27
de Març
de
2016
Act.
28
de Març
de
2016
El comportament dels preus de lloguer a Catalunya és tan divers com el mateix territori, segons l'economista Agustí Jover, soci de Promo Assessors Consultors. Les ciutats que lideren els preus més cars són Sant Cugat del Vallès i Castelldefels, on el 23% i l'11%, respectivament dels lloguers estan per sobre dels 1.051 euros al mes, mentre que els efectes col·laterals de la crisi han castigat Manresa i Reus, on el 86% i el 81% dels arrendaments estan entre 121 i 450 euros al mes. Lleida també té els lloguers més baixos, amb el 78% per sota dels 450 euros, però aquests preus a la capital del Segrià s'expliquen per una sobre oferta que s'arrossega des de l'esclat de la bombolla immobiliària.
Agustí Jover, soci de Promo Assessors Consultors és qui coordina l'estudi El mercat de lloguer a Catalunya que publica anualment el departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. L'informe del mercat del lloguer es fa d'acord amb les xifres de contractes i preus de lloguer de les 20 ciutats de Catalunya que tenen un volum significatiu d'habitatges en arrendament, cosa que facilita treure mitjanes que marquen la tendència del mercat, segons Jover.
Les dades de l'estudi surten del registre de fiances de l'Incasol on estan dipositats els contractes que s'han signat on s'inclou el preu de lloguer. A partir de l'estudi d'aquests documents s'extreuen un conjunt de xifres reals que mostren una fotografia fidel del mercat de lloguer català. Jover porta des d'abans del 1984, quan comença la sèrie de l'Incasol, treballant en dades del mercat de lloguer català. Una primera conclusió de l'estudi és que el mercat de lloguer a Catalunya té un comportament tan dispar com la mateixa geografia del territori. Això es veu en el fet que a Sant Cugat, la ciutat més cara en preus de lloguers, només un 9% dels contractes de lloguer estan per sota dels 450 euros, mentre que a Manresa, sempre en xifres del 2015 no es troben pisos de lloguer per sobre dels 751 euros al mes.
Les dades de Sant Cugat indiquen que el 58% dels contractes que s'han signat el 2015 estan entre 451 i 900 euros al mes, mentre que el 23% estan en la franja entre 1051 i 1.300 euros. A Castelldefels, segona ciutat que lidera el rànquing de preus més cars, el 74% dels pisos es lloguen entre 451 i 900 euros al mes i l'11% estan per sobre dels 1.051 euros. En aquesta localitat del Baix Llobregat només el 7% dels habitatges es lloguen per sota dels 450 euros.
Els més barats
En l'altre cantó de la balança, i en sentit contrari, la ciutat on els preus estan més baixos és Manresa on el 2015 no s'ha llogat cap habitatge per sobre dels 750 euros i on el 86% dels arrendaments s'han situat entre els 121 i els 450 euros.
En un nivell similar a la capital del Bages està Reus, la capital de Baix Camp, on el 81% dels contractes estan entre 121 i 450 euros i, com a Manresa, és una ciutat on s'ha signat cap contracte per sobre dels 750 euros.
La sobre oferta de Lleida
Jover també inclou la ciutat de Lleida com una de les més barates però per raons de base diferents del cas de Manresa i Reus. En el cas de Lleida pesa més la sobre oferta de pisos procedent de la bombolla immobiliària que ha deixat una difícil sortida a l'estoc d'habitatges que s'arrossega des de la crisi. Ara, l'única sortida que tenen aquests pisos de l'estoc d'habitatges és entrar en el mercat de lloguer però a preus baixos. La fotografia d'aquesta sobre oferta de Lleida és que el 78% dels contractes estan entre 121 i 450 euros i només l'1% dels arrendaments signats ha superat els 750 euros. A Lleida l'any 2015 no es va llogar cap habitatge per sobre dels 900 euros, segons les dades del registre de fiances de l'Incasol.
El comportament de Lleida també el comparteix de forma similar la capital d'Osona. A Vic, el 79% dels contractes de lloguer s'han fet entre 300 i 600 euros i només l'1% ha superat els 900 euros.
Les mitjanes agregades de preus de Sant Cugat del Vallès i de Castelldefels, les dues ciutats més cares, se situen el 2015 en 898 i 806 euros, respectivament, cosa que suposa el 85% i el 66% per sobre de la mitjana de lloguer de Catalunya, que el 2015 amb els contractes signats en aquest exercici s'ha situat en 486 euros.
En el cas de les ciutats més barates, Manresa, Reus i Lleida, les mitjanes dels preus d'arrendament el 2015 es van situar en 345, 381 i 386 euros, respectivament, cosa que suposa tenir uns preus del 29%, 22% i 21% per sota de la mitjana catalana dels contractes signats el 2015.
Barcelona, esgotada
Jover explica que la ciutat de Barcelona, per les seves característiques sistèmiques, té un comportament especial perquè és una ciutat "esgotada" i les ciutats de l'entorn metropolità també estan "esgotades", però menys que Barcelona, reflexiona l'economista.
La capital catalana té limitacions d'espai geogràfic per resoldre les seves necessitats d'habitatge i l'oferta s'ha de desplegar des de dins i amb un volum d'increment de l'oferta molt baix, cosa que deixa un mercat en una ''tensió'' molt alta. Una "tensió" que ha afluixat proporcionalment a mesura que t'allunyes de la ciutat. La mitjana de preu de lloguer a Barcelona ciutat el 2015 s'ha situat en 735 euros al mes, mentre que el 2014 aquesta mitjana ha estat de 688 euros.
