"Ha arribat el moment de desdigitalitzar les aules". És la conclusió de Josep Buixeda, mànager general de Hamelin Brands, la marca que engloba noms coneguts al gremi paperer com Oxford o Pelikan. Ara també és el president de l'Associació del Sector de la Papereria, la primera entitat que uneix a tots els distribuïdors de l'Estat. Hi ha reptes en comú, com ara el retorn al model analògic a les escoles o l'IVA del material escolar, actualment al 21%. Però el sector paperer va més enllà. Si mirem a les fàbriques, on es produeixen els folis on escrivim, el cartró que protegeix els productes que comprem per Amazon o els mocadors que consumim, la lluita és ben diferent. Allà, consisteix a sobreviure a l'increment de la despesa energètica o als efectes de la guerra d'Ucraïna. Tot plegat dibuixa un panorama irregular amb un futur incert.
A priori, si mirem les xifres anuals de l'Associació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i Cartró (Aspapel), l'escenari sembla prou positiu al sector de fabricants. Al conjunt de l'Estat, va tancar l'exercici de l'any 2022 amb un balanç de 6.991 milions d'euros de facturació, un 34% més que els resultats del 2021. A més, el consum de paper i cartró va créixer un 2%, i el de cel·lulosa va arribar als 1,9 milions de tones. Pel que fa a la ràtio d'inversió sobre facturació del sector paperer, aquest indicador va pujar més de l'1,5% el darrer any, arribant gairebé al 7%. I quant a ocupació, mateixa dinàmica: un 1,6% més que l'exercici passat. Però aquestes dades no ho expliquen tot. Alhora, la producció de paper i cartró es va reduir en un 4,6% i la de cel·lulosa en un 13,1%. Els motius són diversos, però igual de preocupants: l'increment dels costos energètics, la invasió russa d'Ucraïna, la sequera i els elevats volums d'estocs a la cadena de subministrament.
2021 i 2022, anys límit al sector
"Quan venem paper, la ràtio que diu si el sector està creixent normalment no es troba en la facturació, sinó en les tones. Al final la facturació es causa pel preu de mercat, perquè som una commodity. És el mateix que Repsol o Cepsa, que et diuen si el negoci va bé i si han refinat més o menys barrils de Brent, i no si han ingressat més o menys, perquè el preu fluctua", apunta Pau Vila, CEO de LC Paper. La seva companyia és un bon exemple: l'any passat van invertir tres milions en una nova planta i van créixer un 73%, però els exercicis del 2021 i del 2022 els van deixar al límit. "Els fabricants i els distribuïdors o manipuladors ho vivim de forma molt diferent. Aquest és un sector extremadament intensiu en energia i el fet que el preu de l'electricitat es multipliqués per set o vuit ho va complicar tot", assegura.
Algunes empreses referents a Catalunya com Gomà-Camps van haver de vendre la divisió de consum de paper per 85 milions d'euros a una firma internacional com The Navigator. Per la seva banda, J. Vilaseca va presentar un concurs de creditors en una filial i un preconcurs a la societat principal. Tot i això, hi ha esperança: Vila explica que el 2023 el sector "ha funcionat bé", a l'espera de conèixer l'informe d'Aspapel, que es publicarà a l'estiu. De moment, però, es mantenen estables les 10 plantes de producció de cel·lulosa que hi ha arreu de l'Estat. Tot i això, la pandèmia va provocar el tancament de dues fàbriques de paper: de les 71 que hi havia el 2020 hem passat a 69.
Les regulacions europees en matèria de sostenibilitat també compliquen les coses. Al conjunt d'Espanya, la indústria de la cel·lulosa i el paper és electrointensiva i gasintensiva i encapçala la descarbonització de la indústria estatal. El 70% del combustible utilitzat és gas natural i el 28% biomassa i biogàs. Això vol dir que el sector paperer és la indústria capdavantera a l'Estat en producció i utilització d'energia renovable procedent de biomassa i, tot i que és una bona notícia, tot plegat provoca que els preus augmentin. "Aquesta és una indústria amb competència internacional perquè el paper es pot comprar a tot arreu", comenta Vila. "Aquí tenim una sensibilitat en implantació d'energies renovables o descarbonització que és diferent de la que pot tenir Turquia, on es dediquen a cremar carbó i no passa res. Això impacta a l'estructura de costos, que és molt diferent. I succeeix el mateix amb la fiscalitat o els salaris", afegeix el CEO de LC Paper. En aquest sentit, subratlla que el sector pot estar "molt orgullós" pel seu compromís sostenible, però també demana realisme. "Si ets una impremta, si pots adquirir paper a Turquia o Europa i el diferencial de preu és notable, hi ha molta gent que preferirà comprar el que és un 15% més barat", reconeix Vila.
