El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, vol que la institució recuperi més cadires de plata. "A qui més beneficia és a les pimes", defensa el màxim representant de la institució cameral en una entrevista amb l'ACN. Santacreu evita concretar quants seients de pagament vol al ple, però revela que la direcció actual està "valorant" quina ha de ser la "dimensió" d'aquests. Actualment, n'hi ha dos amb una aportació mínima de 75.000 euros, ocupats pel RACC i Criteria, però fins al mandat anterior n'hi havia 14. Santacreu també fa balanç del seu primer any a la Cambra i explica que ha dedicat "molt de temps" a restaurar relacions "malmeses". A més, parla de l'opa del BBVA al Sabadell i admet el seu "recel" a què prosperi.
El president de la Cambra obre la porta a reformar el reglament de la institució per tornar a ampliar el nombre de cadires de pagament. "En aquests moments no sabem si seran 8 o 10, decidirem veient l'interès", explica. En aquest sentit, assegura estar "convençut" que en un ple que formen una seixantena de representants del món empresarial hi tenen "perfectament cabuda" escons destinats a grans companyies que els ocupin a canvi d'una aportació econòmica. El directiu argumenta que aquests diners acaben beneficiant a les petites i mitjanes empreses perquè són les que "majoritàriament" reben els serveis de la Cambra.
El directiu argumenta que aquests diners acaben beneficiant a les petites i mitjanes empreses perquè són les que "majoritàriament" reben els serveis de la Cambra
Les cadires de plata van ser objecte de polèmica durant el mandat anterior, amb Joan Candell i Mònica Roca (Eines de País) al capdavant. La institució va reduir de 14 a 2 els seients de pagament al·legant "democratització" i aquests van quedar buits. Tradicionalment, són escons que han ocupat les grans empreses i el fet que quedessin vacants es va interpretar com un moviment d'aquestes per desmarcar-se de la direcció, de perfil independentista i recolzada obertament per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Restaurar relacions "malmeses"
Santacreu qualifica de "molt intens" el seu primer any al capdavant de la institució i assegura que ha dedicat "molt de temps" a "teixir complicitats" i recuperar vincles que havien estat "malmesos" durant el passat mandat. "Cal establir relacions lleials, també exigents, amb tots els actors, i això és el que hem fet", explica. "Ara sí que podem dir que amb qualsevol àmbit de l'administració tenim unes relacions molt fluides i amb una dinàmica de treball conjunt, que és el que ens correspon", afegeix.
"Recel" cap a l'opa al Sabadell
En l'entrevista, Santacreu també parla de l'opa del BBVA al Banc Sabadell i admet una "gran preocupació" per si s'acaba materialitzant. "Les empreses catalanes veiem amb recel que tingui sentit avui dia", defensa. Així mateix, adverteix que Catalunya pot perdre un centre de decisió econòmica "important" i opina que hi ha "arguments per oposar-se" a l'operació des del punt de vista de la competència bancària, tal com va advertir a finals de juliol en una carta a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. "El conjunt d'empreses del país ens trasllada una molt gran preocupació per si al final es queden dos o tres actors i hi ha poques opcions i oportunitats per a tenir ofertes diversificades i atractives", diu.
La llei de cambres, un "desig" i una "necessitat"
Santacreu també revela que mantenen converses "amb diferents agents i partits polítics" per poder tirar endavant una nova llei de cambres. El màxim representant de l'ens recorda que a Catalunya la norma que hi ha actualment en vigor és de l'any 2002 i assegura que és un "desig" i una "necessitat" renovar-la. "És una situació anòmala que perjudica en part el paper de les cambres", opina. "No hi ha cap veu que digui que no està d'acord en resoldre aquest tema com més aviat millor", agrega.