més rellevants del nostre programa de 30 punts és que es pugui celebrar el Dia de l'Empresari a Catalunya. Ja hem acordat dins el comitè executiu plantejar-ho al president de la Generalitat, el president del Parlament i als grups parlamentaris per tal que prenguin les iniciatives corresponents. D'acord amb l'ONU, el Dia de l'Empresari és el 27 de juny i no vol dir que sigui un dia festiu, sinó reivindicatiu per a tots els empresaris catalans.
Com estan les relacions amb la Cambra presidida per Joan Canadell?
Les relacions amb tots els agents econòmics són excel·lents. El més important per als empresaris és determinar un full de ruta comú. La Cambra ens tindrà al costat cada cop que plantegi qüestions orientades a l'economia productiva, incrementar la productivitat, afavorir la competitivitat o l'eficiència de les nostres companyies i el nostre teixit industrial. No compartim els seus posicionaments polítics en determinades qüestions i no hi volem entrar perquè som empresaris. Només volem parlar d'economia.
"La Cambra no pot ser una patronal o un agent social. Això és una il·legalitat i és inconstitucional"
Compartiu el front comú de les infraestructures.
No se'ns cauen els anells per convidar absolutament tothom en un acte d'acció comuna per reivindicar la necessitat de les infraestructures davant de l'Estat i la Generalitat. Sóc una persona de paraula, quan dono la mà això va a missa perquè determina la solvència i la serietat d'una persona. Vaig convidar a participar a l'acte d'infraestructures a la Cambra, al Cercle d'Economia, Pimec i els sindicats. Si parlem d'economia amb la Cambra, sempre ens entendrem. Foment del Treball no és un partit polític i nosaltres no fem política.
La llei de Cambres està paralitzada… Però, s’ha obert una nova guerra de competències entre agents econòmics amb el nou decret llei per regular la representativitat de les Cambres?
La Cambra no pot ser una patronal o un agent social. Això és una il·legalitat i és inconstitucional. Per aquí no hi passarem. La Generalitat no ha tirat endavant la nova llei de Cambres que volia Joan Canadell. Les Cambres són una corporació de dret público-privat. Nosaltres no volem fer de Cambra de Comerç i per tant, tampoc volem que les Cambres facin de patronals.
Quin és el principal problema de les infraestructures a Catalunya?
Al llarg dels últims anys, hi ha hagut un dèficit d'infraestructures de 28.000 milions d'euros d'inversió a Catalunya per part de les tres administracions. L'Estat és qui més hauria d'invertir i no ha sigut així. Esperem que aquest 8 d'octubre hagi sigut un punt d'inflexió per posar el comptador a 0 i que no es repeteixi el maltractament de l'Estat a Catalunya amb el dèficit d'inversions. La presència del conseller i el ministre vol dir que es pot començar a teixir una complicitat entre les dues administracions.
Fotografia d'Àngel Bravo
Vostè s’ha dedicat molts anys a la política… Per què creu que l’Estat no compleix la pluja de milions que fa anys que promet?
No vull pensar que hi hagi una intenció deliberada per castigar Catalunya. Però, és una realitat que hi ha un maltractament i si aquest dèficit no és comparable a altres regions de l'Estat és per responsabilitats polítiques dels partits que han governat Espanya en els últims anys.
De qui exactament?
Hi ha una part de responsabilitat política per part del PSOE en època de Zapatero on només es va complir allò que estava marcat a l'Estatut durant dos o tres anys pel que fa a la inversió del 18% corresponent a l'aportació del PIB català a la resta de l'Estat espanyol. Però, amb la majoria del PP i la crisi econòmica, les inversions van caure en picat. No hi ha hagut intenció deliberada de castigar a Catalunya però sí que hi ha hagut maltractament.
Què li semblen les mesures econòmiques dels governs de Catalunya i Espanya durant la pandèmia?
Mesures econòmiques com els ERTOs han sigut importants i han salvat moltes empreses que anaven directament a la insolvència o el tancament. Valoro molt positivament els ERTOs i els avals a través dels ICOs amb un 80% de garantia que han donat liquiditat a les empreses. Però, els ajuts que necessitava l'economia espanyola i catalana amb una situació tan delicada no són equiparables als que han rebut països de la UE com Alemanya, Itàlia o França.
"L'Estat hauria de considerar que l'any 2020 està perdut i els ERTOs haurien de ser indefinits"
Què necessita?
L'Estat hauria de considerar que l'any 2020 està perdut, hi haurà un increment de dèficit i deute públic molt important. Si vol salvar el teixit empresarial de cara al 2021, s'haurà d'endeutar i injectar 50.000 milions d'euros via transferència o subvenció per poder afrontar plans de xoc en turisme, hostaleria, restauració, comerç i transport. L'economia productiva necessita ajuts directes de l'Estat i si no es fa allò que han fet la resta de països d'Europa, estarem en una situació encara més greu.
L'Estat s'endeutarà encara més?
L'Estat té estigmatitzat el dèficit i per això no l'ha posat en marxa. De la mateixa manera que ho ha fet amb els automòbils, Espanya hauria de fer un plan Renove per estimular el consum, el comerç, l'habitatge o rebaixar determinats impostos perquè la gent pugui consumir segons els seus guanys salarials en una situació com l'actual. L'Estat no ha tingut la generositat i més endeutament públic pot salvar el teixit productiu. S'han de posar llums llargues, ser valents i copiar allò que ja han fet molts països de la UE amb deute i plans de xoc per evitar el tancament de les empreses.
Fotografia d'Àngel Bravo
Els ERTOs haurien de ser indefinits?
