Un estudi elaborat pel Govern constata que el sistema de seguretat social és més sostenible a Catalunya que a la resta de l'Estat i defensa que, per tant, també ho seria en una república catalana independent. L'estudi ha estat elaborat pels departaments de Vicepresidència i Economia i Treball i Afers Socials i mostra que el dèficit de la seguretat social a Catalunya el 2016 va ser de 1.308 milions d'euros, mentre que al conjunt de l'Estat va ser de 18.096 milions d'euros. Això es concreta en un dèficit de 177 euros per habitant a Catalunya i 389 a l'Estat –xifra que puja fins els 430 euros en una Espanya sense Catalunya-. L'estudi apunta que això s'explica en part perquè a Catalunya hi ha més treballadors que cotitzen i els salaris són també més elevats. La consellera de Treball, Dolors Bassa, ha assegurat que amb aquestes dades i les previsions que tenen esperen arribar a l'"equilibri pressupostari" del sistema de pensions el 2018, garantint també la seva revalorització.
L'estudi es titula El fons de la Seguretat Social a Catalunya. Evolució Financera i principals indicadors que incideixen en la viabilitat de les pensions a Catalunya i ha estat elaborat amb dades del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social i la Intervenció General de l'Estat.
En un primer apartat, es fa una anàlisi dels factors que incideixen en la sostenibilitat del sistema de pensions, entre els que destaquen el mercat de treball. La conclusió és que la taxa d'ocupació de 20 a 64 anys és més elevada a Catalunya (70,1%) que al conjunt de l'Estat (63,9%) i, a més, l'afiliació a la Seguretat Social és del 42,1% a Catalunya i del 37,3% a l'Estat, amb dades de 2016. També destaca que Catalunya té el 16% de la població espanyola però compta amb el 17,3% de l'ocupada, el 16,6% de l'activa i el 12,3% de l'atur registrat. Els salaris són de mitjana més elevats a Catalunya.
Amb totes aquestes dades, l'estudi defensa que Catalunya presenta un balanç de cotitzacions i prestacions "més equilibrat" que el de l'Estat espanyol, fent que la dependència de recursos públics addicionals per finançar les prestacions sigui menor.
Sistema de Seguretat Social
En un segon bloc, l'estudi analitza el fons de la Seguretat Social en els darrers anys i compara la situació. Així, estableix que el 2016 el conjunt d'ingressos i despeses de la Seguretat Social va patir un dèficit de 1.308 milions d'euros a Catalunya, que representa el 7,2% dels 18.096 milions d'euros de dèficit del conjunt de l'Estat. En relació al Producte Interior Brut (PIB), el dèficit català representa el 0,6% i l'espanyol l'1,6% -xifra que puja fins l'1,9% si s'extreu Catalunya-.
Si es disgreguen les dades entre la part contributiva i la no contributiva, el resultat és un dèficit de 772 milions d'euros en la primera i un superàvit de 90 milions d'euros en la segona. L'estudi defensa que la part contributiva ha millorat substancialment en els darrers anys passant de 2.807 milions d'euros el 2013 als 772 de l'any passat i que això és així gràcies a l'augment de les cotitzacions (6,7%) i al descens de les prestacions contributives (2%). Així, destaca que la reducció del dèficit ha estat del 72% a Catalunya i del 56% al conjunt de l'Estat.
Pel que fa a la part no contributiva, la situació ha empitjorat ja que per exemple el 2015 el superàvit era de 541 milions d'euros i l'any passat va ser de 90 milions d'euros. L'anàlisi defensa però que això s'explica per la reducció per part de l'Estat de les transferències destinades a finançar prestacions no contributives. A més, insisteix que la part no contributiva té menys importància a Catalunya perquè hi ha més persones que han cotitzat, situant el 90% del pes del sistema en la part contributiva.
Per últim, apunta que Catalunya va representar el 19,4% de les cotitzacions socials d'Espanya el 2016 i el 18,7% de les prestacions sent la cobertura de les prestacions per les cotitzacions del 97% a Catalunya i el 93% al conjunt de l'Estat.
Equilibri el 2018
Amb aquestes dades, tant els secretaris d'Economia, Pere Aragonès; com el de Treball, Josep Ginesta, han assegurat que el sistema de pensions estaria garantit en millor condicions en una Catalunya independent. A més, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha dit que les previsions apunten a que s'arribarà a l'equilibri pressupostari del sistema de pensions el 2018 a Catalunya.
Ginesta ha concretat que aquestes previsions es basen en l'estimació que s'assoliran els 100.000 cotitzants i els salaries milloraran. Així, ha dit que si es recupera el mercat de treball i l'activitat seguint el ritme d'enguany es podrien recuperar "prou cotitzants com per equilibrar el sistema".
La consellera ha expressat també el compromís de revaloritzar les pensions "com es fa a tots els països europeus" i ha criticat la revalorització del 0,25% feta per l'Estat, ja que ha assegurat que no permet afrontar l'augment del cost de vida.
En ser preguntada sobre com podia garantir això tenint en compte que encara s'està a dèficit, la consellera ha defensat que "és un tema de prioritats" i que les previsions indiquen que així podrà ser. "Estem preparats per assumir la solvència de totes les pensions dels catalans", ha declarat.
L'Estat ha de pagar les pensions en un primer moment
D'altra banda, tant Ginesta com Bassa han defensat que tot i que es declarés la independència seria l'Estat espanyol l'encarregat de pagar en un primer moment les pensions dels catalans que han cotitzat a l'Estat fins que s'establissin els acords necessaris entre els dos estats i el govern català pogués assumir el sistema. Ginesta ha apuntat la necessitat d'arribar a acords bilaterals i ha defensat que el Govern sempre ha posat sobre la taula una transició "acordada, negociada, pacífica i raonada" buscant preservar els drets de les persones.
Bassa ha defensat que això es basa en el fet que el que hi ha és un "dret contractual que té res a veure ni amb la quantia, els anys, on vius o la nacionalitat". Per tan ha defensat que si un català ha cotitzat a l'Estat, és aquest qui té l'"obligació" de pagar-li la pensió. Ha afegit que la llei de transitorietat especifica que és el govern català qui agafarà aquesta obligació però que serà després de negociar el període de transició.