La sensació de patir precarietat a la vida o a la feina és la que més afecta la salut mental dels joves. Aquesta és la conclusió d'un estudi de l'Observatori Social de la Fundació La Caixa, que apunta, a més, que aquesta problemàtica té un impacte psicològic més greu que el fet de no tenir un lloc de treball.
El sentiment de precarietat és general entre els joves enquestats, encara que la precarietat laboral i la inseguretat econòmica es distribueixin desigualment entre grups socials. El seu concepte de precarietat, més enllà de tenir una mala feina, té a veure amb el nivell de capacitat per poder assolir un nivell de vida digne i cobrir el cost d'una vida independent. Es refereixen sobretot al cost de l'habitatge, de l'alimentació i de l'energia, i precisament les recents crisis (com l'encariment de l'energia i l'alta inflació) han influït en el concepte que tenen de precarietat.
L'estudi es basa en 3.012 enquestes, majoritàriament en línia, "amb només 210 entrevistes presencials a cinc zones de la província de Barcelona". Entre els enquestats que se senten en precarietat extrema, la seguretat econòmica de les famílies s'ha posat en dubte per la inflació (64,1%) i el cost energètic (65,3%); entre els qui senten una mica menys de precarietat, aquests percentatges són del 56,9% i 56,5% respectivament.
El 40,6% del total d'enquestats diuen que pateixen almenys un problema de salut física o mental per la seva inseguretat econòmica
De fet, el 31% del total d'entrevistats estan en risc de depressió o ansietat, amb un "factor explicatiu crucial": la sensació de precarietat, més que per tenir una feina precària. El tipus de contracte laboral "no mostra una relació significativa amb la salut mental", i només entre els pluriempleats baixa lleugerament el risc de mala salut mental. El 40,6% del total d'enquestats diuen que pateixen almenys un problema de salut física o mental per la seva inseguretat econòmica: se senten ansiosos o angoixats, tenen problemes per dormir o un problema de salut física; i "viure només està associat amb més inseguretat econòmica".
Finalment, hi ha més dades interessants: el 63,6% d'adults joves ha viscut "com a mínim una dimensió d'inseguretat econòmica" els darrers dos anys, i ha hagut de fer ajustaments o demanar ajuda. Els joves tendeixen a reduir el seu nivell de vida per motius econòmics, “però aquesta tendència és més acusada en les dones migrants i les persones no binàries”.