Els ERTOs han sigut una gran solució per mantenir el teixit productiu, però tots sabem que la demanda que hi havia en alguns sectors d'Espanya no serà la mateixa fins d'aquí dos o tres anys. Els ERTOs haurien de ser indefinits o fer plans de xoc per evitar tancar les portes. El Govern espanyol s'ho ha de plantejar de pressa.
La crisi del coronavirus serà pitjor que la crisi econòmica?
La crisi del coronavirus és la pitjor que hem tingut des de la Guerra Civil. És una situació extremadament greu. Alguns sectors s'hauran de reconvertir i no sabem quant trigarà la vacuna per intentar aturar els danys d'aquesta maleïda pandèmia. El més important és que el teixit industrial i comercial del nostre país no quedi mort definitivament, per això l'hem de mantenir en funcionament. No és fàcil, però podem estar encara pitjor. Hem de preveure mesures pal·liatives per a l'economia catalana i espanyola, així com implementar mesures sanitàries de responsabilitat per a les empreses i la societat. L'administració ha de buscar també la complicitat dels ciutadans i dels joves per a les mesures de seguretat per intentar evitar infeccions.
Encara negocia el retorn de seus d’empreses a Catalunya?
Aquest és un dels aspectes que no he aconseguit dels famosos 30 punts del meu programa a Foment. Però sóc optimista, del contrari no seguiria com a president de Foment. He tingut poques notícies positives. Espero que a les pròximes eleccions al Parlament disposem de l'estabilitat política, econòmica i seguretat jurídica que no hem pogut gaudir durant aquesta legislatura curta i complicada. No només per la pandèmia, sinó per les discrepàncies entre els socis de govern pel full de ruta. Desitjo que el clima català s'estabilitzi en una nova legislatura. Llavors, serà el moment de plantejar a les empreses que tornin. Vaig dir que les empreses tornarien a partir del segon any, i encara no fa dos anys del meu mandat...
Què li diuen les grans empreses?
Que no es donen les condicions perquè això sigui així. Jo tampoc plantejaré absolutament res fins que no ho vegi clar.
"Si el clima català s'estabilitza plantejaré a les empreses que tornin"
“Catalunya no té relacions correctes amb les principals empreses”, assegurava el president de Fiatc, Joan Castells, en una entrevista a VIA Empresa.
Tinc un gran respecte per Joan Castells. Si ho diu ell, té raó i no hauria de ser així. Fiatc és una empresa catalana solvent i de les primeres asseguradores de l'Estat espanyol, així que em sembla molt malament que les autoritats no anessin a la celebració dels seus 75 anys.
Quin és el futur ideal per a la fàbrica de Nissan?
Hem creat la mesa de l'automació i mobilitat de Catalunya on hi participen els agents econòmics més importants del nostre país. Mai han sortit noms des de Foment. Mai. Nosaltres disposem de diferents alternatives perquè quan es deslocalitzi la fàbrica de Nissan, pugui arribar una fàbrica de bateries elèctriques, automoció o autobusos. Aquesta informació l'hem passat a l'Estat i a la Generalitat. Era optimista en la resolució del conflicte en el qual vam aportar-hi el nostre granet de sorra i també ho sóc quan marxi Nissan perquè disposarem d'una fàbrica de bateries elèctriques i una d'automoció.
Fotografia d'Àngel Bravo
Des de Foment s’ha dit que l'alcaldessa Ada Colau és “una pedra a la sabata”, “autoritària i sectària”, “postureig i populisme”, se l’ha acusat d’arruïnar el comerç, l’hostaleria o la restauració i posar en risc 50.000 llocs de feina.
Em sap greu haver fet aquestes declaracions. No sóc una persona frontal o radical, m'agrada arribar a acords amb tothom. A la casa de Foment sempre hem intentat respectar les discrepàncies i trobar la manera de resoldre-les. Des del diàleg i el consens per arribar a bon port. El plantejament de mobilitat d'Ada Colau a l'espai urbà s'ha fet unilateralment, sense escoltar els empresaris d'aquesta casa.
També és optimista?
Tinc el convenciment que serà possible un acord amb l'alcaldessa després de tota aquesta crítica constructiva. Hem arribat fa poc a un acord sobre mobilitat laboral amb Jaume Collboni. Per què no podem arribar-hi també amb Ada Colau? De moment, l'alcaldessa ha passat de nosaltres, però tinc la intuïció que canviarà d'opinió. No vull afegir més llenya al foc, les coses han de madurar.
"Ada Colau ha passat de nosaltres, però canviarà d'opinió"
Foment va ser un dels fundadors de La Caixa. La fusió amb Bankia ja és oficial.
Valoro molt positivament la fusió entre CaixaBank i Bankia pel fet de ser el primer banc espanyol. És importantíssim. Aquesta fusió garanteix els dipòsits dels estalviadors i el crèdit a les pimes i els autònoms. D'un banc més potent i solvent es pot atendre més creditíciament a tota l'economia productiva. El més important de l'esperit dels fundadors de La Caixa és que tots els beneficis es destinin a l'obra social: famílies vulnerables, ciència, investigació, talent... Amb la fusió això queda reforçat. És un motiu de satisfacció i només li veig avantatges.
Quedi’s amb un últim consell o aprenentatge personal.
Catalunya sempre ha sigut un país molt emprenedor i amb una cultura empresarial i industrial molt important. El millor consell que se li pot donar a un jove és que ser emprenedor i empresari és important. Arrisques i potser fracasses, però si fracasses hem d'aplaudir-ho com a societat. Així ho fan els nord-americans o els anglosaxons. Si arrisques i fracasses, et donarem forces i ànims per tornar-ho a intentar. Per això, reivindiquem el Dia de l'Empresari perquè ser-ho és molt difícil.