Les pluges d'aquesta setmana no són suficients per regar el sector del cava català. Des de fa quatre anys, la meteorologia és el gran enemic invisible del gremi. L'absència d'aigua està assecant les vinyes catalanes i ha portat a una situació límit a un negoci que fins ara produïa més que mai. Per situar-nos: el passat 2023, la DO Cava va vendre 252 milions d'ampolles a tot el món, un 1,09% més que l'any anterior i el millor registre de tota la seva història. A més, va ser un exercici immillorable pel que fa a la facturació: 2.200 milions d'euros, un 8% més que el 2023. Però el panorama podria canviar ben aviat. L'amenaça d'un ERTO per part d'una gegant del gremi com Freixenet és només el tret de sortida d'una cursa a contrarellotge.
El mercat del cava català és, des de fa temps, d'abast internacional. Hi ha diversos factors que expliquen el seu èxit, entre els quals es troba l'accessibilitat dels seus preus, tot i que aquest és un altre debat. Sí que hi ha un fet innegable: les vendes del cava van augmentar de forma considerable el passat 2023 al mercat estatal i van assolir un creixement del 4,02%. A escala internacional, la dinàmica va ser similar. Tot i que la mitjana apunta a una desacceleració (-0,25%), gairebé tots els països van augmentar les seves compres. Per exemple, dels tres principals clients estrangers de cava català, Alemanya va pujar el seu consum un 4,14% i Bèlgica un 5,4%. Precisament és la tercera pota la que va provocar aquesta caiguda general. Parlem dels Estats Units, que va reduir la seva demanda un 13,5%.
En tres anys, la producció del raïm a la DO Cava ha caigut un 37,8%; per hectàrea, la mitjana de producció es troba entre el 40% i el 50% del seu rendiment
Però aquest no és el principal problema. En tres anys, s'ha produït un descens de producciódel raïm del 37,8% només a la DO Cava. Es tracta de la matèria primera per crear el producte. "És evident que ara està plovent una mica, però encara és insuficient amb la carència d'aigua que hi ha hagut durant aquests anys. Hi ha molt cep i moltes branques que han quedat mortes. Encara que tinguem pluges regulars a les pròximes setmanes, la d'enguany serà una mala collita", avança a VIA Empresa Joaquim Tosas, president de l'Associació d'Elaboradors de Cava (Aecava) i director general de Bodegues Sumarroca. El president de la Confraria del Cava, Eduard Sanfeliu, coincideix en el pronòstic. "Per hectàrea, la mitjana de producció es troba entre el 40% i el 50% del seu rendiment, sent optimistes", afegeix el també CEO de Caves Giró Ribot.
Un dèficit de 80 milions d'ampolles
De moment, ja hi ha un dèficit equivalent a unes 80 milions d'ampolles a l'acumulat dels anys de sequera. Només la verema del 2023 pot afegir-ne 60 milions més. "La planta que més està patint és el cep vell, perquè tot i que plogui, l'aigua no arriba avall del tot, ja que la terra té molta set i encara no hi ha suficient aigua. Caldrien pluges regulars durant una verema més", explica Tosas. Tot i això, l'impacte més directe es notarà als caves joves, els que es troben per sota dels nou mesos de guarda. A partir del setembre, el sector calcula que la seva producció caurà en picat. Els de guarda superior trigaran una mica més a veure's afectats, ja que es reserven per sobre dels divuit mesos i els que sortiran aquest 2024 pertanyen a veremes anteriors.
Sergio Fuster (CEO de Raventós Cordorníu): "Estem davant del major repte mediambiental que ha afrontat aquest sector en l'últim segle i hem d'actuar de manera urgent i amb tècniques innovadores si volem protegir la terra"
La conseqüència directa de vendre menys ampolles és que totes les empreses que es dediquen al cava tenen menys capacitat comercial. Tot plegat afecta la cadena de valor, des de productors de matèria primera a viticultors, pagesos, empreses de material auxiliar o distribuïdors. "Probablement, estem davant del major repte mediambiental que ha afrontat aquest sector en l'últim segle i hem d'actuar de manera urgent i amb tècniques innovadores si volem protegir la terra, preservar el seu valor, ser sostenibles i garantir el futur de viticultors i elaboradors", analitza Sergio Fuster, CEO de Raventós Codorniu.
El fons de provisió del Consell Regulador del Cava
Ara per ara, els embassaments catalans es troben a un 18,1% de la seva capacitat. Són xifres d'emergència que minven el reg que necessita el cep. La situació ha obligat a organismes com el Consell Regulador del Cava a prendre decisions importants. De moment, s'ha creat un fons de provisió que servirà com a rebost pels anys que la collita no garanteixi arribar a la producció.
