Que Catalunya és un territori ple de muntanyes, penya-segats, volcans, llacs, rius, ciutats cosmopolites, micropobles i moltes platges és un valor afegit que la fa única. Ara bé, en un entorn tan divers, els sectors econòmics estan distribuïts al llarg de la nació i hi ha municipis que són els "autèntics reis" del turisme, com ara Tossa de Mar, Platja d'Aro, Lloret de Mar o Salou, que compten amb més del 50% de PIB relacionat amb el turisme. Això sí, recentment l'Idescat s'ha fet ressò d'una estadística d'un sector totalment contrari: 25 municipis on la indústria és la principal activitat econòmica. I, atenció, d'aquests 25, n'hi ha quatre que són els que tenen el PIB per habitant més elevat. Molts noms coneguts i alguna sorpresa al llistat.
De les localitats més industrialitzades, n'hi ha que compten amb el PIB per càpita més elevat amb més de 100.000 euros per habitant
En primer lloc, els municipis que destaquen per l’elevat pes de la indústria sobre el total del seu Valor Afegit Brut (VAB) són Santa Margarida i els Monjos (77,7%), Guissona (77,2%), Martorelles (74%), Súria (71,4%), Vacarisses (67,8%) i Parets del Vallès (65,2%): tots tenen un pes de la indústria superior al 65% i molt per sobre de la mitjana catalana (19%). Pels que desconeguin el concepte VAB, aquest representa la riquesa generada en l'economia durant el període considerat, en aquest cas el 2022, i s'obté com a diferència entre el valor de la producció i el valor dels consums intermedis utilitzats, com ara les primeres matèries o els serveis i subministraments exteriors, entre altres.
Com a curiositat, de les localitats més industrialitzades, també n'hi ha que compten amb el PIB per càpita més elevat. La Canonja (118.579 euros per habitant) és el municipi líder, seguit de Martorell (113.823 euros), Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (112.028 euros) i Castellbisbal (110.555 euros). Tots aquests municipis superen els 100.000 euros per habitant i tripliquen la mitjana catalana, que és de 34.411 euros.
Les singularitats dels municipis més industrialitzats de Catalunya
Actualment, la indústria catalana es concentra majoritàriament en municipis petits i, com a conseqüència, el pes que té la indústria al PIB augmenta exponencialment. A parer d'Oriol Alcoba, director general d'Indústria de la Generalitat de Catalunya, "cada cas és un món". Per exemple, a la Canonja hi ha el complex de la petroquímica de Tarragona amb el pol químic més important del sud d'Europa. Es tracta d'un municipi petit -5.936 habitants- i el pes industrial és "exageradament alt". A altres localitats com Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant qui guanya gran pes són les centrals nuclears, mentre que a municipis com Guissona hi ha les instal·lacions principals del supermercat que més factura de tots: BonÀrea. El grup alimentari factura 2.720 milions d'euros, té 81 milions en beneficis i compta amb 6.200 treballadors i amb un model d'integració únic en el món. Recentment, s'estan expandint, sobretot a l'Aragó.
Altres municipis com Santa Margarita i els Monjos, amb 7.736 habitants, hi ha més diversitat de sectors i destaca per la presència de companyies químiques, plàstiques i d'automoció. En el cas de Súria l'activitat de les mines de sal i potassa és primordial. Encara més, ICL Iberia Súria & Sallent és l'única empresa productora de sals potàssiques a Espanya.
"La mida d'un municipi influeix molt i això és un dels grans avantatges que té la indústria enfront d'altres sectors. En canvi, a les àrees metropolitanes hi ha una gran varietat d'agents", destaca l'expert en indústria. En el cas de la ciutat Barcelona, el que destaca és el pes de les activitats immobiliàries, tècniques i administratives (31,9%), de l’Administració pública (25,9%) i de les branques del transport, informació i comunicacions (14,3%), per sobre de tot. La indústria només suposa el 10,9%.
Del 43% del PIB català al 20%: el pes de la indústria cau en mig segle
Catalunya té actualment el 20% de pes de la indústria, tot i tampoc és una mala dada si la comparem amb la Unió Europea, ja que té un percentatge similar. Ara bé, des de fa unes dècades, el pes de la indústria a Catalunya va caient. Per exemple, el 1955 la indústria representava el 43% del PIB català. Pel president de la Comissió d'Indústria de Cecot, Miquel Àngel Cerdà, una de les principals preocupacions de l'economia catalana és la pèrdua de teixit industrial: "Molts empresaris catalans estan invertint a comunitats autònomes properes com a Aragó, i aquesta és una tendència que hem de revertir amb la Generalitat".
