Després de la primera part de l'entrevista amb Constantí Serrallonga que és el director general de Fira de Barcelona, parlem ara del model de negoci i el Netflix de les fires en un món post-pandèmia, de les finances i la visió de Fira a tres bandes: Gran Via, Montjuïc i el CCIB. Tot plegat, sense turbulències polítiques. Marxem de l'Hotel Catalonia Barcelona Plaza amb més optimisme del que hem vingut i a cop de colze. "Has de pensar com vols sortir de la crisi, totes s'acaben i tenen un final", assegura.
Com seran les fires en un món post-pandèmia?
Fires presencials com el MWC, Alimentària o l'ISE, entre d'altres, són insubstituïbles. Recordo un visitant que em va dir que en tres dies feia la feina de sis mesos. Ho tens tot si ets capaç de portar l'ecosistema d'un sector en un espai determinat. Tens continguts, tendències, competència, clients, obrir i tancar contractes, agenda, reunions... L'eficàcia dels tres dies.
Hi ha més exemples?
Sí, la Barcelona Bridal Fashion Week on els expositors fan el 70% de les vendes de l'any en només tres dies i l'última edició va tenir un impacte de 2.600.000 visualitzacions a la Xina. Creiem absolutament en un model firal presencial que compti amb una capa digital i afegeixi valor com en el cas de la Smart City Live que serà un Smart City virtual amb la plataforma digital Tomorrow.City que hem desenvolupat en aliança amb Mediapro. Tota fira física de cert valor tindrà un espai digital per retransmetre continguts i arribar a una audiència més àmplia. S'ha de veure les tendències i de moment, menys expositors i visitants participen en una fira virtual perquè no és fàcil aguantar tres dies darrere d'una pantalla. Però són formats que es retroalimenten i coexistiran.
"La plataforma del Smart City recordarà a Netflix"
Com es monetitza la fira virtual?
El món digital dóna valor i permet arribar a un ecosistema més ampli. L'espai presencial farà més falta que mai per la seva qualitat. Una fira té tres grans parts: continguts, networking i negoci. La versió digital de la Fira està apostant pels continguts i per exemple, amb el Smart City tenim canals de transmissió simultanis des de Xangai, Nova York i Barcelona. La qüestió és quins continguts de valor pots oferir des d'aquesta plataforma? Després ha de venir el negoci, però també costa pensar a generar valor digital en fires industrials o d’alimentació on els professionals volen veure i “tocar” el producte. El digital retroalimentarà l'oferta presencial per ser més líders.
Fotografia d'Àngel Bravo
Canvi de visió i negoci híbrid.
El model presencial serà molt similar, però s'afegirà la capa digital permanent o limitat en el temps. Ens hem d'imaginar el MWC amb més participació que abans. Després d'una crisi aguanten els productes líders i forts. La plataforma de l'Smart City té un observatori del món, un magazín, un espai per a innovació o una escola de formació. La plataforma amigable i amb continguts d'interès ve per quedar-se, tenim un blog que té 1.000 usuaris únics cada dia i volem fer-ho créixer arribant a més ciutats, centres de recerca o universitats. Us recordarà a Netflix, et connectes i la plataforma et recomana continguts. Ja trobarem la forma de monetitzar-ho.
El Netflix de les fires i els congressos.
El congrés és la trobada anual i el punt de referència, però tens Smart City els 365 dies arreu del món. Veurem cap a on va el model de negoci, si és de subscripció o no. De moment, busquem generar un punt de trobada de l'ecosistema.
"El nostre objectiu és fer les millors fires i congressos del món a Barcelona"
Es trenca la barrera de temps i espai.
Hem de situar productes líders a escala internacional dins el mercat. El nostre objectiu és fer les millors fires i congressos del món a Barcelona. Insisteixo: sense el MWC, Barcelona no tindria la indústria digital i el talent que té. Esperem que l'ISE provoqui el mateix i sigui una palanca per al sector audiovisual de casa nostra. Hem jugat fort en salons que tenen aquesta potencialitat internacional com Alimentària, Smart City, Hispack, Bridal Week, IoT, entre d'altres.
Com estan les finances de Fira de Barcelona? Va tancar el 2019 de rècord, amb una facturació de 219 milions d’euros, un 2,4% més. “El nostre negoci és molt elàstic a l’economia, això és com una onada, ara estem en un moment de creixement i ara hi som a sobre”, assegurava llavors.
També vaig dir a tot el personal de Fira que vindria una recessió i que havíem d'estar preparats perquè les crisis són cícliques. Ningú s’esperava que fos una aturada a zero, el més normal era esperar que en lloc de créixer el 2,5% o el 3% passéssim a un 0,5% o un 1%. Era el cicle econòmic que tocava, però un element extern ens ha provocat aquesta caiguda. Fira de Barcelona té una solvència contrastada i una situació financera continguda i controlada malgrat que l'any és difícil.
