He sentit dir repetidament al senyor Joan Font, el màxim responsable de Bon Preu, que la seva empresa pràcticament no té majors problemes en la seva feina del dia a dia. Tenen diners per créixer, les vendes van bé, etc. Tanmateix, tenen un problema greu: dificultats per trobar personal. Ells tenen un gran ventall d’oferta de treball, ja s’ho poden imaginar: des de personal altament qualificat, fins a nivells molt més bàsics. Doncs bé, tenen problemes. L’altre dia vaig llegir unes declaracions similars del màxim responsable de la cadena de tallers Rodi Motor -que ofereixen un servei excel·lent, per cert-. Han de buscar mecànics fora del país.
Quan tot això té lloc en un país com el nostre, que no hauria de requerir l’entrada de treballadors ja que tenim un atur per sobre del 6%, vol dir que els que governen no ho fan bé. Mirem alguns dels problemes del nostre mercat de treball a la menuda.
El primer trauma que té Catalunya és que crea llocs de treball per als que no hi són. Vull dir que els que governen estimulen (no penalitzen) sectors que requereixen mà d’obra de baixa qualificació que ha d’immigrar. Però d’aquesta mà d’obra a Catalunya anem escassos perquè, en principi, tots han acabat els estudis preuniversitaris i estan capacitats per dur a terme tasques més sofisticades que no pas les de fer de cambrer. Clar que ens hem especialitzat en estimular la creació d’economia gandula -serveis lligats a, mira que bé!, el bon temps que fa- resulta que ha de venir gent de fora a treballar. El que ja he dit: es creen llocs de treball que no necessitem.
"Hem invertit en una formació de la qual se n’aprofiten altres. Això no té sentit"
Paral·lelament, de manera inevitablement complementària, duem a terme altres actes totalment oposats al que he esmentat anteriorment: no es creen els llocs de treball que necessitem. Dit d’altra manera, es forma gent per fer un nivell de feines que, després, no demandem. Per això no es fa estrany trobar empleats que tenen un títol per sobre de la feina que estan duent a terme. El país inverteix diners en una educació superior que no fa falta. Ja que generem emigració. Aleshores, hem invertit en una formació de la qual se n’aprofiten altres. Això no té sentit. Però d’aquest sense sentit en som líders. Almenys a Espanya.
Si ho volen resumir de forma fàcil, com més al sud d’Europa, més sobrequalificats. Sempre hem de ser els mateixos els que ens dediquem a restar?
I el problema s’agreuja amb la immigració. El 52% dels treballadors estrangers que arriben a Espanya estan sobrequalificats per fer la feina per la qual se’ls contractarà. Mentre que només el 34,5% dels treballadors espanyols estan sobrequalificats. En resum, existeix un gran desfasament entre el tipus de treballador estranger que necessitem i el que realment arriba a Espanya. No em diran que no estem davant d’un caos total.
Definitivament, que el nivell de formació està desfasat respecte al nivell dels llocs de treballs ocupats és una evidència. Mirin, si no.
De veritat que el 50% dels llocs de treball de Catalunya requereixen titulació universitària?
Està clar que el nostre mercat de treball està totalment desajustat entre oferta i demanda. Hi ha una circulació permanent de gent del país que duu a terme estudis superiors i que, com que no troba feina adequada -perquè la nostra economia no la genera- marxa a l’estranger. Al mateix temps aquestes tasques no qualificades són acceptades de dur a terme per una immigració que arriba i que està sobrequalificada. Ningú fa la feina per a la qual ha estat formada. Buf! Resultat: ningú treballa professionalment.
El futur i el benestar d’un país depèn de moltes coses, però sobretot de l’educació que rep la seva gent. Tot sembla indicar que el terrabastall que tenim instal·lat a casa nostra no permet planificar el futur de manera adequada. I això és molt perillós.