La manera que tenim de celebrar la Diada de Sant Jordi és una mostra més que Catalunya té una identitat, una cultura i una manera de fer pròpies que la diferencien d'altres territoris del món. Sense cap mena de dubte, la nostra manera de celebrar aquest dia tan especial no ha passat desapercebuda més enllà de les nostres fronteres. A Anglaterra, per exemple, on també tenen Sant Jordi com el seu patró nacional, però on encara sembla que no han aconseguit trobar una manera tan popular de celebrar-lo, ens miren amb enveja sana. Un altre exemple és el fet que el 15 de novembre de 1995, en una conferència general que va tenir lloc a París, la festa del 23 d'abril dedicada a la literatura ha estat declarada per la UNESCO Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. Sens dubte això no hauria passat sense aquesta tradició tan nostra.
Però Catalunya té molts més actius per ser percebuda internacionalment i, per tant, té sentit que es posicioni amb un brànding propi per destacar les seves singularitats i atraure l'atenció dels potencials visitants, inversors i consumidors. Un bon brànding ajudaria a crear una imatge diferenciada i atractiva de Catalunya, que la posicionaria com a destí turístic, cultural i empresarial encara més i alhora ajudaria a potenciar la seva economia i a crear oportunitats per a les seves empreses i ciutadans.
Al districte financer de la City de Londres és habitual trobar-se amb alguns tòpics sobre el brànding de la resta de països. Per a molts anglesos, Alemanya vol dir cotxes, a França bàsicament la veuen com una terra de bons vins i formatges, Espanya continua simbolitzant sol i sangría, Suïssa és vista com diners i muntanyes i els Estats Units i els països escandinaus són sinònim de feina ben feta.
La nostra manera de celebrar aquest dia tan especial no ha passat desapercebuda més enllà de les nostres fronteres
Davant d'aquestes percepcions, Catalunya té una oportunitat de crear un perfil propi. Les empreses catalanes ofereixen qualitat en un nombre molt ampli d'àmbits, com ara el sector químic, el de l'alimentació i les begudes, el dels vehicles, el dels productes farmacèutics, el de la metal·lúrgia i productes metàl·lics i el de la maquinària. De fet, les exportacions catalanes de nivell tecnològic alt van assolir, l'any 2022, una xifra rècord que no ha deixat de créixer durant els darrers set anys.
Utilitzar la marca Made in Catalonia o Product of Catalonia a les nostres exportacions internacionals aconseguirien, amb la seva qualitat, un reconeixement creixent per part dels consumidors de tercers països. Això permetria augmentar la capacitat de l'empresa per exportar els seus productes a escala internacional. I fixeu-vos que parlo de les exportacions internacionals, no pas de les destinades al mercat estatal que, per raons òbvies, però no lògiques, podrien ser contraproduents.
Mirem algunes dades rellevants. Segons l'Idescat, l'any 2002, Catalunya va exportar per un valor de 37.000 milions d'euros. Vint anys després, el 2022, les exportacions catalanes ja han assolit un valor de 95.000 milions d'euros. Això representa un increment de més del 150% en vint anys, o un creixement mitjà de vora el 8% per any. I recordem que hem patit la crisi financera més gran de la nostra generació, una pandèmia mundial, el Brexit d'un mercat cabdal per Catalunya i un conflicte bèl·lic amb repercussions importants, sobretot pel que fa als preus de l'energia.
Així i tot, només en el darrer any, les exportacions catalanes s'han incrementat un 17,9%. Es tracta d'un ritme creixent que ha estat superior al de països com Alemanya (14,1%). En comparació amb la resta de l'Estat, tal com explica l'Anàlisi de les exportacions catalanes 2022 d'ACCIÓ, publicat aquest mes d'abril, Catalunya lidera les exportacions a l'Estat, amb el 24,4% del total, molt per damunt de Madrid (15,2%) o d'Andalusia (11%), en segon i tercer lloc, respectivament.
Podem dir amb certesa que Catalunya té una economia altament competitiva
A més, Catalunya exporta en quantitats molt rellevants a països molt exigents com Alemanya, França, el Regne Unit o els Estats Units. Si tenim present que l'activitat exportadora catalana és equivalent al 35% del PIB total de Catalunya, crec quepodem dir amb certesa que Catalunya té una economia altament competitiva - sobretot si la comparem amb l'espanyola, on les exportacions equivalen al 27,5% del PIB (incloent-hi Catalunya).
Publicacions estrangeres, com ara el mitjà americà SevenFifty Daily, aquesta mateixa setmana, no han tingut cap mena de problema a l'hora de destacar la procedència catalana de productes de qualitat. Fixem-nos que altres països sense estat propi han aconseguit un brànding ben potent. Per exemple, al Regne Unit, Escòcia és un exemple prou interessant. Poca gent s'atreviria a comprar un whisky britànic. De fet, ni els mateixos anglesos ho farien. El món està encantat de gaudir d'un bon whisky escocès.
Segons l'estudi Anholt-Ipsos Nation Brands Index 2022, Escòcia té el quinzè brànding nacional més reconegut internacionalment. Tanmateix, Catalunya, que té una economia més potent que l'escocesa, no disposa de brànding propi. En cas de tenir-ne, en pocs anys podríem consolidar una posició fins i tot millor que l'escocesa.
Pensem per un moment que passaria si totes les universitats públiques catalanes es projectessin sota la marca Universitat de Catalunya
Recordo una vegada que el dirigent d'una empresa catalana, amb un nom molt català, però que en anglès sona molt alemany, em va comentar que sospitaven que el negoci els anava tan bé, en part, perquè eren percebuts com una empresa d'Alemanya, país que encapçala els rànquings de brànding nacionals. Aquesta anècdota demostra com és d'important tenir un bon brànding propi.
Aquesta és una qüestió que afecta majoritàriament al sector privat, però no exclusivament. El sector públic també hauria de jugar la seva part. Per exemple, Catalunya té les universitats més ben posicionades de l'Estat en els rànquings internacionals. Tenim tres universitats entre les 200 primeres del món. Però pensem per un moment que passaria si totes les universitats públiques catalanes es projectessin sota la marca Universitat de Catalunya. Conservarien la seva personalitat com a colleges d'aquesta universitat paraigua, però, al mateix temps, estarien millor reconegudes. No inventem res de nou. Les universitats de Cambridge, Oxford i Londres ja fa temps que ho fan. No cal dir que el model funciona. Les dues primeres estan entre les cinc millors del món i la tercera també es troba en una posició privilegiada.
Així doncs, és a les nostres mans decidir si volem ajudar-nos en aquest món tan competitiu, treballant en equip, pel bé de tots, aprofitant la marca Catalunya, que ens ofereix una oportunitat de visibilitat i prestigi com pocs països poden oferir.