Per confeccionar aquest magatzem, el Consell Regulador ha hagut de relaxar certes mesures que abans semblaven innegociables. Una d'elles és permetre accelerar el ritme de collita de raïm en el cas de les vinyes que tinguin un rendiment alt. L'objectiu seria recaptar més excedent per al fons de provisió. Una altra proposta és augmentar el premsatge de raïm del 67% al 74%, similar al que es fa amb la DO La Rioja o el prosecco. La tercera és la més sensible: utilitzar raïm que no provingui de parcel·les de la DO Cava, tot i que en cap cas podrà superar el 15% del vi base del magatzem. La idea de tot plegat és guardar aquest vi durant tres anys com a màxim per elaborar només cava de guarda (mai de guarda superior). En cas que finalment no sigui necessari, els cellers podran vendre aquest excedent a una empresa no adscrita a la DO Cava.
Aquesta proposta suposa la primera acció directa del món del cava català contra la sequera. A tot això, cal afegir que circumstàncies com la guerra d'Ucraïna o la pandèmia han contribuït a encarir els recursos durant els últims anys. En aquest sentit, la notícia de més impacte és el que ha passat a Freixenet. L'empresa catalana, avui propietat de l'alemanya Henkell & Co, va anunciar fa uns dies la seva intenció d'aplicar un ERTO a 615 treballadors a causa d'una "reducció massiva de la feina en els processos de producció". Es tracta del primer gran ERTO a causa de la sequera. El Govern va tombar la proposta el passat 29 d'abril, però Freixenet va respondre prometent més negociacions, donat que considera la seva acció com a una de força major. "Encara que la DO Cava va aprovar mesures extraordinàries a mitjans d'abril per a la pròxima collita, aquestes no són suficients ni arriben a temps per evitar un ERTO", precisa el comunicat. Tot i això, el balanç de resultats presentat fa uns dies mostrava un creixement del 4,1% de la firma i d'un 6% en el cas dels escumosos.
Freixenet vol aplicar un ERTO a 615 treballadors a causa de la sequera, la qual considera un "motiu de força major"
La situació d'una gegant com Freixenet contrasta amb la d'una altra com Raventós Codorníu. El grup es dedica també al mercat del vi, i va tancar el passat exercici amb els millors resultats de la dècada: 227 milions d'euros en vendes i un creixement del 16% en ebitda. De moment, descarten a VIA Empresa aplicar una mesura similar als seus treballadors i mantenen les seves previsions de cara als pròxims anys. "És evident que la sequera està afectant de forma extrema les vinyes, però, de moment, la bona planificació en la compra de raïm i els contractes estables signats amb més de 300 famílies de viticultors del Penedès des de fa generacions fan que tinguem assegurada la producció", explica Fuster.
La crisi de Freixenet no és única. Alguns petits cellers tampoc estan arribant a les seves previsions econòmiques i el seu múscul financer és cada cop més reduït. "Com a mesura de contenció, estem mirant d'impulsar una pujada de preus important per pal·liar aquestes despeses", anuncia Sanfeliu. "La gent pensa que aquesta crisi és puntual perquè mai havia passat tants anys seguits. Aturar-se a pensar propostes no és fàcil, hi ha unes normes del Consell Regulador i s'han de buscar unes accions excepcionals que puguin complaure a tots els cellers", afegeix.
Regs de suport i més inversions, vells reclams del sector
També les administracions es presenten com un altre actor a tenir en compte en aquesta crisi. Fa temps que el sector demana solucions i ajuts a les institucions públiques per evitar escenaris tan enrevessats com l'actual. "Volem que es duguin a termes les inversions que durant tants anys s'han reclamat i no han arribat. Una d'elles és la creació d'un sistema hídric a Catalunya que ens permeti a la viticultura, l'agricultura, turisme i més sectors, a tenir suficiència d'aigua en èpoques de sequera", comenta Tosas, que recorda que després de la sequera del 2008 ja es va intentar pactar un gran paquet de mesures per èpoques de meteorologia adversa. "La realitat és que quan comença a ploure sembla que ens oblidem, però encara tenim un clima mediterrani amb sequeres persistents i cícliques, i per tant cal tenir un projecte més gran", recorda Tosas. Per exemple, proposa la implantació d'un reg de suport. "Això permetria que tota la matèria primera pugui elaborar-se amb suficiència de cara a les necessitats de cada mercat", afirma.
Tot i el repte climàtic, el sector del cava ha demostrat amb les xifres rècord dels últims anys que el seu és un mercat amb molt potencial. Enmig d'una sequera, el ritme de producció i facturació ha continuat augmentant any a any. En aquest sentit, el canvi climàtic és una arma de doble fil, ja que durant els últims temps ha estès l'època de consum del producte. "Darrerament, hi ha més mesos de l'any que la gent prefereix consumir cava i vins blancs, en lloc dels vins negres. Això explica l'augment del volum de negoci", conclou Sanfeliu.