La tendència que es registrarà aquest any 2016 en aquestes 20 ciutats catalanes, també a Barcelona, serà d'una disminució del preu dels lloguers. Aquesta previsió es complirà perquè entre el 2014 i el 2015 el nombre de contractes, és a dir la demanda, s'ha reduït i això obligarà a l'oferta, els arrendaments, a abaixar el preu després d'un increment del 7,08% el 2015 a la ciutat de Barcelona i del 2,5% al conjunt de les 20 ciutats de l'estudi.
Agustí Jover, soci de Promo Assessors Consultors és qui coordina l'estudi El mercat de lloguer a Catalunya que publica anualment el departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. L'informe del mercat del lloguer es fa d'acord amb les xifres de contractes i preus de lloguer de les 20 ciutats de Catalunya que tenen un volum significatiu d'habitatges en arrendament, cosa que facilita treure mitjanes que marquen la tendència del mercat, segons Jover.
Les dades de l'estudi surten del registre de fiances de l'Incasol on estan dipositats els contractes que s'han signat on s'inclou el preu de lloguer. A partir de l'estudi d'aquests documents s'extreuen un conjunt de xifres reals que mostren una fotografia fidel del mercat de lloguer català. Jover porta des d'abans del 1984, quan comença la sèrie de l'Incasol, treballant en dades del mercat de lloguer català. Una primera conclusió de l'estudi és que el mercat de lloguer a Catalunya té un comportament tan dispar com la mateixa geografia del territori. Això es veu en el fet que a Sant Cugat, la ciutat més cara en preus de lloguers, només un 9% dels contractes de lloguer estan per sota dels 450 euros, mentre que a Manresa, sempre en xifres del 2015 no es troben pisos de lloguer per sobre dels 751 euros al mes.
Les dades de Sant Cugat indiquen que el 58% dels contractes que s'han signat el 2015 estan entre 451 i 900 euros al mes, mentre que el 23% estan en la franja entre 1051 i 1.300 euros. A Castelldefels, segona ciutat que lidera el rànquing de preus més cars, el 74% dels pisos es lloguen entre 451 i 900 euros al mes i l'11% estan per sobre dels 1.051 euros. En aquesta localitat del Baix Llobregat només el 7% dels habitatges es lloguen per sota dels 450 euros.
Els més barats
En l'altre cantó de la balança, i en sentit contrari, la ciutat on els preus estan més baixos és Manresa on el 2015 no s'ha llogat cap habitatge per sobre dels 750 euros i on el 86% dels arrendaments s'han situat entre els 121 i els 450 euros.
En un nivell similar a la capital del Bages està Reus, la capital de Baix Camp, on el 81% dels contractes estan entre 121 i 450 euros i, com a Manresa, és una ciutat on s'ha signat cap contracte per sobre dels 750 euros.
La sobre oferta de Lleida
Jover també inclou la ciutat de Lleida com una de les més barates però per raons de base diferents del cas de Manresa i Reus. En el cas de Lleida pesa més la sobre oferta de pisos procedent de la bombolla immobiliària que ha deixat una difícil sortida a l'estoc d'habitatges que s'arrossega des de la crisi. Ara, l'única sortida que tenen aquests pisos de l'estoc d'habitatges és entrar en el mercat de lloguer però a preus baixos. La fotografia d'aquesta sobre oferta de Lleida és que el 78% dels contractes estan entre 121 i 450 euros i només l'1% dels arrendaments signats ha superat els 750 euros. A Lleida l'any 2015 no es va llogar cap habitatge per sobre dels 900 euros, segons les dades del registre de fiances de l'Incasol.
El comportament de Lleida també el comparteix de forma similar la capital d'Osona. A Vic, el 79% dels contractes de lloguer s'han fet entre 300 i 600 euros i només l'1% ha superat els 900 euros.
Les mitjanes agregades de preus de Sant Cugat del Vallès i de Castelldefels, les dues ciutats més cares, se situen el 2015 en 898 i 806 euros, respectivament, cosa que suposa el 85% i el 66% per sobre de la mitjana de lloguer de Catalunya, que el 2015 amb els contractes signats en aquest exercici s'ha situat en 486 euros.
En el cas de les ciutats més barates, Manresa, Reus i Lleida, les mitjanes dels preus d'arrendament el 2015 es van situar en 345, 381 i 386 euros, respectivament, cosa que suposa tenir uns preus del 29%, 22% i 21% per sota de la mitjana catalana dels contractes signats el 2015.
Barcelona, esgotada
Jover explica que la ciutat de Barcelona, per les seves característiques sistèmiques, té un comportament especial perquè és una ciutat "esgotada" i les ciutats de l'entorn metropolità també estan "esgotades", però menys que Barcelona, reflexiona l'economista.
La capital catalana té limitacions d'espai geogràfic per resoldre les seves necessitats d'habitatge i l'oferta s'ha de desplegar des de dins i amb un volum d'increment de l'oferta molt baix, cosa que deixa un mercat en una ''tensió'' molt alta. Una "tensió" que ha afluixat proporcionalment a mesura que t'allunyes de la ciutat. La mitjana de preu de lloguer a Barcelona ciutat el 2015 s'ha situat en 735 euros al mes, mentre que el 2014 aquesta mitjana ha estat de 688 euros.
La tendència que es registrarà aquest any 2016 en aquestes 20 ciutats catalanes, també a Barcelona, serà d'una disminució del preu dels lloguers. Aquesta previsió es complirà perquè entre el 2014 i el 2015 el nombre de contractes, és a dir la demanda, s'ha reduït i això obligarà a l'oferta, els arrendaments, a abaixar el preu després d'un increment del 7,08% el 2015 a la ciutat de Barcelona i del 2,5% al conjunt de les 20 ciutats de l'estudi.