L'estat espanyol és el tercer que més recicla a la Unió Europea, el cinquè que més cel·lulosa fabrica i el sisè que més paper i cartró produeix
Hi ha aspectes positius. L'estat espanyol té una taxa de reciclatge del 79,9% i és el tercer país de la Unió Europea que més recicla. A més, és el sisè productor de paper i cartró de la comunitat, amb un 7,3% de la producció total, i el cinquè que més cel·lulosa fabrica. Tot i això, la sequera ha frenat el ritme de producció d'aquest material durant els últims exercicis i continuarà fent-ho si els embassaments catalans encara són secs. La bona notícia és que el consum de paper continua a l'alça: l'any passat va créixer un 2% a l'Estat. I del que es factura a les plantes espanyoles, gran part dels diners es reinverteixen. De fet, d'acord amb un informe del Ministeri d'Indústria, el sector paperer inverteix el 7% de la facturació, molt per sobre de la mitjana de la indústria espanyola (3,5%, segons la dada de l'INE del 2014). En aquest sentit, tal com mostren les dades d'Aspapel, les inversions de la indústria paperera van ascendir a 485 milions d'euros el 2022, els quals es van destinar a innovació i la renovació tecnològica (33,5%), a l'increment de la capacitat de producció (17,4%) i a la qualitat i medi ambient (17,5%), principalment.
L'IVA del material escolar i la digitalització de les aules, els reptes dels distribuïdors
La lluita d'aquesta part del sector paperer contrasta amb el dels manipuladors, com apuntava Vila. Cal diferenciar els diferents nivells de la indústria: el paper de tissú (mocadors, paper de cuina o higiènic...) es troba en el seu millor moment, gràcies al repunt de consum al sector sanitari. Un altre que ha experimentat un creixement exponencial és la fibra marró, aquella que barreja la blanca i reciclada, que és el cartró que es fa servir per empaquetar les nostres comandes en línia, entre altres coses. Finalment, queda la fibra blanca, és a dir, el paper d'escriptura. Aquest mercat també s'ha disparat a escala mundial, però no en l'àmbit europeu. Al nostre continent es mantenen els indicadors de consum i, amb els anys, està guanyant valor, però no d'una forma extraordinària.
Si ens centrem només al que passa a l'Estat, el gran repte pels distribuïdors es troba ara mateix a escoles i instituts. L'any 2012, el material va passar de tenir un IVA del 4% al 21%, a excepció dels llibres de text. Una variació molt gran pel sector, que fa anys que lluita per tornar a l'anterior valor. De moment, sense èxit. I per això, el passat abril es va constituir la primera Associació del Sector de la Papereria a escala estatal, amb un total de 13 empreses que acumulen més de 500 milions d'euros de volum de negoci. "Les empreses privades necessiten ajuntar-se per tenir una veu única al gremi i poder unificar els reptes vers les administracions", reclama Buixeda. "Una sola empresa no pot afrontar el desafiament que suposa l'augment de l'IVA al material escolar. En canvi, amb una associació ens podem unir, anar al ministeri d'Hisenda i reivindicar que el material escolar es tracti igual que certs aliments", apunta.
Abacus, Hamelin Brands (Oxford & Pelikan), Stabilio International i Carioca són algunes de les companyies que integren aquesta entitat, que pretén adherir 20 noves empreses abans d'aquest mateix estiu. "Aspirem a unir des d'una botiga com Abacus o un Carrefour amb un fabricant com Oxford o Milan", explica el president. A més de la lluita per reduir l'IVA, tenen més objectius: "La promoció del món analògic, de les arts, la creativitat o el paper, i el creixement i la defensa del sector mitjançant l'obtenció de subvencions, exportacions o altres dinàmiques dins del teixit industrial", expliquen en un comunicat.
Pel que fa al consum, existeixen dues circumstàncies que preocupen especialment. Una d'elles és el descens de la natalitat a l'Estat. Els comptes són clars: si hi ha menys infants, es ven molt menys material. I els números no quadren. "Quan treballes al sector del material escolar, una de les palanques de creixement del teu negoci és la demanda, i aquesta està lligada a la taxa de natalitat. És un indicador que està caient any rere any i ens interessa visibilitzar aquesta problemàtica", destaca Buixeda.
Buixeda: "Amb les pantalles, als Estats Units els nivells d'aprenentatge i creativitat han caigut i ens hem adonat que no és una bona iniciativa"
L'altra eventualitat és d'abast mundial, i és la de retornar al model analògic d'ensenyament. La passada dècada, les aules de tot el planeta van començar a implantar pantalles per impartir les matèries. I des de llavors, el que es va plantejar inicialment com a relació complementària ha esdevingut ara una de dependència. "Hem de saber que l'aplicació en l'àmbit educacional ha de ser diferent de la de l'empresarial: la digitalització ha vingut a conviure amb el model analògic i no a substituir-lo", subratlla Buixeda. Per això, afirma que dependre de les pantalles "no és una bona iniciativa" perquè afecta la docència. "Als Estats Units els nivells d'aprenentatge i creativitat han caigut. Hi ha d'haver assignatures que es tractin 100% digitals, però evidentment no totes. L'aprenentatge sempre ha tingut un gran vessant analògic que ara hem de defensar i protegir", remata.