Catalunya és el territori de l'estat amb més concursosdecreditors. Només durant el primer trimestre de 2021, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, 653empreses van passar per aquest procés judicial al país, més d'un terç dels prop de 1.800 que es van produir a tot l'Estat espanyol. La tendència és alarmant si es compara amb les dades d'altres anys: entre empreses i particulars, els tres primers mesos de l'any han deixat al país més de 900 procediments concursals; mentre que durant tot 2020 se'n van fer uns 1.118.
Des dels entorns especialitzats veuen aquestes dades amb preocupació, i més atenent a les tendències internes. "Durant els primers mesos de la pandèmia vam tenir un 80% més de consultes sobre l'aplicació de la Llei de Segona Oportunitat", alerta Ana Isabel Garcia, advocada de l'empresa Repara tu Deuda. El despatx especialitzat és un dels pioners en l'aplicació d'aquesta jove norma, que data a l'Estat espanyol de 2015 i que permet la reestructuració del passiu d'una persona física o societat si queda acreditada la seva insolvència – o l'exoneració completa, si així es fa necessari, mitjançant el que es coneix com BEPI, el Benefici d'Exoneració del Passiu Insatisfet.
"El que fa una bona llei de segona oportunitat és que la gent torni a estar activa econòmicament", destaca Garcia, que no només veu aquesta norma com un benefici cap al deutor, sinó cap al conjunt de l'entorn productiu. I, tal com constata, la Llei de Segona Oportunitat espanyola serà especialment necessària durant els propers mesos. "Tenint en compte el total de l'any 20, l'increment de processos concursals serà notable", opina la jurista.
Garcia: "Tenint en compte el total de l'any 2020, l'increment de processos concursals serà notable"
En aquest context arriba l'avantprojecte de reforma de la Llei Concursal aprovat a principis del mes d'agost pel Consell de Ministres. Amb aquesta reforma, l'executiu central homogeneïtzarà "la norma amb la directiva europea, per igualar el dret a la segona oportunitat de tots els ciutadans" de la Unió, segons destaca l'advocat especialitzat i col·laborador de la Fundació Pimec Miguel Àngel Salazar, un dels juristes encarregats de l'acompanyament als deutors en aquest procediment per part de la Patronal. Salazar treballa, a més, en l'elaboració de les esmenes de l'entitat al projecte del Govern – una feina que, reconeix, farà amb un marge molt curt. "Tenim molt poc temps per fer esmenes, i tard o d'hora, sense esmenes, això serà la nova norma".
Nous drets, noves obligacions
Tal com destaca el mateix Salazar, un dels canvis, tot i que en la redacció del text legal és mínim, afecta enormement a la manera en què els deutors de l'Estat poden accedir al mecanisme de Segona Oportunitat. El BEPI ara serà l'EPI – exoneració del passiu insatisfet. "La segona oportunitat – explica l'advocat de Pimec – deixa de ser un benefici i passa a ser un dret". Això, però, implica una major fiscalització tant del procés judicial com del context de cada cas. "Els requisits per accedir al procediment es fan més exigents", afirma el lletrat. Això, però, és una condició de l'eficàcia de la llei: "La norma, per ser efectiva, ha de ser exigent".
Salazar: "La norma, per ser efectiva, ha de ser exigent"
Això, entre altres coses, significa que la nova llei recollirà diversos tipus de passiu, així com casuístiques pel que fa a l'adquisició del passiu insatisfet, en què aquest no serà en cap cas exonerable. "No s'exoneraran les obligacions de pagaments a treballadors, multes per procediments penals o sancions administratives greus, els crèdits per aliments...", unes exempcions, segons Salazae, "lligades al benefici públic". Tampoc s'aplicarà el procediment de Segona Oportunitat en aquells casos en què es detecti dolo o negligència per part del deutor – un indicador, per Salazar, d'aquesta exigència que lloa al document.
Les noves consideracions del text, però, també inclouen beneficis substancials per a les persones deutores que s'acullin al procediment. La llei vigent, tal com recorda Salazar, exigeix per a l'accés a la segona oportunitat una liquidació prèvia de tots els béns del deutor, inclòs l'habitatge. L'avantprojecte presentat, però, reconeix la possibilitat de mantenir l'habitatge habitual – sense alliberar el deute hipotecari. Això permet, segons el lletrat de la patronal de la petita empresa, "equilibrar el dret a l'habitatge amb la segona oportunitat". També permet, per exemple, mantenir aquells béns lligats a l'activitat econòmica del deutor. Salazar recorda l'exemple d'un taxista que, per accedir al procediment, va haver de liquidar la seva llicència. "Això ja no passarà", augura el jurista.