"Malgrat que l'any és difícil, Fira de Barcelona té una solvència contrastada i una situació financera continguda i controlada"
Molt difícil...
Quan et veus obligat a suspendre o posposar fires has de fer molts escenaris per veure com en sortiràs. Hem fet la lògica gestió d'empresa de buscar un equilibri entre ingressos, despeses de personal o tercers, endeutament i també hem tingut accés a préstecs de l'ICO. T'has de preparar per al sotrac, però totes les crisis són cícliques, passen i es tracta de sortir del túnel més fort i reforçat que la competència. Tenim un equip humà de primer nivell, ens toca passar un moment difícil i ajustar-nos.
De moment, la plantilla està en ERTO i moltes fires s’estan posposant… Quin és el pla de contingència i els diferents escenaris amb els quals es treballa?
Ens estem adaptant al moment actual i treballant per al futur. Hem hagut de fer un ajust de costos perquè ara és el que toca i quan es confirmi la recuperació econòmica i de fires, ho anirem flexibilitzant. Estem preparats per aguantar l'any 2021 i esperant la represa de l'activitat per desescalar les mesures que hem fet de contenció. Seguim en contacte amb els sectors i hi posem força i il·lusió.
Hi ha pla B?
Tenim el pla de contenció de costos i si la situació s'allarga, haurem de mantenir-lo. Però apostem per l'escenari més optimista que alhora és el més plausible. Potser no seran els nivells d'activitat que ens hauria agradat, però el més important és començar i tenir confiança. Si ens coincideix l'obertura de les fires amb una expectativa positiva de l'economia pot ser un moment dolç per a tothom i aquell que l'aprofiti estarà a l'onada. Hi serem per ajudar els sectors.
Fotografia d'Àngel Bravo
Segueix en peu l’ampliació del recinte de Gran Via i la remodelació de l’espai a Montjuïc?
I tant! És part de com sortir reforçats d'aquesta crisi. Aquest projecte segueix en peu i es mantenen els terminis. Recintes prèmium com a element diferencial que fan que Barcelona tingui una posició de lideratge important just després de les fires alemanyes i frec a frec amb París. En aquest sentit, les fires estan molt vinculades a la fortalesa econòmica del seu territori. Catalunya és motor i fàbrica d'Espanya. Seguirem lluitant per aquesta posició.
El CCIB passarà a dependre de Fira a partir de 2021 durant els pròxims 25 anys. En aquests moments, Fira té dos grans recintes buits i en breu assumirà la gestió del CCIB. Donarà per tant el negoci?
Ja estem treballant amb l'equip de gestió del CCIB, quan anem pel món ho farem amb tres recintes complementaris i amb sinergies entre ells. La tardor de l'any vinent tot ha d'estar millor i més consolidat. Serà un avantatge competitiu per a Barcelona.
La Fira és un espai de consens i diàleg o hi ha turbulències polítiques?
La Fira uneix.
A finals de 2019 es parlava d’inestabilitat política, necessitat d’estabilitat institucional, clima de diàleg i entesa…
Precisament, en la presentació del pla d'infraestructures de Fira es va visualitzar l'acord entre Generalitat, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona o Cambra de Comerç de Barcelona al voltant de la institució i el seu futur. Fira és un dels grans motors que té l'economia del nostre país. Insisteixo: Fira uneix. Puc dir amb orgull que darrere de la Fira hi ha hagut un consens institucional absolut.
"La Fira uneix i queda fora dels temes més polititzats"
Es parla més d'economia que de política?
Absolutament. Fira queda fora dels temes més polititzats, hi ha consens absolut sobre el model de gestió i el seu impacte. Darrere de Fira hi ha una pinya d'institucions per donar-li suport.
Quina és la visió de Fira de Barcelona a mitjà i llarg termini?
Alemanya és un món a part perquè va vinculada a una indústria autòctona molt potent. Si deixem fora les seves fires, Fira de Barcelona està cridada a seguir sent un dels grans líders de fires i congressos d'Europa. Segur. La seva ampliació i el projecte del CCIB ens reforça en aquest posicionament de lideratge, però ara també s'ha de ser prudent. És important per l'impacte que genera que supera els 4.600 milions d'euros i 35.000 llocs de feina.
Quedi’s amb un consell que hagi après al llarg de la seva trajectòria professional.
Les he viscut de tots els colors i totes les crisis són cícliques. Has de pensar com vols sortir-ne, totes s'acaben i tenen un final. N'hem de sortir reforçats.