Com cada any, per estrenar l’estiu, arriba Sant Joan, una nit de celebració, de família, d’amics i, sobretot, de petards. La nit del 23 de juny és una nit de molta traca que, especialment arran de la pandèmia, ha suposat un punt de trobada per a moltes famílies catalanes en una de les nits més especials de l’any.
“La societat, en general, quan hi ha una crisi o una època de moments difícils, busca un refugi per tenir una alegria” explica a VIA EmpresaJordi Brau, secretari de l'Associació de Comerciants de Focs Artificials d'Espanya (ACFAE), qui afegeix que “Sant Joan és una celebració molt especial que coincideix en una bona època i és molt familiar, per aquest motiu la gent sempre fa un esforç”.
Brau: “La societat, en general, quan hi ha una crisi o una època de moments difícils, busca un refugi per tenir una alegria”
Enguany es preveu que aquests esforços per part de les famílies catalanes es tradueixin en la recuperació de les xifres prepandèmia del sector pirotècnic català que, en un comunicat publicat aquest dijous, assegura que la facturació serà de 17 milions d’euros. Per assolir aquesta xifra s'instal·laran més de 1.000 punts de venda i s’efectuaran més de 3.000 contractacions de personal.
L'alça de la facturació està impulsada principalment per la inflació dels costos, taxes i impostos. Així i tot, des de l’associació s’estima que els ciutadans facin una despesa mitjana d'uns 40 euros en pirotècnia per festejar aquesta revetlla de Sant Joan.
Cada any, la despesa en aquests productes està més orientada a un públic familiar. En aquesta línia, el consum de coets cada any es veu reduït a favor del consum de bateries, que són petits espectacles pirotècnics d'efectes multicolors on l'efecte està més controlat i la forma d'ús és molt senzilla. “Els productes que més èxit tenen aquí a Catalunya són la bombeta i la font, dos productes tradicionals”, apunta Brau, qui detalla que “aproximadament, la facturació de coets pot rondar pel 5%, davant el 15 o 20% en què es troben les bombetes i les bengales, o les fonts”.
En comparació a les darreres revetlles, pot donar la sensació que el consum de pirotècnica ha estat menor durant els darrers anys, però realment no és així: “Simplement, s’han produït canvis de consum, i els productes enfocats a un públic més aviat infantil, evidentment, fan menys soroll”. En aquest sentit, Brau considera que sí que pot existir un Sant Joan més segur i, de fet, els indicadors d’incidents de l’any passat van ser “pràcticament zero, en no haver gairebé ningú hospitalitzat”.
Brau: "La facturació de coets pot rondar pel 5%, davant el 15 o 20% en què es troben les bombetes i les bengales, o les fonts”
A més de la presa de consciència per part de la societat a l’hora de celebrar una nit respectuosa amb l’entorn, “l’administració realitza molts controls de mercat i controla qualsevol tipus de desviació, per aquest motiu es tracta d’un sector molt regulat on l’estabilitat del producte és un dels criteris més importants”.
Brau explica que aquest any es farà encara més èmfasi en la importància de fer un bon ús dels petards, especialment a les zones verdes i a les zones seques: “No s’ha de pensar únicament en els boscos, també en els parcs que a causa de la sequera no s’han pogut regar igual que altres anys”.
Si hi ha quelcom que ha d’explotar a la pròxima nit del 23 de juny és, sens dubte, el bon ambient que genera una tradició com és Sant Joan. Això sí, tal com recomanen des de l'ACFAE, tenint present que per davant d’aquesta celebració està el nostre planeta. Per sort, malgrat les crisis, restriccions i l’especial cura que hem de tenir en el context actual, és possible celebrar una nit de traca i mocador.