Alcoba detalla que en les últimes dècades hem estat patint un procés de desindustrialització a causa de tres factors: el primer és la terciarització i l'augment del pes del sector serveis a occident i el boom del turisme. Els dos altres factors restants tenen a veure amb la presa de decisions empresarials que no sempre han estat volgudes o desitjades per la ciutadania i el govern. Això té a veure amb la deslocalització empresarial, a causa de la globalització, l'aparició d'internet i de les noves tecnologies. "Algunes empreses van optar per enviar una part de la cadena de valor a altres llocs, sobretot l'activitat manufacturera, per tal que els sortís més econòmic", continua l'expert.
Alcoba (Indústria): "Aquell mantra dels 2000, segons el qual la millor política industrial era la que no existia, va ser un gran error"
De fet, moltes companyies es pensaven que mantenint els extrems de la cadena de valor, com ara el disseny, l'R+D, els productes, el control de canal de vendes i el client ja en tindrien prou. "S'ha demostrat que no ha sigut així", continua. I Alcoba es reafirma: "aquell mantra dels 2000, segons el qual la millor política industrial era la que no existia, va ser un gran error i n’estem patint les conseqüències a Espanya, Europa i Estats Units". Tot i això, les xifres són millors que d'altres sectors. En aquests moments, la taxa de temporalitat a la indústria és del 10,6% i el cost salarial és de 19,4 euros per hora efectiva, enfront del 17,2% i els 17,9 euros al conjunt de l’economia (any 2022). L’atur és més baix que en el conjunt de l’economia i els sous són més ben remunerats, així com els convenis.
Amb un pes del 20,1% de l’activitat econòmica total, el sector industrial fa una despesa en R+D que suposa el 54,8% del total (any 2021), cosa que li atorga més capacitat transformadora que s’estén al conjunt de l’economia.
El Pacte Nacional per a la Indústria (PNI): un pas endavant
En aquests moments s'està a punt de donar per acabat el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) impulsat el 2022 i que conclou a finals del 2025. "És un pacte que ha funcionat molt bé", continua Alcoba. De fet, tal com detallen a VIA Empresa des de la direcció general d'Indústria, van arribar a executar pràcticament el 99,9% de les partides. Aquest pacte va comptar amb el suport de les dues grans patronals catalanes, Foment del Treball i Pimec, i de les dues centrals sindicals, CCOO i UGT. Precisament, els seus líders -Josep Sánchez-Llibre, Antoni Cañete, Javier Pacheco i Camil Ros– van participar en l’acte protocol·lari de signatura del pacte juntament amb el llavors conseller d’Empresa, Roger Torrent, i la directora general d’Indústria, Natàlia Mas Guix. Es tractava del pacte dels 3.000 milions d’euros per transformar la indústria catalana.
En aquesta legislatura es preveu aprovar un nou Pacte Nacional per a la Indústria que anirà del 2026 al 2030 i que ja han començat a treballar internament amb la previsió de poder-lo aprovar a finals del 2025. Tot això amb la voluntat de continuar amb el consens indispensable entre els diversos agents econòmics.
Malgrat que el pacte és horitzontal i es doni suport a tots els subsectors industrials, hi ha alguns àmbits que necessitaran més polítiques industrials actives. Tal com avancen des de la Generalitat, els semiconductors s'ha convertit en un sector molt estratègic, ja que té una gran influència en la competitivitat de gran varietat de sectors. Ara com ara, per exemple, en un cotxe hi ha més de 300 microxips. "Hi ha qui diu amb broma que un cotxe és un iPhone sobre rodes". Per aquest motiu el 2024 es va constituir l'aliança dels semiconductors de manera més incisiva i particularitzada. L'ecosistema de semiconductors a Catalunya genera 4.600 llocs de treball. Les 216 empreses que en formen part reuneixen un volum de negoci de 302 milions d’euros, segons l’informe elaborat pel Govern a través d’Acció.
Els semiconductors són un sector molt estratègic a Catalunya, ja que té una gran influència en la competitivitat de gran varietat de sectors
L'automoció, que viu en un moment de transformació a casa nostra i també al cor d'Europea, serà vital en aquest nou context, amb l'auge de Seat Cupra -cal destacar que Seat és l'empresa que més factura de Catalunya- i amb l'arribada d'Ebro a l'antiga fàbrica de Nissan guanyarà protagonisme. I, finalment, un dels reptes de la indústria consistirà a descarbonitzar-la per ser més competitiva i sostenible.