El debat del deute públic
Tal com explica Garcia, una de les qüestions més rellevants a considerar en qualsevol reforma de la llei concursal que revisi el procediment de Segona Oportunitat és la dels deutes públics. "Hisenda i la Seguretat Social són creditors molt durs", lamenta l'advocada, que reconeix trobar moltes situacions en les quals una part substancial del passiu d'una persona que s'acull a aquest procés és amb l'erari públic. En el cas dels autònoms, a més, la pandèmia ha fet especial mal en aquest front. "Molts dels crèdits no han estat suficients i molts autònoms no han pogut fer front a les seves obligacions fiscals i tributàries. El nombre d'autònoms amb deutes públics ha augmentat amb la pandèmia", alerta la representant de Repara tu Deuda.
Garcia: "L'exoneració del deute amb les institucions públiques és necessària per a l'eficàcia de la llei"
L'Avantprojecte de llei presentat pel Ministeri recull, però, els deutes adquirits amb l'erari públic com a no exonerables – una decisió que, tant des de Repara tu Deuda com des de Pimec, lamenten. "L'exoneració del deute amb les institucions públiques és necessària per a l'eficàcia de la llei", afirma Garcia, que observa que, en el context de pandèmia, l'aplicació del procediment de Segona Oportunitat a aquest tipus de passiu serà "imprescindible per a la reactivació de l'economia", especialment d'autònoms i petits empresaris.
Tot i que l'anterior llei concursal no recollia l'exoneració del deute amb l'ens públic, la jurisprudència sobre el tema sí que ho feia. Tal com recorda la mateixa advocada, una sentència del Suprem de 2019 establia la possibilitat d'incloure al BEPI els interessos, sancions i multes procedents del deute amb l'Estat, així com la possibilitat d'exonerar-ne la meitat i reestructurar el pagament del 50% restant. "Això ofereix als deutors una oportunitat real de pagament", afirma Garcia. Salazar hi coincideix, tot considerant que aquesta jurisprudència "equilibrava l'interès general que representa el deute públic amb la Segona Oportunitat". "Volem que allò que funcionava fins ara aparegui recollit al nou text", conclou l'advocat.
Tràmits més àgils?
Les tanques burocràtiques que un petit empresari o autònom ha de saltar per a l'accès a la Segona Oportunitat han estat fins ara, sovint, un escull massa gran per a alguns deutors. El nou avantprojecte, entre altres coses, planteja simplificar el tràmit de l'accés al procediment, simplificar-lo i eliminar alguns dels preceptes i exigències que fins ara operaven. Des del sector comparteixen la necessitat d'un accés més eficient a la Llei, però miren amb recel algunes de les propostes, que eliminen elements que consideren necessaris.
En positiu, Salazar destaca l'eliminació del mediador concursal per a l'accés a la reestructuració i exoneració del passiu. Els empresaris i autònoms que accedien al procediment havien de fer-ho mitjançant la seva Cambra de Comerç o el registre mercantil, amb un cost inicial moltes vegades inassumible per a deutors "que arriben financerament exhausts" a aquest procés. L'eliminació d'aquest primer pas, i dels costos associats, és un dels punts administratius que la patronal demanava, i del que celebra la inclusió a l'avantprojecte aprovat pel Consell de Ministres.
Salazar: "L'accés a la justícia gratuïta és sempre bàsic, i el deutor necessita assistència, assessorament i estratègia"
Salazar lamenta, per altra banda, l'eliminació de l'advocat preceptiu per a l'accés al procediment en el cas de les microempreses. Tot i que l'objectiu de la norma és agilitzar els tràmits, com constata Salazar, des de la patronal veuen necessària la presència d'un acompanyament jurídic que presti assistència a l'empresari deutor. A més, adverteix, si l'advocat no és preceptiu, la persona que s'aculli al procediment no tindria dret a l'assignació d'un lletrat d'ofici, cosa que des de Pimec consideren imprescindible, en tant que "l'accés a la justícia gratuïta és sempre bàsic, i el deutor necessita assistència, assessorament i estratègia". "Estem anant cap a un model de formulari, cada cop més anglosaxó, i l'Estat no té recursos per a gestionar-lo", avisa el representant de la Fundació Pimec.
La renovació de l'accés a la segona oportunitat, amb tot, és una condició, segons ambdós advocats, per a la recuperació econòmica després de la pandèmia. Una ampliació de l'accés, l'agilització dels tràmits o la reducció dels costos dels procediments servirien, segons Garcia, perquè "molta més gent accedeixi a la llei de Segona Oportunitat i tingui la importància que té a altres països europeus". "Cal donar facilitats als deutors, i més després de la pandèmia", reclama la representant de Repara tu Deuda.